Per què Bellaterra vol marxar a Sant Cugat?

BarcelonaFa 50 anys que en Ricard, nascut a Sant Cugat del Vallès, viu a Bellaterra. Amb 27 anys s'hi va comprar un terreny i s'hi va construir una casa, com molts dels veïns d'aquesta localitat adscrita a Cerdanyola del Vallès i que va néixer als anys 30 del segle passat, quan famílies benestants de Barcelona i Sant Cugat s'hi van fer torres d'estiueig. Els fills d'aquelles famílies s'hi van quedar, i als anys 70 van arribar nous veïns que, com en Ricard, hi van començar a fer vida i hi van veure néixer la Universitat Autònoma de Barcelona. Malgrat algun intent de constituir-se com a municipi independent, es va acabar imposant una tercera via: el 2009 els veïns van aconseguir que se'ls reconegués com una entitat municipal descentralitzada (EMD), amb un govern propi. Amb tot, aquest estatus no va ser suficient per pacificar Bellaterra, que el 2015 va celebrar un referèndum d'independència on el 'sí' va guanyar amb el 94% dels suports. La pretensió va naufragar quan el Parlament va vetar la secessió. Davant d'aquest fracàs, una comissió de veïns va iniciar un expedient per passar a la veïna Sant Cugat que ara comença a agafar velocitat, davant l'oposició frontal de l'Ajuntament de Cerdanyola, que avisa que batallarà per evitar perdre el territori. "És normal que s'hi resisteixi. No vol perdre la gallina dels ous d'or. I Sant Cugat es deixa estimar", resumeix en Ricard a l'ARA.

El conflicte entre Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat pel futur de Cerdanyola ha esclatat públicament aquesta setmana, amb l'emissió d'un informe per part del consistori santcugatenc que considera viable l'annexió. L'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón (PSC), va acusar el de Sant Cugat, Josep Maria Vallès (Junts), d'actuar amb "deslleialtat" per haver-lo avisat per WhatsApp la nit de Reis que el seu ajuntament s'hi pronunciaria favorablement, malgrat que en ocasions anteriors li havia assegurat que no tenien interès en l'annexió. El tinent d'alcalde Jordi Puigneró va negar les acusacions i va assegurar que s'han limitat a fer una valoració tècnica sobre la viabilitat de l'operació, tal com mana la llei, des d'un punt de vista urbanístic i de prestació dels serveis públics.

Més semblant a Sant Cugat?

Què hi diuen, de tot plegat, a Bellaterra? El president de l'EMD, Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant), recalca el "mandat democràtic" rere l'expedient de segregació: si va començar va ser perquè un 61% dels bellaterrencs hi van votar a favor. De fet, Bellaterra va haver de recórrer als tribunals perquè Cerdanyola es negava a iniciar el tràmit, cosa que va haver de fer finalment per mandat judicial. Riba destaca la millor connexió geogràfica i ferroviària de Bellaterra amb el nucli urbà de Sant Cugat, on poden accedir amb facilitat amb transport públic; de Cerdanyola, en canvi, els separa el campus de la UAB, l'AP-7 i un carril bici. Però, més enllà, també hi ha una qüestió de semblança de "perfil sociològic", reconeix Riba.

Aquest perfil sociològic es posa de manifest en les dades de renda. Segons l'INE, Cerdanyola té una renda mitjana per llar de 46.621 euros l'any, mentre que la de Bellaterra és superior als 100.000 euros; la de Sant Cugat s'hi aproxima més, amb 75.000. La proximitat també és ideològica: a les últimes eleccions autonòmiques, el partit més votat va ser Junts, amb un 40% dels vots; a Sant Cugat ho va ser Junts (30%), mentre que a Cerdanyola va guanyar el PSC amb el 35% dels vots.

Al marge de les dades econòmiques, l'accés als serveis públics preocupa els residents, que es queixen que a Bellaterra no hi hagi CAP ni biblioteca. Així ho explica un dels seus promotors, Miquel Vàzquez, que lamenta que Cordón assegurés que activaran tots els mecanismes "polítics" i "judicials" per evitar perdre Bellaterra. "Va sonar a cacic", lamenta, i afegeix que les queixes no són "un tema de rics". Un dels arguments que l'alcalde va posar al damunt de la taula és que permetre la segregació d'un municipi ric per un suposat dèficit fiscal plantejaria un precedent molt perillós per a la "cohesió social". El periple es pot repetir a Terrassa, on la urbanització de la Font de l’Espardenyera ha demanat passar a Matadepera, un dels municipis més rics de Catalunya. L’ajuntament de Terrassa iniciarà l'expedient aquest mateix dilluns.

El camí al davant

La llum verda de Sant Cugat ha alegrat molts veïns que, com apunta alguna veu, encaren el pas a la ciutat veïna només "des del cor" (o també, des de la butxaca: tenir codi postal de Sant Cugat podria revaloritzar les seves propietats i es podrien beneficiar d'una baixada d'impostos). Alguns, però, demanen ser pragmàtics i valorar els pros i contres del canvi. Aquí pren rellevància un informe de la Diputació de Barcelona, consultat per l'ARA, que assegura que el pas de Bellaterra a Sant Cugat implicaria la dissolució de l'estatus d'EMD. Dit d'una altra manera: passarien a ser un barri més de Sant Cugat. No podrien, almenys d'entrada, negociar millores de manera bilateral amb el consistori –hi ha una negociació oberta sobre el conveni vigent–, demanar subvencions de forma autònoma o interposar recursos als tribunals. Aquest és un element que certs sectors demanen tenir present, malgrat que la comissió promotora de la segregació veu possible el pas mantenint l'EMD.

La decisió final és de la Generalitat. Quan el ple de Cerdanyola aprovi l'informe final, la Direcció General de l'Administració Local tindrà sis mesos per pronunciar-se. D'allà, l'expedient anirà a parar a la comissió de delimitació territorial, i després al consell executiu. La comissió promotora de la segregació confia que el fet que al Govern també mani el PSC, com a Cerdanyola, no tingui cap impacte en la valoració que faci de l'expedient, que s'hauria de basar en criteris "tècnics".