Ricard Farin: "El debat és si a ERC som útils o seguim immersos en la batalla interna constant"

BarcelonaRicard Farin (Barcelona, 1995) és candidat a presidir la federació republicana a Barcelona amb la candidatura Activem Barcelona, la llista considerada dels oficialistes.

Una de les seves banderes és acabar amb les batalles internes. Això com es fa?

— La recepta és la que hem fet per a la nostra candidatura. Hem parlat amb tothom, independentment de les etiquetes, del que van votar en congressos anteriors, per fer una candidatura àmplia que vol treballar perquè Esquerra torni a ser útil a la ciutat.

És el que els diferencia de l'altra candidatura?

— Aquesta n'és una. També incorporem un consell assessor de la federació, que volem impulsar comptant amb tothom, amb expertesa, amb càrrecs orgànics anteriors i excàrrecs electes. Perquè no tornem a patir els mateixos errors i per projectar futur. Una altra diferència és que tenim clar que Esquerra Barcelona és molt més que un simple partit polític. Volem guanyar l'hegemonia, i això es fa amb un peu al carrer i un peu a les institucions. Cal enfortir la presència territorial de l'organització, els casals al centre de tota decisió política. Volem teixir aliances estables amb la societat civil organitzada que vulgui la nostra Barcelona, amb habitatge digne, que puguem parlar la nostra llengua, i una capital que treballi per l'emancipació social i nacional dels Països Catalans.

Se sent còmode amb l'etiqueta d'oficialista?

— Entenc que les etiquetes són la manera de simplificar-ho, però el debat no és aquest. El debat d'Esquerra Barcelona és si som útils i transformem, independentment d'etiquetes, o si seguim immersos en la baralla estèril i interna constant. Cal diferenciar entre discrepància i confrontació.

Quina relació hi ha d'haver entre la federació i el grup municipal?

— No podem tractar companys i companyes que estan al grup municipal com si fossin gent aliena a l'organització. No té sentit que es vulgui utilitzar la federació per confrontar entre nosaltres. La militància és qui decideix el posicionament polític. La federació és el paraigua que marca el rumb. No es pot acceptar utilitzar la federació com un contrapoder, ni com una arma llancívola contra companys i companyes.

Quina relació ha de tenir la federació amb la direcció nacional?

— No té sentit fer que la federació de Barcelona sigui un contrapoder a res. La federació té poder per si mateixa, perquè som la principal federació. El partit ens reconeix espais de poder dins les decisions nacionals, som membres de la permanent i de l'executiva nacional, i això s'ha d'exercir amb la mateixa responsabilitat.

Han doblat en avals l'altra candidatura, és un símptoma del que pot passar divendres?

— Té importància i vull agrair el suport tan majoritari que hem tingut amb els avals. Això no vol dir que hi hagi res guanyat.

En les pròximes eleccions municipals, Esquerra hauria de pactar un govern amb Jaume Collboni?

— Primer hem de guanyar. Hem d'activar l'organització i garantir que Esquerra Barcelona torni a ser útil a aquesta ciutat. Som l'alternativa al PSC. Els pactes a Barcelona han de ser compartits amb la militància.

Qui hauria de pilotar la negociació?

— Els pactes els votarà l'organització i ho treballarem amb la militància. Apostem per un model en què la militància sigui un agent actiu. La militància no pot només participar quan la decisió està presa i dir un sí o un no.

En el congrés de fa dos anys que es va acabar ajornant, era partidari d'entrar en aquell moment al govern de Jaume Collboni?

— En aquell moment no ho era, pel context, sobretot. Esquerra Barcelona té el potencial per oferir a la ciutat el model alternatiu al PSC.

Li agradaria formar part de la candidatura de l'Elisenda Alamany?

— No tinc cap interès a ser regidor. Em presento per liderar la federació d'Esquerra Barcelona, marcar el rumb d'aquesta organització.