REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA
Política 24/07/2014

La llei de transparència inicia l'últim tràmit parlamentari amb retrets entre els grups

CiU, ERC i PP acusen ICV-EUiA i la CUP de desmarcar-se del text de la ponència sense motius i sense haver aportat propostes

Roger Tugas
3 min

BarcelonaEl ple del Parlament ha donat llum aquest dijous a iniciar l'últim tràmit de la llei de transparència en superar el debat a la totalitat. No ha calgut votar, ja que cap grup ha presentat esmenes, malgrat que només CiU, ERC i PP van avalar el text sortint de la ponència parlamentària i el debat ha anat pujant de to durant la sessió. En tot cas, tots els partits han mostrat la intenció d'intentar refer el consens durant les negociacions en comissió, un tràmit que es realitzarà per la via d'urgència per intentar aprovar definitivament la norma abans d'acabar l'any.

Així, Lluís Corominas (CiU) ha defensat que el text "pot transformar moltes dinàmiques i tenir conseqüències molt aviat" i que "va molt més enllà la de les que s’han fet a l’estat espanyol", a més de permetre una societat "més culta i formada", reduir la litigiositat amb l'administració i avançar cap a un escenari de "menys corrupció i més qualitat democràtica". La diputada d'ERC Gemma Calvet ha assegurat que "la llei permetrà dir que a Catalunya tindrem una democràcia consolidada", ja que és "ambiciosa", tot i que "queda feina per fer". Al seu torn, el popular Pere Calbó ha defensat que el suport al text evidencia que "el PP està compromès amb la transparència" i amb "la regeneració democràtica", mentre que els que no han signat el text "només fan discursos buits".

Així mateix, el diputat socialista Juli Fernández ha confiat que el text "ha de permetre més i millor política i democràcia" i ha alertat que, si no ho fa, arribaran "mobilitzacions i populismes". Tot i això, ha criticat que l'organisme que ha de garantir el compliment de la llei finalment sigui un nou òrgan format per cinc experts elegits per majoria de tres cinquenes parts del Parlament que exerceixin el seu càrrec en exclusiva i dependents del Govern, cosa que segons els detractors de la fórmula li resta independència i genera nous costos. El coordinador nacional d'ICV ha recordat que "la transparència és un dret fonamental per millorar la qualitat democràtica", però ha lamentat que es limiti el dret a accés a la informació amb diversos supòsits. "Si el que hem de fer és quedar-nos amb una llei a mitges, no hi donarem suport", ha insistit. Com David Fernàndez (CUP), que ha criticat que els límits a la transparència siguin aspectes com la llibertat de mercat, la competitivitat o la intimitat i privacitat dels càrrecs públics, i ha insistit que una llei no pot frenar el descrèdit de la política, la qual "no és la corrupció, és la impunitat de la corrupció". Finalment, la portaveu de C's, Carina Mejías, ha apuntat que es veu "a venir la politització de l'organisme" que ha de vetllar pel compliment de la norma.

El debat ha acabat amb una picabaralla entre els grups sobre el paper mantingut en comissió. CiU i ERC han acusat ICV-EUiA de desmarcar-se de la llei sense motius, ja que les seves propostes haurien estat incorporades, cosa que els ecosocialistes han rebutjat. Corominas també ha recriminat a David Fernàndez que desacrediti la llei després d'haver assistit només a dues reunions de la ponència i sense fer aportacions, acusació que el diputat de la CUP li ha demanat que retirés i li ha recordat el gran nombre de comissions a què ha d'assistir pel fet de formar part d'un grup de només tres diputats.

Les tres forces favorables a la proposició en destaquen aspectes innovadors, com ara que el silenci administratiu es consideri positiu, el detallat règim sancionador, la garantia del dret a la informació des dels 16 anys o que prevegi un portal de la transparència en què totes les administracions i ens públics hagin de buidar la informació econòmica i de subvencions, per exemple. Fins i tot les empreses que operin en àmbits d'interès general –com distribuïdores d'electricitat o gas– també hauran de retre comptes, i les entitats que rebin més de 10.000 euros públics anuals hauran d'informar dels sous dels seus directius. La llei, a més, regula aspectes i obligacions de bon govern i govern obert.

stats