Per què Cerdán és a la presó i els altres implicats no

MadridDesprés de la sentència sobre la llei d'amnistia, l’atenció del món judicial es torna a centrar en el Suprem, que ha de prendre moltes decisions susceptibles de causar un fort impacte en l'escenari polític i, sobretot, a les costelles del PSOE i del president del govern, Pedro Sánchez. Si comencem pels fets més recents no cal dir que l'assumpte principal és el que fa referència al que primer es va conèixer com el cas Koldo, per passar després a ser el cas Koldo-Ábalos i finalment ha acabat sent el cas Santos Cerdán, amb l’apèndix dels dos anteriors. Si mirem la composició i l'estructura d’aquesta matrioixca, d'aquesta nina russa, en què cada figura és més grossa que l'anterior, podrem tenir una primera pista del perquè de la situació personal diferent d'aquests tres protagonistes de l'escàndol de corrupció que manté expectants i amargats els socialistes.

El personatge de la trama amb més envergadura és Cerdán, que va estar molt a prop del líder socialista i que durant anys va dur a terme activitats empresarials en paral·lel a l’exercici de les seves responsabilitats polítiques. Es diu pels passadissos del Suprem que aquesta és una primera raó del fet que hagi ingressat a presó provisional, mentre segueixen en llibertat els altres dos implicats en la suposada xarxa de cobrament de comissions en contractes d’obres públiques. Però no és l'únic motiu. Que Cerdán fos el cap de l’organització no és, per si sola, prou raó per explicar la llibertat dels seus dos companys de negocis en el passat, i ara acompanyants en un procediment penal. Una altra raó, més de fons, consisteix en el fet que es pretén evitar possibles acords entre tots tres. En definitiva, el tipus de pactes que es coneix com a col·lusió. Amb l’últim secretari d'organització empresonat resulta més difícil que tinguin ocasió d'establir una estratègia comuna per no donar explicacions de les seves presumptes activitats delictives. S'ha de tenir en compte que Cerdán ha rebut ja dues visites del despatx de l’advocat Jacobo Teijelo, relacionat amb Leire Díez, l'anomenada fontanera del PSOE, i que aquest partit no ha fet cap pas per personar-se a la causa com acusació.

Una altra raó té a veure en la diferència de costums entre els tres implicats. Al Suprem, els perfils de l’exministre de Foment José Luis Ábalos, i del seu atípic assessor, Koldo García, s’interpreta com el propi de personatges secundaris en aquest guió de “bona vida” i corrupció. Interessa molt més la figura de Cerdán. En part, perquè els altres dos han deixat moltes més pistes dels seus suposats cobraments i els mètodes de despesa que van seguir. De Cerdán, en canvi, s'espera un altre nivell, més important des del punt de vista penal. D’entrada, la Fiscalia voldria tenir dades solvents sobre el destí dels diners que va poder embutxacar-se l’exsecretari d'organització socialista, començant per l'etapa fundacional de les seves activitats de recapte a Navarra.

L'expectació resideix entorn del contingut dels dispositius electrònics dels peons de la trama. I és que encara no s'ha trobat el rastre d’aquests presumptes estalvis fets via corrupció. Per la defensa, aquesta dada és un actiu, però pels investigadors és una incògnita fonamental. I resulta evident que Cerdán podria amagar amb més facilitats aquests guanys estant en llibertat. Per aquest costat trobem un altre motiu per explicar la seva actual residència penitenciària. D’altra banda, en l’àmbit judicial es menciona que l’estratègia de Cerdán en el sentit de donar un enfocament polític a la seva autodefensa no ha sigut un gran encert.

El paral·lelisme amb la defensa de la causa de l'1-O

Al Suprem, on tothom està molt acostumat a llegir entre línies, es pensa que aquest assumpte de la trama dels antics homes de confiança de Pedro Sánchez –cal recordar que Ábalos també va ser secretari d'organització del PSOE abans que Cerdán– ha començat de manera similar a la causa del Procés. És a dir, amb un xoc directe de la defensa amb els encarregats de la investigació primer i amb els del judici més tard. Una tendència que els advocats de la causa de l'1 d’Octubre van poder percebre com a poc adequada per obtenir beneficis quan el tribunal va limitar el nombre d’acusats al Suprem, per permetre que dels membres de la mesa del Parlament s'ocupés el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Allò va marcar un cert punt d'inflexió, per relaxar l’ambient. Tot i això, el record que hi ha a la casa és que un dels advocats que sempre van ser considerats com a més partidaris del pols constant amb el tribunal va ser precisament Benet Salellas, que ara defensa Cerdán.

Si això és així, aquí tothom ha començat a marcar territori. Un, l’exhome de confiança del líder socialista, enviant al Suprem un missatge de presentació consistent en identificar aquest tribunal com a instrument de la causa política de la dreta i la ultradreta espanyola, i els altres dos, la Fiscalia Anticorrupció i el magistrat instructor, Leopoldo Puente, responent a la targeta de visita amb la mesura processal més dura, la presó incondicional a la primera compareixença. L’episodi no estaria del tot deslligat del cansament de jutges i fiscals per la insistència en la identificació dels principals procediments amb càrrega política com a exemples de lawfare i de causes judicials aliades del que ja es coneix com la fatxosfera. Al Suprem s’ha vist la petició de presó de la Fiscalia com un signe que jutge i fiscal van agafats de la mà. És més, hi ha qui creu que de fet la Fiscalia no era del tot desconeixedora de la probabilitat que Cerdán fos empresonat després de la seva primera compareixença. Qui ho pensa així és també perquè la resolució sobre la presó incondicional de Cerdán té 22 folis, que no s'acostumen a redactar en pocs minuts i que, per tant, hi havia una feina preparada abans.

Queda un últim detall, que és prou important. El magistrat Leopoldo Puente diu a la seva interlocutòria que en aquest cas hi havia risc que Cerdán marxés d'Espanya. Per què es veu aquest perill? Novament, per les similituds amb episodis de la causa del Procés. Al Suprem veuen el to de l'autodefensa de Cerdán com a no radicalment incompatible amb una estratègia que l'hagués pogut portar a un canvi domiciliari per instal·lar-se a Brussel·les si les coses venien mal dades. I l’instructor no s’ha arriscat a perdre l’imputat.