El Constitucional rebutja aixecar l'ordre de detenció contra Puigdemont

MadridEl Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat aquest dimarts la petició de Carles Puigdemont que se li aixequi de manera urgent l'ordre de detenció que pesa contra ell en territori espanyol. Tal com ja havia explicat l'ARA, el ple de l'òrgan de garanties ha admès a tràmit el recurs d'empara de l'expresident català, però s'ha oposat a les mesures cautelaríssimes que demanava: obligar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena a permetre el retorn del líder de Junts sense ni tan sols escoltar el criteri de les diferents parts del procediment. El que fa ara el TC és obrir un expedient sobre aquesta qüestió i preguntarà als actors implicats si s'ha de retirar l'ordre de detenció abans de resoldre sobre el fons de l'assumpte, que és si la llei d'amnistia opera en la causa per malversació contra Puigdemont.

La decisió que ha pres aquest dimarts el ple és la que estava prevista fa un mes, si bé la defensa del mateix Puigdemont va retardar-ho quan va presentar un escrit en què sol·licitava la recusació de tres magistrats del sector conservador: Concepción Espejel, José María Macías i Enrique Arnaldo. Fa dues setmanes el TC va desestimar per unanimitat les recusacions, cosa que ja se sabia que passaria, motiu pel qual a l'organisme es va produir una certa sensació de desconcert pel moviment de l'advocat Gonzalo Boye, que l'únic efecte que tenia era dilatar la resolució del procés.

A diferència dels recursos d'empara dels ja condemnats per l'1-O –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa–, que es van admetre a tràmit per unanimitat, hi han votat en contra quatre dels cinc magistrats de la dreta. Consideren que el recurs d'empara de Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig és prematur perquè el seu cas està encara en fase d'instrucció, per bé que la majoria del ple no ho considera així: la decisió del Suprem de no aplicar-li l'amnistia ja no té més recorregut intern al Suprem i, per tant, la via està oberta per anar al TC.

A l'ordre del dia del ple del TC hi ha també la resolució de la qüestió d'inconstitucionalitat que el Suprem va plantejar contra l'amnistia a un activista acusat de desordres públics per unes protestes a Girona contra la sentència del judici de l'1-O. Es tracta de la primera resposta que l'òrgan de garanties donarà a l'alt tribunal espanyol amb relació a aquesta llei, tot i que bàsicament aplicarà la doctrina que ja va establir quan va resoldre el recurs del PP al mes de juny. Aquesta qüestió s'abordarà entre dimecres i dijous, atès que és el penúltim punt de l'ordre del dia. L'últim és un altre recurs d'inconstitucionalitat, el que van presentar les Corts d'Aragó contra la norma. En la mateixa línia, es desestimarà seguint el criteri que ja es va decidir, tot i que caldrà resoldre algunes especificitats que es plantegen.

La malversació

Per exemple, les Corts d'Aragó al·leguen que és inconstitucional la part de la llei en què preveu l'amnistia per malversació sempre que no hi hagi enriquiment, perquè entén que va en contra dels interessos de la Unió Europea i els compromisos d'Espanya amb els fons europeus. Fonts del TC consultades per l'ARA ja avisen d'entrada que no s'acaba d'entendre el vincle entre una cosa i l'altra, però ja avancen que es desestimarà aquest argument. La menció que es faci del delicte de malversació no s'haurà d'interpretar com una pista a la decisió que es pugui prendre en els recursos d'empara dels líders de l'1-O –estan condemnats o processats per aquest delicte–, perquè aquesta serà una resposta en abstracte al que plantegen les Corts d'Aragó però no a l'aplicació de la llei a un cas concret.