Els dissidents israelians a Espanya: "Allà ens veuen com bojos"

Madrid"Ser antisionista a la societat israeliana és bàsicament com una traïció. Et posa en conflicte amb els amics i la família. És anar en contra de la teva pròpia identitat. Et veuen com un boig". Nadav Finebooch, de nacionalitat israeliana, però resident a Madrid des del 2023, resumeix així a l'ARA la contradicció i l'ostracisme que genera ser dissident a Israel i alçar la veu contra el "genocidi" perpetrat pel govern de Benjamin Netanyahu. Finebooch, lluny d'una comunitat en la qual se sentia "com si visqués dins del llibre 1984, de George Orwell", s'ha unit a un grup d'israelians establerts a Espanya que reclamen a la comunitat internacional que sancioni Israel. Encara que celebren que el govern de Pedro Sánchez hagi abanderat fins ara l'oposició a Netanyahu amb la guerra de Gaza, li demanen que actuï encara amb "més contundència".

"Demanem [al president espanyol] que talli radicalment qualsevol mena de relació amb Israel, també la cultural, acadèmica, econòmica i de col·laboració en intel·ligència, perquè entenem que és l'única manera [de provocar un canvi]. Que es vegi que [Israel] és un estat pària amb un comportament absolutament inacceptable", afirma Naama Farjoun, activista israeliana resident a València des del 2008 i impulsora d'aquesta comunitat d'una cinquantena de persones. En una conversa amb aquest diari, Farjoun explica que malgrat que els israelians que defensen posicions "antisionistes" estiguin "en la perifèria" i siguin "una minoria" –"ni un 1% de la societat israeliana", segons estima l'activista–, ja fa uns quants anys que una part dels expatriats es mouen per crear xarxes crítiques en l'àmbit europeu i mundial, també en col·laboració amb activistes palestins.

A Catalunya, diversos israelians canalitzen aquest activisme a través de l'Associació Catalana de Jueus i Palestins - JUNTS. És el cas d'Amir Hallel, que viu a Barcelona des del 2023, que va concloure que a Israel ja no hi havia "esperança" per aconseguir "un canvi real". Un cop a l'estranger, va sentir un "gran alleugeriment" per poder "parlar més lliurement", si bé bona part de la comunitat israeliana a Espanya no comparteix la seva òptica "antisionista". "Hi ha gent del nostre col·lectiu que està en altres grups de WhatsApp de desplaçats israelians que, tot i ser privilegiats, busquen ajudar-se, però és molt difícil conviure-hi. Diuen que no es parli de política o, fins i tot, et fan fora si et pronuncies. Jo no ho puc aguantar", relata Farjoun. En el cas de Hallel, sí que ha intentat apropar-s'hi, però admet que ha de ser molt selectiu i ha tingut "diverses confrontacions".

"He fet un dol molt fort"

Gairebé tots els testimonis consultats per l'ARA relaten que el fet d'haver sortit d'Israel ha estat un factor clau en la seva evolució ideològica. Una altra membre d'aquest grup, la Dori –que prefereix no dir el seu cognom–, resident a València des del 2017, explica que el 2023, quan va veure la diferència entre la seva reacció "al genocidi" i la de la seva família, que viu allà, va entendre "l'adoctrinament" que havia patit abans de marxar. "Per a mi era clar que era una massacre molt gran i va ser un xoc enorme veure que l'empatia de persones de la teva vida, que en el teu cap són bones persones, té un límit. Quan travesses la línia dels palestins, ja no hi ha empatia", relata. El resultat ha estat el d'un procés intern de pèrdua de "connexions" personals i un "dol molt fort de part de la identitat d'una mateixa". Farjoun afegeix que carrega una sensació de "culpa" i tant Finebooch com Hallel expliquen que en certs moments han optat per amagar davant de tercers la seva nacionalitat. "És com dir que eres alemany durant l'Holocaust", reflexionen tots dos.

Senyalament del sionisme

Més enllà de l'aïllament i els conflictes en l'àmbit personal, expressar públicament la dissidència en alguns casos ha tingut com a conseqüència el senyalament i la difamació a través de les xarxes socials i des d'altaveus del lobi sionista. Finebooch –que quan era a Israel també va ser empresonat "unes quinze vegades" pel seu activisme– explica que va ser inclòs en una "llista de traïdors" d'una "fundació que treballa per a Netanyahu" i que membres rellevants de l'entorn del primer ministre israelià el van acusar públicament de ser un "bot iranià" i van "exposar detalls personals" sobre ell. "Intenten silenciar-te, també amb denúncies als tribunals. Segueixen el mateix guió a diferents països", explica aquest israelià resident a Madrid.

A Espanya, l'associació Acció i Comunicació sobre l'Orient Mitjà (ACOM), amb vincles estrets amb Isabel Díaz Ayuso i Vox, fa aquesta tasca de control social. No només amb israelians, sinó també amb membres de la societat espanyola i de la comunitat jueva local amb una certa projecció pública. Ara bé, Farjoun explica que no s'ha sentit un objectiu perquè són un grup que "no té poder" ni és "una amenaça real" perquè la seva xarxa no pot competir amb l'estructura i els recursos del lobi sionista. També deixa clar que "Israel és tan racista que als dissidents jueus se'ls tracta relativament bé". "No té res a veure amb el que fa amb els palestins", subratlla.