Una vintena de detinguts per enaltir el terrorisme a internet

Barcelona“Algú que dóna suport a la tortura no mereix un mínim respecte, Miguel Ángel Blanco fill de puta”. Aquest és un dels missatges a les xarxes socials que van provocar la detenció, ahir, de 19 persones, dues de les quals menors, i la imputació de dues més, totes dues menors, per un presumpte delicte d’enaltiment del terrorisme, en una operació de la Guàrdia Civil dirigida per l’Audiència Nacional.

Entre els missatges hi havia insults i burles dirigides al regidor del PP assassinat per ETA el 1997 i també a altres víctimes d’atemptats, com el de la caserna de la Guàrdia Civil de Vic el 1991. També hi havia missatges que demanaven que ETA tornés a l’activitat armada o que hi hagués atemptats contra Mariano Rajoy, Alfredo Pérez Rubalcaba, Esperanza Aguirre, la infanta Cristina i el rei Felip.

Les publicacions es van localitzar a partir de l’anàlisi de Twitter i Facebook que van fer experts de la Guàrdia Civil, però també gràcies a la “contínua col·laboració ciutadana” a través d’eines com un portal específic de l’institut armat. En un comunicat, la Guàrdia Civil va destacar que el contingut “és d’accés totalment públic i accessible a qualsevol usuari d’internet”.

El comunicat reconeix que les detencions pretenen, més enllà d’aclarir els fets i de confirmar l’autoria dels missatges, tenir un efecte intimidatori. S’intenta aconseguir “la reducció d’aquest tipus de continguts apologètics i humiliants a la xarxa, ja que es preveu que una gran part siguin retirats pels usuaris que continuen en l’anonimat davant el risc d’una identificació i posterior detenció”.

Segona onada de detencions

Les detencions d’ahir formen part de la segona fase d’una operació, batejada com a operació Aranya, que va començar el 28 d’abril. En aquella ocasió la Guàrdia Civil va detenir 21 persones, dues de les quals menors, també per un presumpte delicte d’enaltiment del terrorisme amb missatges publicats a les xarxes socials. Molts dels missatges feien referències a víctimes d’ETA.

La majoria dels arrestos de la Guàrdia Civil en el marc d’aquesta operació han tingut lloc al País Basc o a Navarra. De les 19 detencions que es van produir ahir, 11 van ser al País Basc o a Navarra. De les 21 del 28 d’abril, van ser al País Basc o a Navarra un total de 15. A Catalunya hi va haver un detingut durant el dia d’ahir i dos més en les actuacions del 28 d’abril.

L’assassinat d’Isabel Carrasco, el punt d’inflexió

L’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco, el maig passat va causar un gran impacte mediàtic i una minoria d’usuaris de Twitter el van rebre amb celebracions. Pocs dies després, el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, va anunciar noves mesures per limitar les xarxes socials al Codi Penal. Pretenia que el nou text considerés un agreujant la utilització de Twitter, Facebook o YouTube. No es volien crear nous tipus delictius, sinó dictar una pena més alta en els que ja hi ha si els autors feien servir les xarxes socials per cometre’ls. L’argument del ministeri d’Interior era que el dany patit per la víctima és més gran a causa de l’“enorme difusió”. La iniciativa es va acompanyar de diverses detencions de joves que havien celebrat la mort de Carrasco, que contrastaven amb la impunitat d’elements xenòfobs o ultres. Un mes i mig després, Interior va desistir del seu pla. La realitat és que, actualment, ja hi ha delictes que per ser-ho han de ser comesos amb publicitat. Es tracta de l’apologia de la violència, la incitació a l’odi o l’enaltiment del terrorisme, entre d’altres. Això vol dir que cap d’aquests delictes no es pot donar en una conversa privada i, per tant, les xarxes socials ja en són elements constitutius.