Eleccions municipals

Gemma Geis: "Puigdemont és una persona que et deixa fer, no et tutela"

Exconsellera i alcaldable de Junts a Girona

GironaGemma Geis (el Pont Major, Girona, 1979) és des de fa poc més d’un mes l’alcaldable de Junts per Girona, després d’un procés convuls per la renúncia de la primera candidata, l’exdegana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Assumpció Puig. Geis va decidir llavors fer un pas que assegura que ja havia meditat abans que el seu partit abandonés el Govern i ella deixés la conselleria de Recerca i Universitats. Durant l’entrevista assenyala que, si és escollida alcaldessa, té la intenció de continuar fent classes de dret a la Universitat de Girona (UdG), on s’ha reincorporat després que del 2013 al 2017 en fos la vicerectora.

Queden menys de cinc mesos per a les municipals i és la candidata més nova. Què està prioritzant?

— Primer, crec que els projectes s’han de construir per mitjà d'escoltar. El 25 de gener farem una conferència titulada “Girona, un projecte de vida” on explicarem que els projectes es van treballant. Per a mi, una de les parets mestres és que el projecte pensi en la Girona del futur, del 2030 o 2040, en els reptes de ciutats com aquesta a escala europea, però també amb l’exigència del dia a dia.

¿Al programa hi haurà molt llegat de Marta Madrenas, l’actual alcaldessa (Junts)?

— Serà un projecte participatiu, però és evident que tinc la meva mirada pròpia. Vull compaginar tot allò que cregui que es pot fer bé i reforçar-ho amb una mirada pròpia i aspectes nous.

Cargando
No hay anuncios

Algun en concret?

— El talent. Girona és una ciutat de talent, i en aquest sentit crec que el bagatge que porto pot ser una paret mestra molt important per al futur.

Serà el lema?

— No. El lema és escoltar. També és molt important la quotidianitat, la seguretat. S’ha de treballar perquè es pugui assegurar la seguretat per a la gent jove, i els que ja no ho som tant, quan sortim de nit. També cal ser molt exigents a l'hora d'executar el contracte de neteja. Serà un projecte que me’l faré molt meu.

El procés d’elecció de candidat ha estat convuls. ¿Ho hauria estat igualment si no fos per la trencadissa al Govern?

— Sí, jo hauria pogut ser candidata per Girona. Girona sempre m’ha preocupat, és un rum-rum que hi havia.

Cargando
No hay anuncios

Quan es va oficialitzar la candidatura, va dir que no havia parlat amb Puig. Hi ha parlat des de llavors?

— Jo he de mirar endavant. La meva feina és sumar i fer un bon equip, que l’estic fent. I no hi he parlat, però em sembla que aquest punt de certa morbositat... No li desitjo res dolent, al contrari, crec que és una persona de reconegut prestigi i té tota la capacitat de sumar en polítiques de ciutat. Soc una persona amb els braços oberts.

¿Un dels reptes, en clau interna, serà reconstruir Junts després d’un any amb moltes tensions?

— Junts a Girona està reconstruït, ha fet pinya per tirar endavant. Em sento amb el suport i la capacitat de sumar més gent en clau de ciutat i no tant de partit.

Cargando
No hay anuncios

El pròxim alcalde o alcaldessa segurament no tindrà pressupostos.

— Crec que a tres mesos de les eleccions municipals és molt complicat que t’aprovin uns pressupostos.

Però ni haver-los presentat...

— Ells sabran les motivacions. En això no hi he d’entrar ni hi entraré... Gemma Geis és Gemma Geis, eh.

Cargando
No hay anuncios

És Junts, però?

— No, Gemma Geis és Gemma Geis a Girona. Jo tindré fidelitat a la ciutat. Gemma Geis es presenta per ser alcaldessa de Girona. Ho dic en tercera persona per ser més humil, però llavors sembla encara pitjor. Jo em presento per ser alcaldessa de Girona. No tindré més lleialtat que als gironins i gironines.

Malgrat això, ningú defuig que caldran pactes per governar. Descarta pactar amb el PSC?

— Sempre he estat una persona que m’he caracteritzat per la capacitat de teixir aliances i consensos. No descarto ningú.

Cargando
No hay anuncios

Darrerament Junts ha potenciat el seu discurs liberal al Parlament per marcar distàncies amb ERC. Es veu abaixant impostos?

— Jo no estic per abaixar impostos. Hem de fer una política fiscal a Girona que permeti transformacions tenint en compte la sostenibilitat, el canvi climàtic i la transició energètica. Com a consellera de Junts vaig abaixar el preu de les matrícules universitàries. Això no sé si és una política liberal o socialdemòcrata.

És una referència actual. Ara ja no és al Govern.

— Però és el que he fet jo. Per això parlo de la mirada pròpia de cadascú.

Es va criar al barri obrer del Pont Major. Girona ha descuidat els barris? Molts gironins ni el coneixen.

— És també un dels elements a tenir en compte. Un té la sensació que l’Ajuntament no hi acaba d’arribar, que moltes de les polítiques estan pensades per al centre. La meva infantesa va ser fent voltes amb una bicicleta al costat d’una presó [la del barri del Pont Major]. Crec que cal pensar en àrea urbana amb generositat, que no vol dir imposar.

Cargando
No hay anuncios

Menciona el turisme: ha tocat sostre a Girona?

— És un àmbit que necessita un consens de ciutat. El turisme en si no és dolent, el que és dolent és posar tots els ous a la mateixa cistella.

¿Ha demanat consell a Puigdemont per preparar el projecte?

— Parlem. Quan era consellera també vam parlar sempre. Em va emocionar especialment quan em va dir que li feia molta il·lusió que volgués ser la seva alcaldessa. Però ell no és una persona que incideixi, tot i que se l’ha volgut vendre així. Això és fals: ell té la seva vida allà. Ara tindrà el judici, que espero que vagi bé.

Tot coincidirà amb la campanya electoral...

— Esclar. És que jo ara m'enrecordo molt de quan em venia a buscar per ser regidora, per això m’emociono.

Cargando
No hay anuncios

Perquè és com tancar el cicle?

— Sí. Ens vam conèixer el 2006 quan jo era a la Sorbona. Ell em va conèixer per la poesia del mossèn Camil Geis, del Pont. Però és una persona que et deixa fer, que no tutela. Si em va venir a buscar va ser perquè soc una persona a qui no agraden les tuteles. Ell és una persona oberta, de sumar gent: per això el pas a l’alcaldia el visc amb la llibertat de saber que faré el projecte propi de l’equip que construirem i de la suma de totes les persones que ens donaran el seu punt de vista, d'entitats, de barris. I la confiança que sap que em puc equivocar, però que hi posaré hores.