Israel sacseja el debat dins de Junts

BarcelonaNo és el primer cop que la qüestió israeliana suscita divergències dins de Junts. El partit ha consensuat una posició, expressada pel portaveu, Josep Rius, i pel secretari general, Jordi Turull, però l'estira-i-arronsa entre l'ànima més propalestina i la més proisraeliana no ha cessat. El portaveu, Josep Rius, deia dilluns: "Que s’aturi la guerra, que hi hagi un alto el foc permanent, que s’aturin les matances de civils, que s’alliberin els ostatges i que es reprenguin aquestes negociacions de pau que puguin avançar cap a una solució que tingui en compte els dos estats". Turull fins i tot va demanar diumenge "que acabi aquest genocidi", "que les parts parlin, que hi hagi el reconeixement dels dos Estats". Ara bé, també aquesta setmana s'han expressat públicament opinions antagòniques entre l'eurodiputat juntaire Toni Comín i el cap de la sectorial internacional del partit, Joan Maria Piqué, excap de gabinet de l'expresident Artur Mas i excol·laborador de Carles Puigdemont i de l'exconsellera Victòria Alsina.

Tradicionalment Convergència s'havia emmirallat amb Israel i el ressorgiment del poble jueu. Ara bé, l'actual actuació a Gaza del govern israelià ha fet canviar el panorama. Junts va avalar el maig l'embargament d'armes a Israel "per compromís amb la pau i el dret internacional". Fonts de la formació relaten que dins de Junts "hi ha gent amb diferents opinions", però que "tots estan a favor dels drets humans a tot arreu" i que "és una posició molt clara", que expliquen sense fer "postureig", un concepte que Rius o el mateix Jordi Turull han emprat per criticar la flotilla que es dirigeix a Gaza. Com se situa? "D'acord amb el que diu la comunitat internacional", el partit expressa el rebuig "contra una guerra en què es maten civils" –fins i tot emprant algun cop el concepte de genocidi– i que no fa servir el conflicte "ideològicament". Sobre el paquet de mesures del president espanyol, Pedro Sánchez, contra Israel, asseguren que l'estudiaran.

Comín va expressar a la cadena Euronews –i va reproduir a X– que "és inadmissible" que Alemanya i Europa en general "faci pagar al poble palestí les seves culpes històriques amb el poble jueu", defensa les sancions contra l'estat hebreu per "aturar el genocidi" i suspèn l'acord d'associació entre la UE i Israel, com a mínim en el capítol comercial en què fins ara el Vell Continent ha estat un soci comercial cabdal. L'eurodiputat ho remata carregant contra el "doble estàndard entre Gaza i Ucraïna" pel que fa a l'acció de les institucions europees. Des del "respecte", Piqué va respondre públicament que discrepa "profundament d'alguns punts" i els respon un per un: afirma que "no hi ha genocidi a Gaza", que és "ofensiva" la comparació amb el nazisme i que l'absència de sancions "no té res a veure amb l'Holocaust". La número tres de la llista de Junts als comicis europeus del partit, Neus Torbisco, també havia defensat posicions propalestines fortament contestades pel sector més proisraelià.

Xoc

Comín, que durant aquest estiu ha publicat sovint a X contra el "genocidi" d'Israel, explica en conversa amb l'ARA les seves intervencions públiques, qüestionades per Piqué: "La meva declaració està centrada en les posicions de les institucions europees i en criticar la seva inacció, que és el que em correspon com a eurodiputat". En el mateix sentit, relata que el seu posicionament "està perfectament alineat" amb el del secretari general, Jordi Turull, que és "coherent" i que, de fet, desenvolupa el parer oficial de Junts amb un aterratge a les institucions de la Unió Europea.

En canvi, Piqué recalca també en una conversa a l'ARA que "Junts és una amalgama de coses diverses", però que "la posició de Comín no ha estat consultada" i que no coincideix amb la del partit. Assegura que els juntaires tenen "l'ideal a favor de la posició dels dos estats" –que Israel reconegui Palestina i a la inversa– i que "Israel té dret a existir i a defensar-se de l'atac terrorista del 7 d'octubre del 2023". A més, veu Israel com "un aliat del moviment independentista, que en pot aprendre molt d'un estat construït des de zero" i expressa "simpatia cap a Israel i cap a Palestina perquè pugui construir un país democràtic i pacífic que pugui conviure amb la resta de la regió". Per això, sosté que "Junts és dels pocs partits centristes amb un posicionament prou equilibrat" que no pren partit per cap dels actors i sap destriar "les coses bones i negatives" de tots dos actors.

En contra del qualificatiu de "genocidi", assevera que aquest terme "és la intenció expressa d'exterminar un poble" que diu que no és el cas d'Israel. "Haig de pedalar molt fort per explicar-ho internament davant l'onada del context internacional", comenta. Piqué explica que treballen per un escenari "molt llunyà" de reconeixement mutu entre Palestina i Israel, tot i que puntualitza que "Hamàs pretén aniquilar Israel" i "bona part de la població d'Israel no dona suport a aquesta solució, condicionada per la situació després de l'atemptat de Hamàs". "No es pot castigar tot un poble per les accions que fa el seu govern", conclou, perquè és "un càstig col·lectiu que només passa amb els jueus" en una campanya "antisemita" mundial.

Piqué posa sobre la taula que la sectorial internacional del partit treballa "perquè Catalunya sigui coneguda i reconeguda" per "defensar els interessos de Catalunya", que és "tenir una relació excel·lent amb Israel i amb Palestina". Alhora, recorda l'emmirallament històric del catalanisme amb el sionisme, els viatges de Mas i Alsina a Israel amb "el bon tracte" rebut, així com els convenis de cooperació acadèmica i en recerca.