Els veïns de Gósol decideixen sortir de Lleida i integrar-se a Barcelona

BarcelonaEls veïns de Gósol volen pertànyer a la demarcació de Barcelona. Aquesta és la decisió que, per una amplíssima majoria, han pres els residents d'aquest municipi de tan sols 200 habitants, adscrit ara a la demarcació de Lleida. Entre les deu del matí i les dues de la tarda, un centenar de gosolans han desfilat per les dependències de l'Ajuntament i han dipositat les seves paperetes a les urnes de la consulta popular sobre el canvi. De fet, Gósol és l'únic poble del Berguedà que no pertany a la demarcació de Barcelona. La pregunta a respondre era: "Esteu d’acord que el municipi de Gósol sol·liciti el canvi de província i s’integri a la província de Barcelona?". Un total de 88 ciutadans hi han votat a favor, mentre que 12 han optat per continuar formant part de Lleida.

La consulta no és jurídicament vinculant, però la Diputació de Lleida s'ha compromès a respectar el mandat de les urnes i a acompanyar el municipi en el periple administratiu que haurà d'afrontar perquè el canvi es faci efectiu. Així ho ha tornat a expressar el seu president, Joan Talarn, en una publicació a X aquest diumenge: "Volem traslladar a tots els veïns que respectarem, com no podria ser d'una altra manera, el resultat i els donarem tot el suport pertinent".

Els tràmits pendents

Ara caldrà que el municipi sol·liciti informes favorables al canvi a les diputacions, al Consell Comarcal i a la Generalitat. L'alcalde de Gósol, Rafael López (ERC), ha celebrat que els resultats avalin una demanda que fa anys que s'arrossega, i que ja va fracassar en una ocasió anterior. Tal com va explicar l'ARA, aquesta localitat a la falda del Pedraforca va quedar englobada a Lleida simplement perquè el riu de Torrentsenta –que transcorre pel seu terme municipal– desemboca al Solsonès. Però l'última paraula la tindrà el Congrés, atès que en cas de tirar endavant caldrà modificar la llei de divisió provincial.

Una de les raons que expliquen la demanda municipal per canviar de demarcació és que a la de Barcelona hi ha més disponibilitat de recursos respecte a la de Lleida. Comptar amb aquest suport és clau per a la supervivència del municipi, on de manera habitual només resideixen un centenar de veïns. Però, segons va explicar l'alcalde a aquest diari, també hi ha una qüestió d'identitat: "No tenim cap problema amb la Diputació ni amb la gent de Lleida, però no ens sentim lleidatans", afirmava López.

El precedent valencià

És la primera vegada que, a Catalunya, un municipi demana passar a integrar-se a una altra demarcació. Sí que s’ha donat el cas d’algun poble que ha demanat canviar de comarca: sense anar més lluny, ara fa un any Olost va votar tornar a Osona, així que va sortir del Lluçanès, on va quedar integrat quan el Parlament va crear aquesta comarca l’any 2023.

A l’estat espanyol, en canvi, sí que hi ha un precedent de canvi de demarcació. Es tracta del municipi valencià de Gàtova, de menys de 500 habitants, que el 1995 va passar de Castelló a València. Malgrat els seus vincles històrics i geogràfics amb València, el traçat de fronteres decretat el 1833 va incloure el municipi dins la demarcació de Castelló. Després de diversos intents frustrats durant el segle XX, els veïns finalment van aconseguir que el Congrés atengués la seva reivindicació amb una campanya de recollida de signatures a favor del canvi.