De Vichy al franquisme: el revisionisme històric s’estén a Europa

ParísUn fantasma recorre Europa, i aquesta vegada és el del feixisme. L'auge dels partits d'extrema dreta, nostàlgics dels dictadors feixistes europeus –com Hitler, Mussolini i Franco–, ha provocat un renaixement del revisionisme històric i del blanquejament de les dictadures. A França, una missa celebrada aquest novembre en homenatge al mariscal Pétain, el cap d'estat francès durant el règim de Vichy i col·laboracionista amb el nazisme durant l'ocupació, ha provocat un terratrèmol polític.

A Espanya, el missatge de la dreta, i sobretot el de l'extrema dreta de Vox, que relativitza el franquisme i els milers d'executats, les tortures i l'exili, ha donat els seus fruits. El CIS ha fet pública recentment una enquesta que revelava que dos de cada deu joves espanyols creuen que la dictadura va ser positiva. Pocs dies abans, el rei emèrit publicava a França el seu llibre de memòries en què lloava el dictador sense complexos i defensava que "no es poden esborrar com si res gairebé quaranta anys de la nostra història".

"Això passa a tot arreu: la memòria dels dictadors sempre torna. No només a Espanya; ho hem vist també en altres països europeus", afirma l'historiador francès Stéphane Michonneau, especialitzat en la història contemporània d'Espanya i autor del llibre Franco: Le temps et la légende [Franco: El temps i la llegenda]. Michonneau considera que, en el cas espanyol, l'augment dels joves que defensen la dictadura "està molt vinculat a l’auge de l'extrema dreta de Vox, que fa un ús polític del franquisme i que utilitza arguments que en realitat són vells. "Sempre hi ha hagut una visió positiva de la dictadura i del franquisme per part d'un sector, però potser no en proporcions tan altes com ara", sosté.

Pétain, col·laboracionista

A França, Philippe Pétain va ser una figura clau en el col·laboracionisme nazi durant la Segona Guerra Mundial. Militar i heroi nacional de la Primera Guerra Mundial, es va convertir en cap d'estat del govern el juliol del 1940, poc després de l'arribada dels nazis a París. Va instal·lar el seu govern a la ciutat de Vichy, va decidir col·laborar amb el règim nazi i va instaurar un règim autoritari. No només va abolir les institucions republicanes, sinó que va col·laborar amb Alemanya per detenir els jueus i lliurar-los als nazis, un episodi negre que va marcar profundament el país.

Tot i que entre els historiadors no hi ha cap dubte que el mariscal Pétain va col·laborar en la detenció dels jueus –que van acabar als camps de concentració i la majoria també a les cambres de gas–, l'extrema dreta francesa sovint posa en dubte la seva responsabilitat. Hi ha un corrent polític i ideològic, ancorat en l'heroisme de Pétain durant la Primera Guerra Mundial, que defensa que el mariscal "va salvar molts jueus francesos". El president de l'associació que va organitzar la missa en record seu, Jacques Boncompain, va arribar a dir que el Mariscal va ser "el primer resistent de França" i que el seu judici no va ser "just".

"És revisionisme pur i dur", afirma, contundent, la historiadora experta en memòria històrica de França Frédérique Neau-Dufour. "No hi ha ambigüitat possible: són unes paraules que vulneren no només la veritat sinó, sobretot, tota la feina dels historiadors des del 1945, perquè tenim moltes proves del que va fer Pétain, en col·laboració amb els alemanys, contra els jueus i contra els resistents", explica Neau-Dufour a l'ARA. El cap del règim de Vichy va ser condemnat a mort el 1945 pel seu rol durant l'ocupació alemanya, tot i que després se li va commutar la pena per la de cadena perpètua.

Deportació de nens jueus

La justícia francesa ha obert una investigació contra Boncompain per un delicte de negació de crims contra la humanitat. Les seves declaracions "són al·lucinants", diu Stéphane Michonneau indignat. "Aquesta afirmació, des del punt de vista històric, és totalment falsa. El règim de Vichy va perseguir la resistència i va matar molta gent. El règim, de fet, va col·laborar-hi plenament. I encara més: va proposar als alemanys deportar nens, per exemple. És a dir, que va anar més enllà del que els alemanys demanaven i exigien", insisteix el professor de la Universitat de París-Est Créteil (UPEC).

Segons els dos historiadors, hi ha un paral·lelisme en la manipulació de la història contemporània dels moviments conservadors i d'extrema dreta a França i Espanya: "En tots dos països hi ha un passat que és violent, un passat antidemocràtic. I en tots dos països avui hi ha grups que no lamenten aquest passat i que en senten nostàlgia", afirma Neau-Dufour.

Dictadors blanquejats

En certa manera, l'extrema dreta francesa es fixa en la història de la Segona Guerra Mundial –essencialment en Pétain–, com Vox –i sovint també el PP– es fixa en Franco i la seva dictadura. "En els dos casos ens trobem davant de dues figures de dictadors que van tenir el seu moment de glòria, que van fer coses molt greus i que avui es blanquegen, o que almenys alguns individus intenten blanquejar", sosté la historiadora.

L'actual líder del principal partit d'extrema dreta francesa, Marine Le Pen, ha deixat de banda, en el seu discurs públic, la defensa de Pétain i l'antisemitisme, però el seu pare era un defensor del mariscal i entre les files del partit, Reagrupament Nacional (abans Front Nacional), encara hi ha membres que pensen com Jean-Marie Le Pen.

Altres líders d'ultradreta, especialment Éric Zemmour, defensen públicament i sense gens de pudor les teories revisionistes de l'ocupació alemanya. "Pétain va salvar els jueus francesos", va dir Zemmour, una figura política sorgida de la caverna mediàtica de Vincent Bolloré, durant un debat televisiu. La frase li va costar una multa de 10.000 euros per negació de crims contra la humanitat.