Una diputada de Podem carrega durament contra el partit

Madrid“Podem era, sens dubte, una eina que vehiculés les demandes socials. Aquest estat de dignitat i reivindicacions està en la societat i es pot construir en contra de Podem, amb Podem o al marge de Podem”. Amb aquesta contundència s’expressa la vicepresidenta tercera del Congrés, Gloria Elizo, en una entrevista publicada a El Confidencial. La diputada del partit lila demostra no tenir pèls a la llengua a l’hora de situar Podem com una formació fallida per al projecte pel qual es va crear. “El fet que Podem hagi desaparegut pràcticament com a organització no vol dir que no hi hagi un projecte viu, una societat atenta i una demanda social, cultural i electoral disposada a organitzar-se per canviar de veritat aquest país”, diu.

Elizo no és una de les veus de Podem que més apareixen als mitjans, sobretot després de renunciar a ocupar cap càrrec a la direcció del partit. El maig passat Pablo Iglesias va revalidar el seu lideratge i Elizo, que anteriorment havia format part de l’equip jurídic del partit i havia sigut secretària d’acció institucional primer i de regeneració democràtica després, va preferir quedar-se al marge. Sí que conserva el càrrec públic com a diputada. De fet, ha estat a la mesa del Congrés les últimes tres legislatures: com a vicepresidenta quarta la 2016-2019 i com a vicepresidenta tercera després de les eleccions del 28 d’abril i les del 10 de novembre del 2019.

Elizo, que va arribar a Podem el 2015, explica que va mostrar-se a favor de formar un govern de coalició amb el PSOE, però vist amb certa perspectiva es planteja si va ser una bona decisió. “En les grans decisions no hi som. És innegable que, en la majoria de casos, ens hem conformat amb no ser-hi, amb gesticular molt per tenir una presència mediàtica que oculti la falta de presència política”, reflexiona, i afegeix: “Està bé pressionar, però es pressiona molt bé des del Congrés, sustentant la governabilitat i condicionant els debats. I amb més llibertat. Podem ha renunciat a ser alternativa de govern precisament entrant-hi de manera subalterna”.

Ni implantació ni contrapoders

Més enllà d’aquest debat de fons que considera que és legítim que es faci a Podem, Elizo es mostra especialment crítica amb el funcionament intern del partit. Destaca la falta de quadres i la poca o gairebé nul·la implantació territorial –les patacades a Galícia i a Euskadi a les eleccions de l’any passat en són una mostra fefaent–, conseqüència d’una “visió centralista que ha fulminat alternatives molt interessants”. El partit està sumit en una disputa interna al País Valencià, va partir peres amb Endavant Andalusia i a Catalunya va a remolc de Catalunya en Comú, la força veritablement agermanada amb Iglesias.

“A Podem no hi ha oposició interna perquè en realitat no queda ningú que cregui que hi ha res a disputar”, assenyala Elizo, que radiografia una organització a anys llum de l’assemblearisme que aspirava a promoure.