El 'càsting' d'Aliança Catalana per escollir candidats a les municipals

BarcelonaA les darreres eleccions municipals, Aliança Catalana, que s'estrenava, només es va presentar a tres localitats, i en totes tres –Ripoll, Manlleu i Ribera d'Ondara– va obtenir representació. Als dos últims pobles, però, els caps de llista ja no són regidors. La direcció se'n va desmarcar després de diferents polèmiques o desavinences. Es va encertar, doncs, on havien de fer llista, però no en els candidats per liderar-les.

Conscients de les fortaleses i dels punts dèbils de fa tres anys, l'extrema dreta independentista no farà llistes a tort i dret i ja té en marxa el càsting per triar els seus representants. El partit islamòfob, a qui totes les enquestes pronostiquen un gran creixement en uns futurs comicis al Parlament, sap que se la juga a les pròximes eleccions municipals i ha d'exhibir múscul al territori. Però no ho farà a qualsevol preu, sinó amb candidats que intentarà que siguin fiables i solvents en municipis on ja té implantació.

"No farem candidatures a la babalà", no es cansa de repetir la líder de la formació, Sílvia Orriols. L'objectiu implica concentrar esforços on tenen més opcions per condicionar les polítiques locals. La prioritat seran els municipis que comparteixen "el mateix paradigma que Ripoll" i on la ciutadania "reclama un canvi en les polítiques vigents", especialment en matèria d'immigració. En aquest sentit, Orriols ja ha dit que només es presentaran en aquells municipis on disposin de "bones candidatures" i on puguin aspirar a obtenir el màxim nombre possible de regidors. Això explica que Manlleu, un dels tres bastions d'Aliança, perilli per falta de candidats, tal com va avançar l'ARA.

Per evitar que els seus futurs representants es desviïn de les directrius marcades, com ja li ha passat en alguna ocasió a Vox, la direcció d'Aliança ha acordat controlar la selecció de candidats. Ho va aprovar en la primera convenció municipalista, que va celebrar ara fa dues setmanes a Ripoll, amb una modificació dels estatuts. Es va acordar que als municipis de menys de 30.000 habitants les candidatures siguin proposades pels comitès locals o comarcals, i als municipis de més població, pel comitè de govern, és a dir, directament per la direcció.

A la pràctica, però, el comitè de govern validarà totes les candidatures, perquè ha estat qui ha donat el vistiplau a la formació de les executives comarcals i els seus presidents són de la màxima confiança d'Oriol Gès, secretari d'organització i home clau del partit al territori. A les comarcals on els presidents o presidentes escollits s'han distanciat de la direcció, com al Maresme i al Tarragonès, aquests han acabat cedint el lideratge. Anteriorment, els màxims dirigents del Vallès Oriental, Joan Antoni Altimira, i del Baix Ebre, Joan Carles Antó, també van deixar la presidència, segons ha pogut saber l'ARA. En aquesta última comarca el nou president és Eduard Rel, que va ser viceprimer secretari del PSC a Tortosa i es proposa per ser el candidat a la ciutat més important de l'Ebre. 

Molts d'aquests dirigents passaran a ser, si no hi ha cap sorpresa, candidats als seus municipis. És el cas de Marina Quintana, exregidora de Junts a Roda de Ter, que s'havia presentat per una formació independent i que va entrar a l'Ajuntament, sent ja presidenta d'Aliança a Osona, perquè el cap de llista li va cedir el càrrec a mig mandat. Altres regidors que s'han passat a Aliança aquest mandat també seran els alcaldables dels seus municipis, sempre que basteixin una llista sense gent de fora del poble. Parlem de l'exrepublicà Eduard Àngel a Amer, el poble de Carles Puigdemont, i de Judith Vinyes a Berga, que també era d'una formació independent i que amb la seva entrada a Aliança va provocar que els impulsors del partit a la capital del Berguedà marxessin en bloc. Entre les persones que van sortir hi havia la que havia de ser la presidenta comarcal, Anna de Haro.  

Recels per ser els candidats

Orriols resumia dimarts a la conferència del Fòrum Catalunya Nueva Economía com busquen els candidats: "Hi ha persones que s’han apropat perquè ja ocupen càrrecs i es volen presentar amb les nostres sigles i d'altres que anem a buscar amb l’esperança que el cordó sanitari no els privi de sumar-s’hi". Però Aliança sap que on es juga les garrofes és a les quatre capitals de demarcació. I aquí busca fitxatges de renom que siguin un cop d'efecte i els donin una imatge de centralitat.

Serà el cas de Barcelona, on Orriols ja va avançar que serà "un home conegut", sense donar més pistes perquè se'l vol presentar el dia de Sant Jordi, juntament amb els altres caps de llista de les tres capitals. Abans la formació ja havia temptejat Jaume Giró, però l'exconseller d'Economia va refusar l'oferiment. "Hi ha gent que ens ha dit que no, empresaris que tenen negocis que no s'hi volen posar. L'estigmatització que pesa damunt nostre fa que possibles candidats no ho vegin clar i anem trampejant com podem", reconeixia Orriols durant el col·loqui a l'Hotel Palace. Un dels noms que també han sonat com a alcaldable per Barcelona és el publicista Lluís Carrasco, però en conversa amb l'ARA desmenteix que ho pugui ser: "Les meves converses amb Aliança són com a agència. No com a candidat".

Més enllà de les quatre capitals, Aliança buscarà tenyir de blau la Catalunya interior. És aquí on Aliança Catalana es va fer forta a les darreres eleccions al Parlament, amb epicentre a les terres de Lleida i a Girona, on va obtenir els seus dos diputats. Una implantació que es pot visualitzar seguint, si fa no fa, l'Eix Transversal. Aquí podria bastir les seves llistes amb Gès com a alcaldable a Vic, i l'assessor al Parlament i exregidor d'ERC, Jordi Coma, a Olot, si no ho acaba sent la presidenta comarcal, Susana Sala.