La cursa entre ERC i els comuns per la bandera de l'habitatge (i per fer moure els socialistes)

BarcelonaL'habitatge és, a hores d'ara, la carpeta en la qual PSC, Esquerra i els comuns han avançat més des que els de Salvador Illa van arribar al Govern de la Generalitat. L'entesa a tres bandes ja va començar a l'estiu: la promesa del Govern de construir 50.000 pisos protegits en cinc anys, una de les mesures estrella de la legislatura, està recollida tant a l'acord d'investidura amb ERC com amb els comuns. Fins ara ha estat Jéssica Albiach qui ha portat el pes en aquesta matèria, malgrat que fonts de totes tres bandes reconeixen que el contingut de les negociacions s'ha compartit amb ERC per assegurar el seu vot. Ara, però, els republicans treuen el cap i també volen reivindicar-se amb la regulació del lloguer de temporada. Una negociació que obre una cursa entre ERC i els comuns per veure qui fa moure més els socialistes en habitatge.

El primer gran pacte entre el Govern i els comuns amb l'habitatge va arribar a principis d'any, amb el règim sancionador que multa els propietaris que se saltin els topalls del preu del lloguer i aquells que facin frau amb la modalitat de temporada. La seva votació al Parlament va traçar una ratlla nítida entre l'esquerra i la dreta a l'hemicicle: el PSC, els comuns, ERC i la CUP hi van votar a favor, mentre que Junts, el PP, Vox i Aliança Catalana ho van fer en contra. Després d'aquest primer acord, han arribat noves enteses anunciades amb els de Jéssica Albiach: el paquet de mesures fiscals que apuja impostos als grans tenidors, l'increment de la taxa turística per destinar part de la recaptació a polítiques d'habitatge i el pacte per construir 1.200 pisos protegits en catorze solars de la Generalitat. Per als comuns, la pròxima parada és la negociació amb la conselleria de Territori perquè 36.000 habitatges protegits en zones tensionades no passin al lliure mercat. Per als republicans, la regulació del lloguer de temporada.

La batalla per aprovar una normativa catalana del lloguer de temporada ve de l'anterior legislatura. PSC i Junts van tombar al Parlament el decret llei que el Govern d'ERC va aprovar el dia abans que arranqués la campanya electoral per posar fi a l'escletxa legal que permet als propietaris escudar-se en aquesta modalitat per saltar-se els topalls de preus. Aquest dilluns la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, va anunciar que estaven molt "a prop" d'una entesa. L'executiu socialista ho rebaixa: Territori assegura que encara s'hi està treballant i que, a més, a l'equació de l'acord hi ha d'incloure els de Jéssica Albiach.

Però, per què els comuns no surten públicament a pressionar el Govern amb aquest tema? Perquè, segons expliquen a l'ARA fonts de la formació, creuen que cal resoldre el tema en l'àmbit estatal, amb la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) que van vetar Junts, el PP i Vox al Congrés. "I no volem rebaixar la pressió sobre Junts perquè tiri endavant", explica una veu del partit.

Sense negociació a tres

En els últims mesos el Govern ha fet servir les mesures en habitatge com a lubricant de l'aliança parlamentària amb els seus socis d'investidura. En un moment, a més, que el president, Salvador Illa, s'ha quedat sense els seus primers pressupostos de la legislatura per la negativa d'Esquerra de donar-hi suport.

¿Però, si aquestes mesures estan destinades a tirar endavant amb els vots del PSC, ERC i els comuns, per què tots tres no s'asseuen junts a pactar-les? Els comuns atribueixen la negativa dels republicans a fer negociacions conjuntes amb el PSC a la "indeterminació" en què encara es mouen respecte a la seva relació amb els socialistes. N'encadenen una de freda i una de calenta: si la reunió entre Illa i Oriol Junqueras donava pas a anuncis per accelerar el traspàs de Rodalies i materialitzar (per 17.104 milions) la condonació del FLA, aquesta setmana ERC ha tornat a ensenyar les dents al Govern i ha sol·licitat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre un decret llei d'habitatge i urbanisme que, entre altres mesures, creava un registre sobre grans tenidors. El problema, segons ERC, no és amb el contingut –el Govern d'Aragonès ja va voler posar en marxa aquesta mesura– sinó amb la forma: l'executiu ho ha aprovat a través d'un decret llei, pensat per casos d'urgència, i sense negociar-lo.

Fonts d'ERC neguen que la raó sigui evitar una foto a tres que doni una imatge d'un "tripartit que no existeix". La seva estratègia, defensen, és seguir el seu propi carril negociant per tal d'esgarrapar dels socialistes els compromisos que, a parer seu, es concretaran en mesures bones per resoldre la crisi de l'habitatge a Catalunya, facin el que facin els comuns. I reivindiquen, a més, que va ser precisament l'ara diputada i exconsellera d'ERC de Territori Ester Capella qui va posar en primer lloc fil a l'agulla per regular aquesta modalitat de lloguer.