Vox planta el rei a l'acte dels 50 anys de monarquia
La Conferència Episcopal Espanyola diu que les lleis de memòria històrica són un "instrument de polarització ideològica"
BarcelonaEls cinquanta anys de la monarquia espanyola ostentant la prefectura de l'Estat han trinxat el bloc dretà. L'acte que havia de ser per commemorar el mig segle dels Borbons ostentant aquesta responsabilitat a l'Estat d'ençà de la mort de Francisco Franco tindrà l'absència de l'extrema dreta de Vox. El partit de Santiago Abascal ha anunciat aquest dimarts que no hi participarà i plantarà, un altre cop, el rei Felip VI. "No participarem en el sainet que té preparat el govern, que és una oda al règim totalitari de Sánchez", ha afirmat la portaveu de Vox a la cambra baixa, Pepa Millán, que ha evitat pronunciar-se sobre el dictador.
A parer seu, aquest acte i la resta dels programats per aquest 50è aniversari de la mort de Franco no són pas "un homenatge a la democràcia, ni a la Transició ni a l'estat de dret". De fet, el partit de dreta radical ja va deixar clar a mitjans d'octubre que no participaria en cap acte amb el govern espanyol en què no pogués denunciar la seva suposada "acció criminal i corrupta". Al marge de la plantada de Vox, es repetirà l'absència de Sumar, Podem, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB i també del BNG i Coalició Canària. Per tant, la convocatòria dels 50 anys de la restauració de la monarquia al Congrés quedarà coixa: d'entrada hi aniran tan sols PSOE i PP, mentre que la resta de l'arc parlamentari s'absentarà.
En què consisteix la commemoració? Està previst un acte divendres a les 12.30 h, a la sala constitucional del Congrés, sota el títol '50 anys després: la Corona en el trànsit a la democràcia'. Estarà moderat pels periodistes Fernando Ónega i Iñaki Gabilondo, pel seu rol durant la Transició en els mitjans de comunicació. La cambra espanyola tornarà a escoltar els discursos de Miquel Roca i Miguel Herrero, pares vius de la Constitució, així com la participació també de l'acadèmica Adela Cortina i la presidenta del Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals, Rosaria García Mahamut. A banda del rei Felip VI i la reina Letícia, també hi faran acte de presència la infanta Sofia i la princesa Elionor.
L'Església
En paral·lel a la disputa política sobre els actes de memòria històrica, el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Luis Argüello, ha assegurat que les lleis de memòria històrica i democràtica s'han convertit en un "instrument de polarització ideològica al servei dels interessos polítics més que una via per aprofundir en la reconciliació". Així, pocs dies abans que se celebri el 50è aniversari de la mort de Franco, Argüello ha advocat perquè els tres anys vinents –fins que el 2028 se celebrin els cinquanta anys de la Constitució espanyola– serveixin de "purificació de la memòria", ja que, segons ha dit, considera que està "contaminada pels biaixos ideològics".
En plena guerra entre el govern espanyol i Isabel Díaz Ayuso per l'avortament, el president de la CEE també ha carregat contra les interrupcions de l'embaràs. Argüello ha catalogat l'avortament d'"inhumà" i ha lamentat que "s'hagi normalitzat" la "tragèdia" que al món es practiquin 73 milions d'interrupcions de l'embaràs a l'any i 100.000 a Espanya. Al discurs inaugural de l'Assemblea Plenària de la CEE, l'arquebisbe de Valladolid ha denunciat que la societat occidental "hagi amagat per complet" la qüestió de l'avortament "sota la catifa" i ha dit que s'ha arribat a un punt "d'extrema irracionalitat en matèria de bioètica al servei de la biopolítica".
L'avortament
"En un mateix hospital, és possible que un grup de metges estigui decidit a salvar un nadó de cinc mesos i mig de gestació, mentre que un altre grup de metges mata deliberadament un nadó de la mateixa edat a l'habitació del costat", ha assegurat. De la mateixa manera, Argüello ha criticat que, segons ell, la legislació pot castigar amb una multa de 15.000 euros i fins a dos anys de presó "si es destrueix un ou d'àliga, però dona tot el dret a matar un fill amb síndrome de Down fins al final de l'embaràs".
Sobre l'actual polèmica amb les llistes d'objectors de consciència, el president de la Conferència ha assegurat que el debat està servint per no abordar el tema "en tota la seva solució". "Res justifica posar fi a la vida d'un ésser humà en gestació, però un veritable suport a la vida demana abordar totes les circumstàncies", ha advertit Argüello, que ha remarcat que s'han de tenir en compte les condicions en què algunes dones es queden embarassades. A banda, el president de la CEE també ha demanat que es respecti la presumpció d'innocència davant les denúncies de casos d'abusos sexuals de l'Església. Ha fet la petició sense citar expressament el cas del bisbe de Cadis i Ceuta, Rafael Zornoza, a qui el Vaticà investiga per un presumpte delicte d'abusos sexuals contra un menor quan era sacerdot a Getafe a la dècada dels 90: "El que hem viscut aquestes últimes setmanes amb l'aparició de denúncies de casos d'abusos aviva en nosaltres el desig de continuar impulsant tot això des del doble principi de la presumpció d'innocència, que volem respectar i que es respecti per a tots els ciutadans, també per als membres de l'Església, i la llibertat també que existeix de denunciar davant les autoritats civils o davant de l'Església".