El Catalunya Media City o la llei de l'amiant: els projectes que Salvador Illa rescata del govern Aragonès
L'executiu socialista defensa la "continuïtat institucional" i ERC avisa que això no els vincula per a futures negociacions
Barcelona"No hem hagut de canviar ni una coma". La frase és de Salvador Illa de dissabte passat, quan el president de la Generalitat va visitar el futur Catalunya Media City, el hub audiovisual que va impulsar el govern de Pere Aragonès i que l'executiu socialista està decidit a mantenir sense fer-hi gaires canvis. No és l'única iniciativa de l'executiu republicà a la qual Illa ha donat sortida, sinó que en aquest primer mig any de legislatura, el Govern ja ha fet evident que, malgrat l'oposició que el PSC exercia fa només un any al govern d'Aragonès, ara està disposat a reciclar part dels seus projectes. La decisió li permet mantenir a prop ERC, un dels seus socis, encara que sigui per fiscalitzar l'execució dels seus projectes.
És evident que quan hi ha un canvi de govern, el nou equip intenta posar el seu propi segell a les polítiques que impulsa. Ara bé, hereta una gestió de la qual pot decidir desmarcar-se i fer un gir de 180 graus, o donar-hi una certa continuïtat. Aquest últim escenari és el que ha triat el govern de Salvador Illa. El Catalunya Media City no n'ha estat l'única evidència els últims dies; l'executiu socialista també ha anunciat aquesta setmana un pla per reduir els xocs frontals a les carreteres, en el qual se servirà del programa 2+1 que va idear Pere Aragonès. "El normal i lògic és que hi hagi continuïtat institucional", apunten fonts de l'executiu socialista. Una continuïtat que creuen que no està renyida amb el fet que el Govern posi "l'accent" en la seva pròpia agenda legislativa.
"Quan Illa reconeix la feina feta és positiu per al país", apunten des de l'oficina de l'expresident Pere Aragonès. En aquest sentit, hi ha una bateria de projectes de llei que van decaure l'any passat quan Aragonès va avançar les eleccions, però que Salvador Illa ha tornat a portar al Parlament. Es tracta de la llei de memòria democràtica o de l'estatut de municipis rurals, que estaven en la fase final de la seva tramitació. També hi ha el cas de la normativa que ha de regular l'eliminació de l'amiant, que Salvador Illa també hereta del govern republicà, però el tràmit de la qual tot just acabava de començar al Parlament. El cas és similar al de la llei de la Filmoteca.
Els socialistes també han donat sortida a la llei de l'economia social i solidària i a la que regula l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya, tot i que aquesta norma ja provenia de governs anteriors. Segons fonts republicanes i també de l'executiu, el Govern té previst recuperar la llei de drets culturals de l'anterior executiu i ha pactat amb ERC donar sortida a la norma per crear un cos d'acció exterior impulsada per l'exconsellera Meritxell Serret. En aquest cas, no ha sigut el Govern qui ha portat la iniciativa a la cambra catalana, sinó que ho ha fet Esquerra a través d'una proposició de llei. Aquesta setmana els republicans també han reclamat públicament que l'executiu es faci seva la llei de l'audiovisual que va impulsar l'exvicepresidenta Laura Vilagrà i que pretenia actualitzar la norma del 2005.
El tram final de la legislatura d'Aragonès va ser especialment tortuós al veure com diverses iniciatives eren frenades al Parlament. Va ser el cas del decret per regular el lloguer de temporada i d'habitacions. El no de Junts i l'abstenció dels socialistes va tombar la normativa. L'executiu socialista ha recuperat aquest text i el torna a negociar amb els republicans després de pactar amb els comuns el règim sancionador. En l'àmbit d'habitatge, Illa també va pactar amb ERC i els comuns crear 50.000 pisos fins al 2030, però els acords en aquest àmbit entre republicans i socialistes s'han anat reproduint en els últims anys: el govern republicà ja havia pactat amb el PSC l'any 2022 construir 10.000 pisos nous de lloguer social fins al 2026.
Els acords de l'última Bilateral
Més enllà de la continuïtat que hagi donat Illa a determinats projectes del govern Aragonès, en l'última Comissió Bilateral Generalitat-Estat del mes de febrer, es van materialitzar també alguns traspassos que ja havia acordat l'executiu anterior. L'increment d'agents dels Mossos d'Esquadra s'havia començat a negociar amb Joan Ignasi Elena de conseller, però els socialistes ho han acabat concretant i han elevat la xifra fins als 25.000 mossos el 2030. En aquesta última Comissió Bilateral també es va aprovar tirar endavant un consorci que fiscalitzi l'execució de les inversions estatals a Catalunya que republicans i socialistes havien pactat per investir Salvador Illa.
De fet, és aquest acord el que obliga el Govern a impulsar determinades polítiques pactades amb els republicans. És el cas de la rebaixa de l'IRPF per a les rendes menors de 33.000 euros que fa pocs dies també va anunciar la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, una mesura que figurava en uns termes similars a l'acord amb ERC –es parlava de rebaixar aquest impost a les rendes menors de 35.000 euros– i que els mateixos republicans després van reivindicar com un acord amb el Govern. La mesura, precisament, ja l'havia pactat Esquerra quan era al govern amb el PSC. Sigui com sigui, des de la cúpula d'ERC veuen bé que Illa recuperi projectes de l'executiu republicà perquè suposa reconèixer "la bona feina feta", però avisen que això no els vincula més enllà, és a dir, que no els "condiciona" per aprovar mesures com els següents pressupostos.