El dia que Jean Monnet va ser al Palau de la Generalitat (sense els Estats Units)

BarcelonaEl compromís de Catalunya amb el projecte europeu ha estat una constant de tots els governs de la Generalitat, amb independència del seu color polític. I aquest divendres, 9 de maig, Dia d'Europa, el govern del PSC l'ha tornat a escenificar. El president, Salvador Illa, ho ha fet recordant una anècdota que il·lustra la pulsió del país per reivindicar-se al continent (i al món) ja en temps de la Mancomunitat: l'estada d'un jove Jean Monnet el 1921 a Palau, que acollia la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit. El despatx improvisat de Monnet, aleshores secretari adjunt de les Nacions Unides i després pare de la Unió Europea, va ser el Saló de Sant Jordi, que aquest divendres ha acollit l'acte del Govern per al Dia d'Europa. En aquella conferència no hi van ser els Estats Units, immersos en una voràgine aïllacionista que, salvant les distàncies, fa pensar en el MAGA de Donald Trump. "Vist en perspectiva, potser era premonitori", ha subratllat Salvador Illa a l'acte.

Amb les intervencions d'Illa i el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, el Govern ha volgut enviar un missatge en què ressona la màxima que va formular l'expresident de la Comissió Europea Jacques Delors: que Europa és una bicicleta i, per tant, o els que hi van al damunt pedalen o tot cau. Davant l'amenaça aranzelària i l'amenaça bèl·lica al continent, ha dit Illa, la Unió Europea no pot fer com si res, a risc de convertir-se en vassalla de les grans potències del món. "Des de Catalunya ens sumem a la crida a la urgència i al lideratge polític. Mostrem la disposició del Govern a contribuir perquè Europa faci una passa endavant i abandoni la ingenuïtat estratègica", ha dit. Tot plegat, en un context en què els populismes i la desigualtat amenacen amb fer trontollar el projecte que va arrancar amb la Declaració Schumman el 9 de maig de 1950, de la qual avui fa 75 anys.

"És el final d'una era"

La crida a la "urgència i el lideratge polític" és una petició que el president ha manllevat de l'exprimer ministre italià Enrico Letta, convidat d'honor a l'acte. Letta ha recordat que Europa va néixer "del rebuig a la barbàrie i el nacionalisme excloent" després del trauma de la Segona Guerra Mundial. El resultat va ser una "comunitat de dret i de valors" que, avui, es veu sotmesa a una prova d'estrès. "El somni d'una Europa sense riscos estratègics s'ha acabat. No és una crisi més, és el final d'una era i l'inici d'una altra", ha avisat. Ara bé, Letta ha convidat els europeus a posar-se davant del mirall i entendre que defensar la dignitat humana també és incompatible amb alçar murs "físics i legals" contra aquells que fugen de la fam i de la guerra.

El gran esdeveniment de la setmana, l'elecció del nou papa, també s'ha deixat sentir a l'auditori. Letta ha celebrat el missatge de pau enviat per Lleó XIV, després de més de tres anys de guerra a Ucraïna. "La defensa d'Ucraïna no és només la defensa d'un país agredit, sinó que cap estat té dret a envair-ne un altre", ha advertit. Illa ha recollit el guant de Lleó XIV i ha assegurat que, en un món on perillen la pau i la justícia, "Catalunya vol seguir exercint de pont". I ho vol fer en una Europa que, segons el president, beu de tres grans aportacions: la filosofia dels grecs, el dret dels romans i l'humanisme cristià, per bé que han cristal·litzat en estats aconfessionals. En un gest per reconèixer la contribució dels municipis al projecte europeu, també s'ha celebrat a la plaça Sant Jaume un acte amb els alcaldes pel Dia d'Europa.