Eleccions municipals

Xavier Trias: "He trobat una ERC amb ganes d'entendre's amb mi"

Alcaldable de Trias per Barcelona

BarcelonaXavier Trias (Barcelona, 1946) arriba a l'ARA amb ganes de rematar la feina i prendre possessió com a alcalde després de la seva victòria el 28-M.

Entrevista d'Esther Vera a Xavier Trias

Serà alcalde?

— Espero que sí. Espero que tothom acabi posant una mica de seny. Hi havia un cert clam de la gent, que volia un canvi. Jo crec que s'ha de produir el canvi a Barcelona i jo crec que el represento.

Qui el té més sorprès, el PSC, Esquerra o els comuns?

— Sobretot el PSC. Dels comuns no entenc que la senyora Colau no vegi encara que no ha guanyat. Encara es creu que pot ser alcaldessa. Però el PSC... Els propers dies m’asseuré amb el PSC. Però no enganyo a ningú: jo tinc molt d'interès de fer un govern, si puc, amb Esquerra i el PSC.

Amb qui s'ha trobat fins ara?

— Jo m'he trobat amb la gent d'Esquerra, amb Ernest Maragall, i m’he reunit amb el PP, amb el senyor Sirera. Només m'he reunit amb aquests dos. Ahir vaig estar intentant localitzar la senyora Colau perquè m’hi vull asseure a veure com va.

Cargando
No hay anuncios

¿A hores d'ara la seva opció seria un govern amb Esquerra?

— A hores d'ara, si puc, la meva voluntat seria fer un govern amb Esquerra i amb els socialistes, amb tots dos. El que és lògic és que si jo tinc 11 escons i els socialistes en tenen 10, 11 i 10 són 21, i a mi m'agradaria que, a més, a Esquerra s’hi sumessin. És veritat que les primeres converses amb Esquerra, des del meu punt de vista, han sigut molt positives i amb un caire amb ganes de col·laborar i d'entendre's. És a dir, he trobat una Esquerra Republicana amb ganes d'entendre’s amb mi, amb ganes de veure què podem fer… Els estic agraït. I crec que és una manera de bastir ponts i que les coses passin.

¿Ernest Maragall podria ser tinent d'alcalde?

— D’això no n'hem ni parlat. Però és evident que si fem un govern conjunt, segur que una tinença d'alcaldia és per a les forces amb què sumem.

¿La convocatòria d'eleccions generals li ha aplanat el camí cap a l'alcaldia?

— Teòricament podria afavorir-me perquè els socialistes haurien de pensar “si nosaltres guanyem, però necessitem els vots de Junts, seria bo tenir bons llaços", però de moment això no s'està produint.

¿El va sorprendre la victòria o estava molt convençut que guanyaria?

— Estava convençut que trauria aquest resultat. Ja sabeu que no em cansava de dir que jo no en trauria menys d'onze.

Cargando
No hay anuncios

Senyor Trias, si és alcalde, que sembla que està bastant a prop de ser-ho, quina serà la seva primera mesura?

— Entendre’ns. La meva obsessió és fer un govern fort. No em faci dir quines mesures prendré, perquè el que és segur és que jo no governaré sol. I si governo sol governaré en minoria i tot el que haurem de fer haurà de tenir un grau important de consens.

Per tant, pot acabar fent el tramvia.

— Jo no diré què faré o no faré. És evident que jo no sóc favorable al tramvia. Primer hem d'aclarir quina situació econòmica tenim. I després hem de ser capaços de marcar prioritats molt clares. I jo sempre dic que són prioritats de canvi. Insisteixo molt que la cultura ha de tenir un paper molt important. Entre altres coses perquè és una font evident de creació d'activitat econòmica. No podem anar de prepotents, hem d’anar amb una voluntat de complicitat, de buscar acords, de buscar eines que permetin entendre’ns.

Amb aquesta voluntat d'entesa, té alguna línia vermella? ¿Alguna cosa que no negociaria?

— La nostra aposta és que es creï activitat econòmica, però que sigui per al benestar de la gent. Per això quan sentim que s'ha de fer un govern progressista... Què vol dir un govern progressista? Perquè aquells que diuen que s'ha de fer un govern progressista estan en contra del que es deia govern progressista, no? Perquè aquest govern no ha funcionat. El que hi havia era un clam d'un canvi. I hem de ser capaços de pactar com es fa aquest canvi.

Cargando
No hay anuncios

M'ha dit fa un moment que cal aclarir la situació econòmica de l'Ajuntament. ¿Això vol dir una auditoria?

— Bé, segur que haurem de fer números i haurem de valorar-ho. Durant la campanya electoral hi he insistit molt i ningú m'ha contestat quin és el deute, per exemple, que té Transports Metropolitans de Barcelona. I em temo que la situació està malament. No passa res, bé, sí que passa, però hem de donar-hi resposta. Quan entres a governar en un ajuntament, el primer és crear confiança, confiança en els sectors econòmics, crear confiança en la gent i crear una cosa que és bàsica, il·lusió. I vull que la gent entengui que governarem per a tothom i amb l'ajuda de tothom.

Volia fer li preguntes concretes sobre mesures concretes, però em dirà que ho ha de negociar.

— No li diré res perquè si estem negociant un conjunt de coses el que no puc fer és anar per lliure.

És evident que poden canviar.

— No només per això, és que en una negociació hi ha un principi bàsic que és no explicar les coses fins que no estan lligades i, per tant, seria un error començar a explicar coses. Sí que puc dir que amb les persones que m’he reunit d’Esquerra Republicana hi ha una molt bona sintonia.

¿I creu que aquesta sintonia també té alguna cosa a veure amb els resultats de les eleccions en general a Catalunya, els de Junts per Catalunya i els d'Esquerra Republicana?

— No ho crec. Jo crec molt en les persones. Al capdavant d’Esquerra Republicana a Barcelona hi ha el senyor Ernest Maragall, que sap el que és l'Ajuntament, ha governat a l'Ajuntament, s’ho coneix molt bé, té una experiència, i sap el que és important i el que no és important. Amb ell jo hi tinc una relació que m'atreviria a dir de confiança mútua, i al seu equip porta gent que jo valoro molt i hi tinc un afecte especial.

Cargando
No hay anuncios

Estem parlant de qui?

— Per exemple, una persona amb la que tinc una relació molt bona, no sé si la perjudico, és l’Ester Capella. Personalment, la valoro molt.

Senyor Trias, vostè va dir que substituiria l'arquitecte en cap i el màxim responsable de mobilitat. Té al cap ja qui voldria?

— Tinc molta gent pensada, però quan jo dic governar entre tots vol dir entre tots. No vull que els d'un partit decideixen una cosa i els de l'altre partit en decideixen una altra. Ens hem de responsabilitzar tots de tot.

Parlem de la seva força política. ¿Vostè és el pal de paller de la reconstrucció de Convergència?

— Convergència està morta.

Cargando
No hay anuncios

¿De la reconstrucció de l'espai de centre liberal a Catalunya?

— Jo no em sento un liberal clàssic.

¿Vostè és un socialdemòcrata?

— Jo soc un socialdemòcrata. És veritat que en temes econòmics tinc els plantejaments d'una socialdemocràcia liberal, però jo no em sento un liberal autèntic. Jo fujo d'etiquetes. El que és veritat és que hi ha tot un espai molt ampli que es mou entre el centredreta i el centreesquerra, que a més té un altre eix important, que és que hi ha gent que és nacionalista i sobiranista, i n'hi ha alguns que són molt independentistes i d'altres menys independentistes. Tot això pot fer una amalgama de gent. És el que jo intento. En aquestes eleccions he intentat fer de pal de paller.

L'han acusat d'haver amagat les sigles.

— Jo mai he deixat de dir que soc de Junts per Catalunya. Mai. El que passa és que he aconseguit que el PDECat em doni suport, que Demòcrates em doni suport i que Més Sobiranistes d’Esquerres em doni suport.

¿Ha parlat amb Carles Puigdemont?

— No. Bé, és mentida. El dia de les eleccions vaig parlar amb ell perquè em van fer una videoconferència felicitant-me. Amb Carles Puigdemont hi tinc una relació magnífica. És una persona que m'estimo, i tenim una relació que es basa en el respecte. I tot i que la gent diu que Puigdemont em dona ordres, només me n’ha donat una, que és guanyar. I he guanyat. Però no em diu fes aquest pacte o aquest altre.

Cargando
No hay anuncios

¿Com interpreta la davallada del vot sobiranista al conjunt de Catalunya?

— És evident que es passen èpoques. La veritat és que la situació que té Catalunya, si els partits estatals no hi donen una solució, és molt difícil, perquè tenim una situació de dependència i asfíxia econòmica que no és suportable. No és suportable. I això acabarà malament. Entitats com Foment del Treball i el Cercle d'Economia comencen a parlar clar. La sanitat d'aquest país té un pressupost per al 2023 de 12.000 milions, i expliquem que és un gran pressupost, però la despesa real del 2022 va ser de quasi 15.000 milions. ¿Però no entenen que això és impossible?

És un dèficit crònic de 3.000 milions com a mínim.

— Així és impossible. Per això hem de buscar una solució.

Senyor Trias, i per buscar aquesta solució, aquest encaix, ¿és millor un govern del PP o un govern del PSOE?

— No ho sé, perquè com que hi ha tants governs que sento que diuen una cosa i quan manen en fan una altra… Jo sempre he cregut que és més fàcil, amb segons quins temes, l'entesa amb els senyors del PSOE que amb els del PP. Sempre ho he cregut. Ara, quan manen, veig que no funciona. Però també he de dir una cosa, que conec bé el senyor Feijóo, perquè he viscut moltes situacions amb ell quan ell era director de l’Insalut, i he vist la seva gestió sanitària, i després l'he seguit com a president de la Xunta de Galícia. Feijóo és un senyor que crec que té clar el que passa a les comunitats autònomes històriques, amb les nacionalitats. I va venir fa un parell de dies, i també ara fa un any, al Cercle d'Economia, i va fer una conferència. I vaig dir “és el primer cop que sento una persona que diu coses que si les aplica anirem bé”. Però al cap d'un mes ja li van fer canviar el discurs. Tothom fa molts equilibris, perquè la situació a Espanya és convulsa, i el que va dir dimecres… Que Catalunya és una situació crònica i que ens n’hem d'ocupar. Bé, això pot ser un primer pas si té una solució.

Cargando
No hay anuncios

I creu que la té?

— No ho sé. Jo crec que la Transició en molts aspectes ha anat bé, però en l’encaix de les comunitats històriques no ha anat gens bé. Vam tenir un cop d'estat, vam tenir una LOAPA, hem tingut fracàs rere fracàs... És veritat el que diu, que això està cronificat. Ara a veure qui ho descronifica.

Senyor Trias, tot apunta que serà alcalde. Quan entri per la porta de l'Ajuntament, que és el primer que vol fer?

— El primer que faré és saludar la meva família, el meu equip i tots els que m’hagin votat. I després oferiré col·laboració als que hagin votat en contra i intentaré fer entendre a la gent que les polítiques a la contra no van enlloc. La ciutat és massa petita i massa potent perquè ens dediquem a tirar-nos els plats pel cap. I soc molt conscient que quan guanyes les eleccions has de ser especialment generós.