Una conjura fallida per intentar anar a l’una

BarcelonaLes treves cada cop duren menys al Palau de la Generalitat. El Govern de JxCat i ERC ja fa temps que funciona com dos compartiments estancs, i l’horitzó de les eleccions del 14 de febrer, arran de la inhabilitació de l’expresident Quim Torra, només ho ha accentuat. Ni tan sols la necessitat de fer front a la segona onada de la pandèmia ha frenat les disputes internes, cada cop més crues. Les mirades de reüll i les travetes són constants, i les crisis, periòdiques. L’última ahir, oberta al matí quan ERC es va aixecar de la taula del comitè de crisi pel covid-19 i reconduïda, com a mínim momentàniament, al migdia amb una reunió entre el vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en què tots dos es van tornar a conjurar per fer que l’executiu vagi a l’una. Com fa tres setmanes, l’última vegada que, segons diverses fonts governamentals consultades per l’ARA, tots els consellers van fer-se la promesa de minimitzar les batalles internes. Pel que es va veure ahir, van fracassar.

El 28 d’octubre, mentre la Guàrdia Civil pentinava el territori en un altre macrooperatiu contra el Procés, el Govern es va reunir informalment –sense convocatòria i sense aixecar acta– a Palau. Va ser una reunió maratoniana que va durar tot el matí –només va ser interrompuda perquè alguns dels consellers participessin en l’acte de la plaça Sant Jaume amb què l’independentisme va rebutjar l’operació Volhov– i que, després d’una interrupció al migdia, es va reprendre al vespre. La trobada arribava després que l’embolic del conseller de Treball, Chakir el Homrani, sobre l’obligatorietat del teletreball posés la cirereta a uns dies de missatges contradictoris entre els consellers –toc de queda sí o no, teatres oberts sí o no, treva a la restauració sí o no– i, segons expliquen diverses fonts, va servir perquè tot el Govern mostrés voluntat d’esmena.

Evitar les filtracions

La conclusió aquell dia va ser que calia no contribuir al neguit i la confusió d’una ciutadania que ja mostrava símptomes d’estar esgotant la paciència. Es va acordar minimitzar les aparicions públiques dels consellers i deixar que la veu cantant la portessin només Aragonès, Budó, Salut i Interior. I, sobretot, es va pactar que no es parlaria públicament de mesures que no estiguessin abans consensuades i aprovades per l’executiu sencer. El pacte va durar poc. El creuament de retrets entre Treball i Polítiques Digitals pel fiasco de les ajudes als autònoms i la topada entre Aragonès i Ramon Tremosa per la filtració des d’Empresa d’un pla per reobrir aviat bars i restaurants van ser el preludi d’una crisi que va acabar d’esclatar ahir. Les treves duren poc en un Govern on la pulsió electoral i les ganes de marcar perfil i posar el dit a l’ull al soci –i al mateix temps màxim rival electoral– s’imposen