Les dones, el taló d'Aquil·les d'Aliança Catalana
Només un 19% dels militants del partit són dones
BarcelonaJosep Maria. Així és com anomenen sarcàsticament els detractors d'Aliança Catalana al militant o simpatitzant del partit de Sílvia Orriols. És un estereotip irònic per descriure un perfil d'home de mitjana edat tradicional i conservador que abans votava Convergència i que ara s'ha passat a Aliança. Fins i tot hi ha usuaris a les xarxes que utilitzen aquest nom per ridiculitzar la formació islamòfoba, subratllant la manca de dones als actes o parades que organitzen. Més enllà del sarcasme, les dades avalen el biaix masculí del partit.
Només un 19% dels 2.500 militants del partit són dones, és a dir, menys de 500, malgrat que és un partit nou que no deixa de créixer en nombre de militants, i que és l'únic, juntament amb els Comuns, que està liderat per una dona. És la xifra més baixa dels partits amb representació al Parlament, segons les dades facilitades per les mateixes forces polítiques, a petició de l'ARA. Vox, l'altra formació d'extrema dreta, té un problema similar i només compta amb un 24,5% de dones entre la militància. Per darrere arriben el PP, amb un 32,2%; la CUP, amb un 34,1%; ERC, amb un 35,15% i Junts i Comuns, amb un 40%. El PSC és el partit més feminitzat amb un 49,1%.
El perfil del militant d'Aliança s'assembla al del seu votant: també és el partit amb menys vot femení. Segons el darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que es va publicar al novembre, de cada 100 votants del partit d'extrema dreta, només 39 són dones pels 61 que són homes. I aquesta estadística també va de bracet amb Vox, que té un 43% de dones i un 57% d'homes com a votants. Per la seva banda, el percentatge de dones que diuen que votaran la CUP és d'un 45%, Junts i PP tenen un 48%, mentre que les dones són majoria entre els votants dels Comuns (52%), ERC (54%) i el PSC (56%).
Aquest baix percentatge de dones als partits dificulta la confecció de llistes per a les eleccions municipals. Ho va reconèixer l'alcaldessa de Ripoll durant la primera convenció municipalista, celebrada a principis de febrer a Ripoll. La líder del partit va admetre les dificultats que tenen per adaptar-se a la normativa electoral, que obliga a configurar llistes cremallera amb paritat entre homes i dones.
La llei per a la igualtat efectiva de dones i homes, aprovada el 2007, estableix que en els municipis de més de 3.000 habitants, a cada bloc de cinc candidats, cap sexe pot tenir menys del 40% de representants. Així, per exemple, entre els cinc primers llocs hi ha d'haver un mínim de dos homes i dues dones. Aquest equilibri, que no està subjecte que l'alcaldable sigui home o dona, fa que Aliança sigui conscient que poden perillar llistes per manca de dones. "Treballarem per revertir aquesta tendència", afirmava la líder d'Aliança durant la convenció municipalista amb la vista posada als pròxims comicis.
En la seva aposta per no fer llistes a tort i dret i presentar-se només en aquells municipis on disposin de bones candidatures i puguin aspirar a obtenir el màxim nombre de regidors, també hi juga un paper clau aquesta falta de dones a les seves files.
Crida de la direcció
La direcció, a través del secretari d'Organització, Oriol Gès, ja ha traslladat a les executives comarcals que s'han anat creant els últims mesos, la necessitat d'incorporar dones com a militants i que s'aprofitin les parades informatives que la formació habilita cada cap de setmana arreu del país per sumar noves afiliades.
De fet, amb l'objectiu de donar-los un lloc preponderant, allà on ha estat possible, Aliança ha situat dones al capdavant dels comitès executius comarcals. Així, 11 dels 31 òrgans comarcals estan presidits per dones, fet que representa un 35,5% del total, un percentatge que gairebé duplica el nombre d'afiliades. Esther Baldajos, a l'Alt Penedès; Imma Nadal, al Bages; Roser Morales, al Baix Empordà; Montserrat Cañete, al Baix Llobregat Nord; Susana Sala, a la Garrotxa; Gisela Sidera, al Gironès; Marina Quintana, a Osona; Gemma Sidró, a La Noguera; Olga Pagès, al Pla de l’Estany; Anna Flores, al Ripollès, i Sònia Massa, a la Selva, són ara mateix les presidentes comarcals que té Aliança. I encara n'hi hauria una altra al Maresme si Marta Balcells no hagués dimitit per discrepàncies amb la direcció, com va avançar l'ARA. I al comitè de govern, el màxim òrgan de direcció del partit, dels sis dirigents, dos són dones: la mateixa Sílvia Orriols i Aurora Fornos, excandidata a Tarragona.