BarcelonaCarme Chacón (Esplugues de Llobregat, 1971) ha estat els últims 13 anys la nineta dels ulls de Nicaragua. La nena mimada a qui se li ha donat tot perquè havia de ser la icona d'un PSC influent al PSOE. L'aparell del socialisme català va abonar un ascens meteòric: el 1999 s'estrenava com a regidora a Esplugues i el 2007 prenia possessió com a ministra. Però tantes atencions s'han acabat girant contra el PSC. Quan més la necessitava Pere Navarro, qüestionat i al capdavant d'un partit en el pitjor moment, la nena de Felipe s'ha enfadat i ha deixat els seus a l'estacada.
Els capitans del PSC van veure en ella ( la Chaconeta , li deia Manuela de Madre) la possibilitat de modelar un producte perfecte: la dirigent jove i formada, la catalana del Baix Llobregat i amb arrels andaluses que podia entrar bé a Espanya. Una figura que podia aspirar a ser la primera dona presidenta d'Espanya i, de pas, enlairar el PSC. Tot just feia un any que era regidora quan José Montilla la va convertir en una de les dirigents de la seva confiança a l'executiva del PSC. El 2000 aterrava com a diputada a Madrid.
Chacón va ser hàbil i es va moure com peix a l'aigua entre els bastidors d'un PSOE en crisi. Va formar part del nucli original de suport a José Luis Rodríguez Zapatero i la va encertar entrant aquell mateix any a l'executiva federal. Un cop aquest es va imposar a la Moncloa, Chacón va esdevenir el màxim exponent del zapaterisme. La imatge del moment més àlgid de la seva carrera va ser quan, el 14 d'abril del 2008, embarassada, passava revista a les tropes com la primera dona que encapçalava el ministeri de Defensa. Aquell mateix any havia estat la cap de llista per Barcelona a les eleccions espanyoles i amb ella el PSC va aconseguir els emblemàtics 25 diputats al Congrés.
Tot es va començar a tòrcer amb el declivi de Zapatero. Rubalcaba, amb el suport dels grans barons del PSOE, va barrar el pas de Chacón perquè no li disputés la candidatura a les eleccions del 2011. Però lluny de quedar-se de braços plegats i amb tot el PSC empenyent per ella malgrat que els 25 diputats a Madrid van quedar reduïts a 14, va plantar-li batalla al congrés de Sevilla de l'any passat a la cursa per la secretaria general del partit.
Per intentar no aparèixer com la candidata catalana va presentar la seva alternativa a Olula del Río (Almeria), el poble del seu pare. Però va perdre. I ara, quan Navarro necessitava no veure qüestionada la seva autoritat després d'un pas històric pel dret a decidir i plantant el PSOE, Chacón, que encara no tira la tovallola per ser candidata a la Moncloa, li ha girat l'esquena. Això sí, la joguina trencada del PSC s'ha quedat sola i ha perdut el suport dels socialistes catalans, que pot trobar a faltar més del que es pensa.