CiU reclama a Felip VI "sensibilitat" cap al 9-N, i el PSC, que ajudi a resoldre l'encaix de Catalunya

MadridEl senador de Convergència i Unió, Josep Lluís Cleries, ha reclamat aquest dimarts a Felip VI que tingui "sensibilitat" cap a Catalunya i cap a la consulta del pròxim nou de novembre per tal que la ciutadania pugui exercir lliurement el dret a decidir i "decideixi amb llibertat el seu futur". Així mateix, Cleries ha reclamat al successor a la corona que "faciliti el diàleg avui inexistent". "Diàleg per parlar de tot des del respecte entre institucions, des del respecte a la democràcia i també amb un respecte absolut a la dignitat del poble de Catalunya", ha subratllat.

CiU, com ja va fer al Congrés, s'ha abstingut al Senat en la llei orgànica que regula l'abdicació del rei Joan Carles. La votació final ha obtingut 233 vots a favor, 5 en contra i 20 abstencions.

Durant la seva intervenció, Josep Lluís Cleries ha recordat que el futur rei va pronunciar un discurs al Parlament de Catalunya en català i ha parafrasejat les seves paraules davant la cambra alta: "Catalunya és la que els catalans volen que sigui". "No oblidarem mai que hi ha veritats bàsiques, que hi ha el que ens parla el nostre cor, que hi ha la font de saviesa de l'home que camina pel carrer, que hi ha la clara senyera de la llibertat. Catalans, tot això és nostre: agafem-ho i caminem".

Sobre el discurs de l'encara príncep d'Astúries, el senador de CiU ha dit que "ens omplen d'esperança", i ha afegit que "per saber la Catalunya que volem, el 9 de novembre Catalunya ha de poder votar, ha de poder decidir el seu futur a través d'una consulta". És per això que ha demanat a Felip VI que tingui "la mateixa actitud valenta que va tenir fa uns anys en pronunciar aquelles paraules". "Sens dubte, la nostra nació ha de ser allò que els catalans volem que sigui", ha conclòs.

Prèviament, Cleries ha carregat contra la sentència de l'Estatut assegurant que "no va ser una simple sentència, sinó que va anar més enllà, va canviar la Constitució". Així mateix, ha dit que "Catalunya s'ha sentit sola. No hem tingut el suport del govern de l'Estat, al contrari". "En el cas de la Corona, davant la reforma constitucional que incorpora la sentència de l'Estatut no ens hem sentit emparats".

Josep Lluís Cleries ha destacat que el territori fa 35 anys que fa actes de confiança, ha estat sobradament solidari en tots els sentits, també en l'aspecte econòmic, amb el conjunt de l'estat espanyol. "Només cal recordar el dèficit fiscal de Catalunya que supera els 15.000 milions d'euros l'any, segons les darreres estimacions de les balances fiscals", ha assenyalat. Unes actuacions, ha dit, que "no han estat correspostes amb la mateixa lleialtat i compromís".

Finalment, ha volgut deixar clar que el sentit del vot de Convergència i Unió a la Llei Orgànica d'Abdicació no és una abstenció a "una institució ni molt menys cap a una persona". "Desitgem sort i encert al nou monarca de la mateixa manera que el País vol que a l'estat espanyol les coses li vagin bé. Evidentment, també desitgem el millor per a la nació catalana i per als seus set milions i mig d'habitants", ha sentenciat.

Montilla elogia Felip VI

L'expresident de la Generalitat i senador José Montilla, ha demanat al futur rei que contribueixi a la resolució de la desafecció entre Catalunya i Espanya i estableixi el marc per a una reforma constitucional "concertada i acordada" que doni pas als "canvis profunds" que demana l'Estat. Montilla ha apuntat que el nou monarca té "un profund coneixement" de la realitat política i social de l'Estat, i ha destacat també la figura de Joan Carles I, que va "fer possible" la Constitució i ha demostrat que "la monarquia parlamentària és possible a Espanya".

Contràriament al que va passar al Congrés, on cap representant dels socialistes catalans va prendre la paraula perquè estan inclosos dins del Grup Socialista, el PSC ha gaudit de veu pròpia al Senat, on forma part de l'Entesa.

Montilla ha justificat el "sí" dels representants del PSC per la "normalitat i seguretat" que aporta el fet que la Constitució "ja preveu el supòsit". Segons Montilla, aquesta "normalitat" hauria de ser "motiu d'orgull" i les Corts "han d'acceptar formalment la decisió del rei", perquè rebutjar-la "no tindria gaire sentit". "Avui no estem votant Felip VI, sinó desenvolupant les previsions constitucionals", ha afirmat.

També ha fet referència al procés a Catalunya i ha insistit que l'Estat ha d'iniciar una etapa de "canvis profunds" per afrontar la crisi territorial i social, una resposta a la que ha de "contribuir" el rei Felip VI.

I és que segons Montilla, malgrat que han de ser els parlaments els que resolguin la qüestió, el relleu a la comandància de l'Estat pot portar "millors condicions" per a un procés concertat i pactat de reforma constitucional. "No es tracta d'iniciar un procés constituent ni d'obrir en canal la Constitució, sinó de reformar els desajustos que s'han posat de manifest" i "posar al dia la nostra carta magna després d'un llarg període d'èxit", ha dit.