La dreta espanyola s'abraça a Israel fins i tot quan persegueix els catòlics
El PP calla davant del veto el Diumenge de Rams a Terra Santa, com Aliança Catalana, mentre que Vox sí que s'acaba pronunciant
BarcelonaPer primera vegada en segles, els catòlics han estat víctimes d'un veto total de la policia israeliana a la missa del Diumenge de Rams a la basílica del Sant Sepulcre, amb l'excusa de la seguretat per la guerra a l'Orient Mitjà. L'endemà, l'executiu de Benjamin Netanyahu va haver de fer marxa enrere, després que en l'àmbit internacional proliferés una allau de crítiques, des dels presidents francès i espanyol, Emmanuel Macron i Pedro Sánchez, però també en el flanc de l'extrema dreta, amb l'ofensiva de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el mandatari hongarès, Viktor Orbán. Vox va respondre a la nit demanant explicacions a Israel –sense la bel·ligerància de Meloni– però el PP ha optat pel silenci absolut, igual que Aliança Catalana –malgrat que tots ells es vanten de defensar les tradicions cristianes. Al seu torn, Junts tampoc s'hi ha volgut pronunciar. Què passa a la dreta i per què no alça la veu contra Israel ni tan sols quan persegueix els catòlics?
El PP ha optat pel silenci sobre el tema fins i tot en les rodes de premsa: "Tenim un president, que és el president del govern [espanyol], que no felicita el Nadal però sí que felicita el Ramadà", va respondre aquest dilluns la portaveu al Senat, Alicia García, que va afegir que, amb el seu missatge a les xarxes socials, Sánchez estava "buscant la redempció perquè la setmana de Pasqua, amb la desfilada d'Ábalos i de tots els altres als jutjats se li convertirà en una setmana de penitència". Quan l'hi van repreguntar, va dir que "ja havia contestat". En la mateixa línia, la portaveu al Congrés, Ester Muñoz, ha afirmat a X que "tot li val" a Sánchez per "sembrar més odi" perquè "no defensa els cristians". Sense criticar Israel, el PP només ha recordat genèricament una iniciativa seva a la cambra baixa en defensa dels cristians perseguits. Semblant al que ha fet el PP català quan el seu secretari general, Santi Rodríguez, va optar en roda de premsa per "lamentar que s'hagin produït aquestes circumstàncies i que aquesta festivitat no s'hagi pogut celebrar amb normalitat", si bé "la situació a l'Orient Mitjà tampoc és de normalitat". El PP no ha volgut ni tan sols exercir pressió.
Sense la bel·ligerància i la urgència amb què afronta altres situacions, sí que es va pronunciar Vox, a qui un sector crític antisionista encapçalat per l'exvicepresident Juan García-Gallardo retreu una actitud mesella envers Israel: "El govern israelià ha d'explicar i corregir el que ha passat a l'església del Sant Sepulcre. Podem entendre que la situació és molt complicada a Jerusalem amb el tancament de sacres llocs de les tres religions, però ha de quedar clar que els cristians mantenen intacta la seva llibertat religiosa i que se'n procuri la seguretat malgrat els atacs islamistes", va dir en un comunicat a X la formació. Com es va coure el moviment? Segons fonts del partit consultades per l'ARA, malgrat la seva aliança amb Israel, no podien "posar-se de perfil" en cap cas. No només això, sinó que la direcció de Santiago Abascal "va parlar" amb els seus aliats israelians del govern encapçalat pel Likud i es van assegurar que "farien un comunicat per reconèixer l’error", com va fer.
La pedra a la sabata
Ara bé, l'eurodiputat de Vox Hermann Tertsch es va mantenir en una actitud radical contradient fins i tot Orbán, el principal referent europeu del seu partit, dient que tot plegat era "una operació de propaganda contra Israel per part tant dels enemics dels cristians com dels jueus", citant Sánchez. Ell, juntament amb Juan Carlos Girauta, que ha cobrat de lobis israelians com ACOM, són els més sionistes de Vox. Vox no acostuma a parlar de "tradició judeocristiana", tot i que sí que ho fan Netanyahu, Donald Trump i aliats d'extrema dreta com Aliança, inspirats per Steve Bannon, guru del mandatari nord-americà en els seus inicis. Però també des de la dreta tradicional s'empra repetidament aquest terme, com fa Isabel Díaz Ayuso.
De totes maneres, el fet que hagi estat Pedro Sánchez el que hagi sortit a defensar els cristians confirma que "la dreta espanyola té més d'un problema perquè és ella la que hauria d'haver denunciat això", segons un tòtem de la comunicació de l'extrema dreta com José Javier Esparza, periodista d'El Toro TV, l'antiga Intereconomía.
Orriols admira Netanyahu
L'extrema dreta, i en certa manera el PP, posa l'islam en un sac diferenciat respecte al judaisme i el cristianisme. L'invent judeocristià s'ha fet servir per unir el cristianisme i el judaisme sota els interessos comuns del paraigua d'Occident en contraposició amb el món islàmic. Ara bé, les tres religions monoteistes comparteixen el tronc abrahàmic, és a dir, Abraham com a profeta comú, i l'enfrontament entre elles és més aviat per raons polítiques.
A Catalunya, Aliança també ha callat davant l'abús d'Israel, cosa que no és d'estranyar pel sionisme que preconitza, fins i tot amb el fet que Sílvia Orriols ha dit que "admira" Netanyahu. Un fet, però, que es combina amb la defensa de les tradicions cristianes, de manera parcial. En paral·lel, Junts tampoc té previst pronunciar-se sobre aquest assumpte públicament, segons fonts consultades. Cal recordar que el conflicte entre Israel i Palestina provoca divisió en el partit, atès que hi ha una part que és sionista, però un sector majoritari ha condemnat el "genocidi" d'Israel –fins i tot la direcció nacional– malgrat el rebuig a aquest terme del cap de la sectorial d'internacional.