Una segona volta casolana per triar alcalde
Alcanó (Segrià) i Llambilles (Gironès) assagen models d’elecció inspirats en les llistes obertes
En ple debat sobre la instauració de llistes obertes per facilitar la participació dels ciutadans i permetre que puguin escollir directament els seus representants, hi ha com a mínim dos municipis de Catalunya que han decidit implantar sistemes que s’hi aproximen. Són, certament, dos mètodes molt diferents, que també tenen recorreguts diferents i que difícilment serien extrapolables a tot el país, però a la vegada són dos exemples nítids que, sota l’empara de la llei actual, és possible bastir sistemes en els quals augmenti la participació de la ciutadania.
L’elecció d’un alcalde es fa tradicionalment segons qui és el cap de llista de la formació més votada o, en segon terme, el cap de llista de la formació que aconsegueixi més suport entre les diferents formacions amb representació. No és el cas d’Alcanó des de fa 15 anys i, segons els resultats del pròxim 24-M, Llambilles podria afegir-se a aquesta peculiar llista.
Exemple històric
Alcanó, on segons l’Idescat hi havia censats 242 habitants l’any passat, coneix el nom del seu alcalde dos mesos abans que se celebrin els comicis. És així des del 1991, quan els habitants d’aquest municipi van decidir que l’escollirien mitjançant el seu vot directe, al marge dels partits polítics. Ho explica a l’ARA el que presumiblement serà alcalde per segon cop, Sebastià Ricart. En una assemblea oberta celebrada a principis de març es va preguntar si algú tenia intenció de presentar-se sota les sigles d’un partit i, com havia passat en les anteriors convocatòries, no ho va fer ningú. Per això donen a cada persona la possibilitat d’escriure en un paper el nom dels quatre veïns que volen a l’Ajuntament, per ordre de preferència. Els més votats, que poden decidir si accepten l’encàrrec o no, passen a formar part d’una llista única que, posteriorment, decideix sota quines sigles es presenta. El 2011 va ser el PSC i enguany serà ERC, tot i que Ricart insisteix que ell és independent i no es casa amb ningú. Amb aquest mètode, el dia de les municipals els votants només ratifiquen la llista que ja coneixen, tot i que aquesta vegada, per primer cop a Alcanó, ha aparegut una llista fantasma del PP, encapçalada per una persona que ningú coneix i que no és veïna del poble, i per això el 24-M no serà només un acte d’aclamació, resumeix Ricart. Tot i que el percentatge de participació supera el 70%, i per tant la mitjana catalana, l’actual alcalde diu que el sistema també té debilitats, com haver de compartir govern amb un equip que no tria l’alcalde i que, per tant, pot no ser de la seva confiança, o que els més crítics amb la gestió puguin rebutjar sumar-se a un hipotètic govern de coalició.
Un altre exemple d’elecció més directa es troba a Llambilles -738 habitants-, on l’any 2011 es van presentar CiU i ERC. Va guanyar CiU per quatre regidors a tres però, en aquesta ocasió, els quatre candidats republicans han fet una promesa innovadora: si són els més votats preguntaran en una segona votació oberta a tothom quin d’ells ha de fer d’alcalde. “Fins que no hi hagi l’opció legal de fer llistes obertes, pensem que és una manera de fer que la gent se senti més representada”, explica Lluís Bosch, un dels candidats. No creu que sigui l’eina per aconseguir l’alcaldia, però considera que sí que podria fer que gent tradicionalment abstencionista se senti interpel·lada.