Catalunya s’inspira en Portugal per gravar les grans fortunes

BarcelonaEl Govern aprova demà el projecte de pressupostos del 2017 amb 120 milions d’euros en nous impostos que graven, entre altres coses, les begudes ensucrades, les emissions contaminants i els apartaments turístics, i que apugen els tipus que s’apliquen a la compravenda d’immobles de luxe. A la mateixa hora, però a 1.300 quilòmetres de distància, el Parlament portuguès donarà el vistiplau als comptes acordats per la coalició d’esquerres que governa el país. Els pressupostos lusos inclouen un impost a les begudes ensucrades, un altre als apartaments turístics i una taxa addicional a l’impost de patrimoni per a les grans fortunes immobiliàries. Les coincidències són evidents i fonts pròximes a les negociacions pressupostàries catalanes reconeixen que Portugal ha servit d’inspiració per buscar alternatives impositives.

En el cas de les begudes ensucrades, Portugal se suma al Regne Unit, França i Itàlia, alguns dels països que han seguit les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’impost portuguès varia entre 8 i 16 cèntims per litre en funció del sucre, mentre que la Generalitat ha decidit que el català es mogui entre els 8 i els 12 cèntims. Pel que fa a la taxa turística, tant Catalunya com Portugal hi han inclòs els apartaments turístics, que a Lisboa i a Barcelona s’agrupen bàsicament en la plataforma Airbnb.

Amb un deute públic del 130% del PIB, un ritme de creixement que amb prou feines arribarà a l’1% l’any que ve i sortint d’un rescat que ha comportat nombroses retallades en el sector públic, Portugal no renuncia a l’enginyeria fiscal per incrementar els ingressos.

Gravar els béns improductius

L’exemple portuguès ha sigut especialment interessant quan el Govern i la CUP han buscat una via de consens per incrementar els impostos sobre les grans fortunes. A Portugal han inclòs una sobretaxa en l’impost de patrimoni del 0,3% per a les fortunes immobiliàries superiors als 600.000 euros. La Generalitat va descartar aquesta opció perquè aquí hauria generat una doble imposició. “A Portugal poden gravar els béns de luxe en mans de les grans fortunes. Nosaltres necessitàvem buscar un impost que no incidís sobre el patrimoni de les persones ni sobre el flux econòmic de les empreses”, destaquen fonts del Govern. Des de la CUP, reconeixen que la dificultat principal ha sigut “buscar espais que no xoquin amb l’impost de patrimoni”.

Els tècnics del departament d’Economia ho van fer, plantejant l’opció de gravar les empreses i no les persones. Junts Pel Sí i la CUP van aprofitar l’ocasió per combatre l’elusió fiscal d’algunes empreses quan el propietari adquireix un cotxe d’alta gamma, un iot o, fins i tot, un avió per a ús particular, però l’inscriu a nom de la companyia.

“No és exclusiu de Catalunya. Les esquerres a Portugal, però també a Alemanya, estan buscant maneres de combatre l’elusió fiscal”, expliquen a l’ARA fonts pròximes a la CUP. Tot i que el nou impost encara no està “prou madur” per incorporar-lo als pressupostos, l’executiu està convençut que entrarà en vigor l’any que ve.

Aquest impost és una de les concesssions principals a la CUP. Quantitativament no serà tan rellevant com altres figures fiscals de nova creació, però sense canvis en l’IRPF, successions i patrimoni, els anticapitalistes veuen el futur impost sobre els béns improductius com l’única eina per fer contribuir més a les grans fortunes. “Si aquest impost no s’aprova no hi haurà pressupostos”, apunta una altra font pròxima als anticapitalistes.

L’exemple de Bildu

“Es tracta d’una barreja entre l’impost de Bildu i una mena d’impost de patrimoni a les persones jurídiques”, reconeixen les fonts consultades. Amb l’exemple de la Diputacio Foral de Guipúscoa al cap, els anticapitalistes proposaven establir un impost similar al que EH Bildu va instaurar entre els anys 2013 i 2014. Allà es va prescindir de l’impost de patrimoni per crear-ne un d’específic sobre les grans fortunes que incorporava les participacions en empreses com a principal novetat. Com a contrapartida, es reduïen del 2,5% a l’1% els tipus aplicables als patrimonis superiors als 10 milions d’euros. “Si l’haguéssim creat, hauria mort al Consell de Garanties Estatutàries”, explicava fa un parell de setmanes el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó.

A diferència del cas portugués i del guipuscoà, la creativitat de la Generalitat haurà de passar probablement un examen afegit: superar el ribot d’un Constitucional expert a anul·lar impostos catalans.

Guipúscoa reconsidera l’impost als rics

El govern de Bildu a Guipúscoa va eliminar l’impost de patrimoni el 2013 i el va substituir per un d’específic sobre les grans fortunes, que va incrementar en un 40% la recaptació durant els dos anys en vigor. El canvi de majories a la Diputació a partir del 2015 ha acabat per reformular completament el tribut. Formalment no ha canviat de nom, però els seus trets característics han acabat desapareixent. Per començar, PNB i PSE van decidir tornar a excloure de l’impost les participacions en empreses. Per contrarestar la pèrdua de recaptació, l’actual govern de la Diputació Foral va incrementar els tipus impositius que s’apliquen als grans patrimonis. L’altra gran novetat en l’impost de Bildu va ser l’eliminació de l’escut fiscal, una figura que impedeix que el contribuent pagui més del 60% dels seus ingressos entre l’IRPF i patrimoni. Fonts de la Diputació apunten a l’ARA que l’escut fiscal també podria desaparèixer durant el 2017 i, per tant, l’impost sobre les grans fortunes tornaria a ser, de facto, l’impost de patrimoni.