Tot el que gestionarà la Generalitat arran del pacte d'immigració PSOE-Junts

BarcelonaDesprés de molts estira-i-arronses, Junts i el PSOE han tancat un acord per delegar competències en matèria d'immigració a la Generalitat, més enllà del que ja preveu l'Estatut. I per donar-li transcendència Junts ha presentat el pacte de la manera més solemne: l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha sigut l'encarregat de desgranar l'entesa, juntament amb el secretari general, Jordi Turull, i la cap de files al Congrés, Míriam Nogueras. "Sense integració no hi ha nació", ha dit l'expresident, alhora que ha remarcat que "sense immigració no hi ha progrés". Per a Junts, l'acord amb el PSOE es tracta d'una "delegació integral de competències", ja que "tot el que té a veure amb la vida d'un estranger que arriba a Catalunya passa per la Generalitat". Ara bé, també ha admès que serà aplicant la normativa espanyola, que és –ha explicitat– el que preveu la legislació europea en matèria d'entrades i sortides de migrants en l'espai de lliure circulació. En el mateix sentit, també han tret pit que els Mossos a partir d'ara treballaran a la frontera, però han reconegut que hi ha d'haver coordinació amb les forces de seguretat de l'Estat. "No va de si la Guàrdia Civil i la Policia Nacional perden competències, sinó de ser eficaços", ha dit Puigdemont.

Des del govern espanyol també han defensat la delegació, tot i que, a diferència de Junts, els socialistes no han fet cap roda de premsa (ni contacte informatiu informal amb la premsa) per explicar el contingut del pacte. La ministra de Migracions, Elma Saiz, davant les crítiques de l'oposició, ha convidat els grups a dialogar i a fer "aportacions", tenint en compte el veto que ja ha expressat Podem.

Com afecta aquest nou pacte a la legislatura? Per al govern espanyol, hi ha optimisme per tirar-la endavant malgrat la "complexitat", mentre que Puigdemont ha deixat clar que, a mesura que es vagi complint l'acord d'investidura, també la legislatura anirà avançant: "La desconfiança amb el govern espanyol ha disminuït". Això sí, també ha aclarit que la resta de carpetes segueixen obertes: ha mencionat el finançament, l'ampliació del sostre de despesa i el català a la Unió Europea. És a dir, partit a partit, també en el cas dels pressupostos espanyols.

La lletra petita del pacte

Permisos i NIE

Les dues principals fites de la llei és que situa la Generalitat com l'administració que a partir d'ara executarà la normativa de l'Estat en dos àmbits: els permisos de residència, tant temporals com de llarga durada, i l'expedició dels números d'identificació d'estrangers (NIE). "Es delega en la comunitat autònoma l'execució de la normativa de l'Estat en matèria d'iniciació, instrucció i notificació de la resolució de les sol·licituds, presentades davant dels òrgans competents, de les autoritzacions de residència temporal", diu la norma, utilitzant la mateixa fórmula en relació amb les residències de llarga durada i la permanència per activitat acadèmica. Pel que fa a l'expedició dels NIE, la norma també situa la Generalitat com la competent per expedir aquestes identificacions, amb l'obligació de comunicar el sentit de la resolució a la policia.

El català

Malgrat que Junts té la voluntat que el català sigui un requisit "indispensable" per aconseguir la residència a Catalunya i així s'ha expressat Puigdemont, no es reflecteix de forma explícita en l'articulat de la llei. Només hi ha una referència en relació amb la llengua: de forma indirecta, es diu que totes les delegacions s'han de fer respectant els drets lingüístics que recull l'Estatut. Aquesta clàusula, segons Junts, és la que permetria demanar el català com un requisit, malgrat que el Tribunal Constitucional va buidar de contingut el deure de conèixer la llengua en la sentència del 2010. En tot cas, Puigdemont ha deixat clara la seva voluntat política: que "el català és un element indispensable per a la integració plena. Per tant, no hi pot haver informe favorable de la Generalitat" sense el coneixement de la llengua. Junts ha assegurat que es mostraran "vigilants" perquè l'executiu actual, del PSC en solitari, exerceixi aquestes noves capacitats amb diligència, també en el català. Alhora, ja han advertit que al Parlament "se li gira feina" i que des de Junts activaran iniciatives legislatives per desplegar aquesta delegació de competències.

Control fronterer

El gran escull de la negociació ha estat el control fronterer per l'oposició del ministeri de l'Interior de Fernando Grande-Marlaska a cedir competències de la Generalitat. Finalment, això s'ha resolt: "Es delega a la comunitat autònoma de Catalunya, a través dels Mossos d'Esquadra com a policia integral, les facultats de garantir [...] l'ordre, la seguretat ciutadana i la prevenció i investigació d'actes delictius en ports i aeroports". Pel que fa al control de fronteres, hi ha presència dels Mossos, però en col·laboració amb les forces de seguretat espanyoles: "Els Mossos, com a policia integral, actuaran en els llocs habilitats per a l'accés de persones estrangeres en ports i aeroports, en col·laboració amb la resta de forces i cossos de seguretat".

Expulsions

En matèria d'expulsions, la Generalitat assumirà la decisió final només en un cas: quan "no es requereixi la tramitació de l'expedient d'expulsió". En la resta de procediments administratius per incompliment de la llei d'estrangeria, el govern català farà la instrucció del procediment i farà una proposta de resolució, però la decisió seguirà sent de l'Estat. Això sí, tenint en compte els criteris que s'estableixin a la junta de seguretat, paritària entre el govern espanyol i el govern català però presidida pel president de la Generalitat.

Gestió dels CIE

El que sí que es queda totalment la Generalitat és la gestió "integral" dels centres d'internament d'estrangers (CIE). Unes entitats que Puigdemont ha dit que necessiten un "replantejament" total perquè no són humanament dignes. "Fan vergonya", ha sentenciat, tot i que no ha aclarit si els tancaran, tal com havia insinuat recentment Jordi Turull.

Efectius dels Mossos

Per tal de dur a terme les noves competències, el pacte preveu incrementar el nombre d'agents dels Mossos dels 22.000 als 26.800 efectius el 2032, 1.800 més dels que ja s'havien acordat a la Junta de Seguretat de Catalunya. Cal tenir en compte que, segons l'acord, la policia catalana també assumirà la competència per a la prevenció, persecució, protecció i assistència a les víctimes de tràfic i explotació d'éssers humans, tot i que fins ara ja tenien la facultat d'investigar el crim organitzat.

Contractacions en origen

Per acabar, la Generalitat també assumeix l'establiment de la previsió anual de les ocupacions i la gestió de les contractacions al país d'origen en funció de les "necessitats de Catalunya" i estableix una llista d'ocupacions "prioritàries".