Les clavegueres de l’Estat s’asseuen al banc dels acusats: qui és qui al cas Kitchen

MadridAny 2013. Mariano Rajoy governa Espanya amb majoria absoluta i surten a la llum els papers de Luis Bácenas, que revelen l’existència d’una caixa B al PP. Arran d’això, el ministeri de l’Interior, amb Jorge Fernández Díaz al capdavant, dissenya i –segons el relat de la Fiscalia– posa en marxa una “il·lícita operació policial d’intel·ligència” amb la voluntat de robar a Luis Bárcenas, l’extresorer del PP, informació i proves que incriminin dirigents populars en el marc del cas Gürtel. L’objectiu final és “impedir” que arribin a mans dels investigadors. Cinc anys més tard, aquell judici per corrupció acaba amb la sentència que propicia la moció de censura que porta Pedro Sánchez a la Moncloa. I ara, tretze anys després, la cúpula de la policia patriòtica s'asseu al banc dels acusats, amb peticions de quinze anys de presó per part de la Fiscalia, en un judici que arrenca dilluns a l’Audiència Nacional i que haurà de posar llum a les maniobres de les clavegueres de l’Estat per protegir el PP. Els principals delictes de què estan acusats són encobriment, malversació, suborn, revelació de secrets i tràfic d’influències.

• Si vols investigar la infografia amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.

La Fiscalia no estarà sola. Luis Bárcenas forma part de la causa com a perjudicat i demana 41 anys de presó per a tots els acusats –menys per a qui va ser el seu xòfer, que col·laborava amb la guerra bruta– i hi ha dues acusacions populars: el PSOE i Podem, que també dupliquen la majoria de les peticions de presó de la Fiscalia. El judici s’allargarà fins al 30 de juny. Estan previstes 35 sessions i s’ha citat un centenar de testimonis. Tres dels grans noms que hauran de donar explicacions són Mariano Rajoy –expresident del govern espanyol–, María Dolores de Cospedal –exsecretària general del PP i que va quedar exonerada de la causa– i Soraya Sáenz de Santamaría –exvicepresidenta espanyola.

Què van orquestrar els acusats? Després que Jorge Fernández Díaz fes el primer pas, l’operació va estar coordinada per Francisco Martínez –secretari d’estat d’Interior, el número dos del ministeri, i per a qui el PSOE ha demanat ara presó preventiva–, i planificada per Eugenio Pino –director adjunt operatiu de la Policia Nacional i condemnat per intentar introduir un pen drive a la causa dels Pujol–. Ells dos “reportaven tota la informació” al ministre. Per sota, l’encarregat de posar-la en marxa va ser el comissari José Manuel Villarejo, un habitual d’aquestes maniobres, que va aliar-se primer amb Marcelino Martín Blas, que era el cap d’Assumptes Interns de la policia espanyola, i després amb Enrique García Castaño, que liderava la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO).

Un cop concertats per al pla, el primer pas que van haver de fer va ser trobar un col·laborador proper a la família Bárcenas que estigués disposat a trair-la facilitant informació i accés a documentació a canvi d’una remuneració. L’escollit va ser Sergio Ríos Esgueva, que feia de xòfer de Luis Bárcenas i la seva dona –Rosalía Iglesias– i era una persona de la seva màxima confiança. Els responsables de l’operació el van batejar com a cuiner perquè era qui podia “entrar fins a la cuina” –kitchen, en anglès– de la família. I d’aquí ve el nom del cas.

Qui va aconseguir contactar-hi va ser Andrés Manuel Gómez Gordo, que era inspector en cap de la Policia Nacional i havia sigut director general quan Cospedal era presidenta de Castella-la Manxa. Com a recompensa, el conductor de Bárcenas rebria 2.000 euros mensuals procedents dels fons reservats. 54.000 euros en total. I va tenir dues contraprestacions més: li van comprar una pistola de 700 euros i li van proposar que es convertís en agent de la policia espanyola. Per la seva banda, Villarejo va rebre 3.200 euros per despeses de menjars, transport i tiquets d’aparcament durant l’operació.

Un local amb un bagul amb doble fons

Què van fer els acusats? Primerament, van encarregar “estrictes vigilàncies” sobre Luis Bárcenas i Rosalía Iglesias, que van anar a càrrec d’una vintena de policies. A més, van vigilar el despatx de l’advocat de Bárcenas. I quan l’extresorer del PP va entrar a la presó el juny del 2013, també van controlar els seus moviments i les seves comunicacions a dins de Soto del Real.

Finalment, gràcies a la informació de Sergio Ríos Esgueva, van tenir coneixement d’un local comercial del barri de Salamanca de Madrid on Rosalía Iglesias treballava com a restauradora de mobles. Hi havia un bagul amb doble fons que Bárcenas havia fet servir per guardar documentació que ell tenia a Génova i que podia ser incriminatòria per al PP. Per exemple, gravacions de converses amb Mariano Rajoy. García Castaño va entrar-hi amb per confiscar la documentació. El jutge instructor, Manuel García-Castellón, diu que va trobar el que buscava, però la Fiscalia sosté que “no consta” que aconseguís el seu propòsit. Ara per ara, de la suposada documentació de dins del bagul no se'n sap res.

També per aquelles dates, els implicats en l’operació van aconseguir missatges de text, correus electrònics i contactes que tenia Luis Bárcenas. Volien comprovar si hi havia converses que comprometessin dirigents del PP. El conductor de la família va quedar amb García Castaño a un restaurant VIPS i li va entregar dos mòbils i una tauleta. Allà van fer un bolcat del seu contingut a un llapis de memòria que van remetre a Francisco Martínez i a Jorge Fernández Díaz. Durant la instrucció, el març del 2019, García Castaño va entregar al jutjat una còpia de tot el que havien extret. De fet, la seva col·laboració ha fet que el fiscal demani menys anys de presó per a ell.

Els acusats no van compartir “en cap moment” la informació que van anar obtenint amb els investigadors del cas Gürtel, ni amb la Fiscalia, ni amb el jutge. “La van mantenir sempre oculta amb la finalitat d’impedir que la causa arribés als dirigents del PP”, relata la Fiscalia.

Hi ha tres noms més que s'asseuran al banc dels acusats malgrat que la Fiscalia demanés que s’arxivés la causa contra ells. José Ángel Fuentes Gago i Bonifacio Díaz Sevillano, inspectors de la policia espanyola, eren persones de confiança d’Eugenio Pino. I José Luis Olivera, comissari cap de la UDEF, va intentar persuadir el responsable de la investigació del cas Gürtel de canviar de destí i, segons l’Advocacia de l’Estat, va intentar boicotejar els informes de la instrucció.

El cara a cara entre Francisco Martínez i Jorge Fernández Díaz el 2020

Els dos principals acusats són Jorge Fernández Díaz i Francisco Martínez. Després de molt de temps com a aliats, van acabar partint peres. Prova d'això és l'acarament que tots dos van protagonitzar el novembre del 2020 durant la instrucció. L'ARA ha tingut accés al vídeo en seu judicial, que posa de manifest el cru enfrontament entre tots dos.