Engega el primer judici del cas Koldo: compra de mascaretes, endollisme i favors polítics

Madrid“Un acord que tenia per objecte la futura comissió de delictes a mesura que s’anessin presentant les oportunitats de cometre’ls”. Després d’un any i mig d’investigació, així és com va resumir el jutge Leopoldo Puente l’operativa que ha dut José Luis Ábalos, Koldo García i Víctor de Aldama al banc dels acusats. L’aleshores ministre es valia de la seva “valuosa influència”, l'assessor aprofitava els seus “oficis” i l’empresari i presumpte facilitador buscava empreses o particulars que volguessin fer gestions amb l’administració per fer valdre els seus interessos de manera “arbitrària”. Tot plegat, segons la Fiscalia Anticorrupció, a canvi del “pagament continuat de quantitats de diners elevades” en el marc d’un “conveni criminal”. I aquesta setmana el Tribunal Suprem dona el tret de sortida al judici, que serà el primer relacionat amb el cas Koldo –hi ha altres branques investigades a l’Audiència Nacional, com les adjudicacions d’obres públiques que esquitxen Santos Cerdán–. Qui va ser ministre de Transports, secretari d’organització del PSOE i home de la màxima confiança de Pedro Sánchez està a la presó de Soto del Real des de finals de novembre, va renunciar a l’acta de diputat fa dos mesos i ara s’enfronta a entre 24 i 30 anys de presó. A sobre la taula hi haurà nou delictes, entre els quals destaquen els de pertinença a organització criminal, suborn, tràfic d’influències i malversació.

• Si vols investigar la infografia amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.

La principal pota de la causa, batejada com a cas mascaretes, és la compra de mascaretes per part de Ports de l’Estat i Adif –dues empreses públiques que depenen del ministeri de Transports– a Soluciones de Gestión, l’empresa que estava a l’epicentre de la presumpta trama. Víctor de Aldama va aconseguir “informació prèvia i privilegiada” sobre el contracte i això va possibilitar que aquesta empresa es pogués aliar amb altres societats fins i tot abans que es publiqués l’oferta. Aldama va assegurar que ell mateix va crear, l’abril del 2020, un document Excel que preveia una comissió de 2 milions d’euros per a Ábalos i de 500.000 euros per a Koldo, que eren el que ells li haurien demanat. Aldama va creure que no podien aspirar a quantitats tan elevades, però no queda clar quina remuneració haurien acabat cobrant per aquesta operació. En canvi, en el seu escrit de defensa, Ábalos nega totalment que dugués a terme cap “pla criminal” per facilitar contractes públics a canvi d’una comissió: “No hi va haver ingressos il·legals”, subratlla. I recalca que els preus que es van pagar no eren ni “excessius” ni “superiors als de mercat o als que havien pagat altres administracions”.

Així mateix, el judici també posarà la lupa en altres episodis en què Ábalos presumptament hauria aprofitat la seva influència: la contractació de la seva parella i la seva amant –en moments diferents– en empreses públiques, el rescat d’Air Europa i la publicació d’una nota de premsa que va tranquil·litzar els creditors, les gestions de Koldo per facilitar reunions d’empresaris amb els caps de gabinet de les llavors ministres Reyes Maroto i María Jesús Montero. Els obsequis que la Fiscalia assegura que va rebre Ábalos –i que ell també nega– van ser el pagament del lloguer del pis de Jessica Rodríguez, un xalet a Marbella on va passar uns dies l’agost del 2020 i un xalet a Cadis que va llogar durant uns mesos el 2021.

Els diners en efectiu d’Ábalos i Koldo

La principal contraprestació que Aldama assegura que pagava a Ábalos i Koldo eren 10.000 euros mensuals en efectiu que els hauria entregat entre l’octubre del 2019 i el juliol del 2022. Ell els donava a l’assessor, que se’ls repartia amb el ministre. A vegades els rebia el germà de Koldo, que fins i tot hauria viatjat dos cops a la República Dominicana. L’exministre ho nega: “No hi ha cap flux de 10.000 euros mensuals, ni directament ni a través d’intermediaris”.

Ara bé, el jutge instructor es remet a un informe de la Guàrdia Civil sobre el seu patrimoni. Mentre Ábalos era ministre, “es van incrementar sensiblement” els seus ingressos en metàl·lic i, en canvi, “van desaparèixer totalment” les retirades d’efectiu. I un esquema molt semblant es va reproduir amb Koldo: un "augment significatiu" dels ingressos i un “descens molt acusat” de les retirades de bitllets. Leopoldo Puente sospita que els diners podrien procedir d’una “font irregular”. Malgrat això, la defensa d’Ábalos sosté que no hi ha “canvis significatius” i que no s’observen les “desviacions que s’esperaria trobar”, tenint en compte que es tracta de “grans quantitats de diners”.

La confessió d’Aldama

Un dels motius de pes que va dur el jutge Leopoldo Puente a enviar els tres acusats a judici va ser tot el que ha anat declarant Víctor de Aldama al llarg de la instrucció. “Les declaracions són rellevants en molts casos per aclarir el que va passar i han estat corroborades per altres resultats de la investigació”, va sostenir. En la mateixa línia, la Fiscalia Anticorrupció va fer valdre que Aldama ha fet “manifestacions rellevants i veraces que coincideixen amb el material probatori que s’ha anat incorporant al procediment”.

De fet, aquesta col·laboració ha permès que les penes que demanen el ministeri públic i el PP siguin sensiblement inferiors a la dels altres dos acusats. Ara bé, Aldama no en té prou i vol reduir encara més la pena amb l’atenuant de confessió “molt qualificada”. Apel·la a la seva “col·laboració proactiva” amb la justícia des d'una “data primerenca” i subratlla que ha permès “impulsar i ampliar” la investigació amb “escrits, evidències documentals i diverses declaracions judicials”. Per la seva banda, Ábalos emmarca les seves declaracions en “exageracions” per atribuir-se un “caràcter oficial i influència” sobre ell.

97 testimonis en tretze sessions

El judici durarà tot el mes d’abril amb tretze sessions i 97 testimonis. Dos dels noms que criden l’atenció són la presidenta del Congrés, Francina Armengol, i el ministre Ángel Víctor Torres, que presidien les Balears i les Canàries durant la pandèmia. Ara bé, el Suprem els ha eximit de declarar en persona i els ha deixat enviar un informe escrit amb les respostes. Entre els testimonis que sí que hauran de sotmetre's a les preguntes orals hi ha familiars de Koldo i Ábalos, Jessica Rodríguez i Claudia Montes, els caps de gabinet de Maroto i Montero, Isabel Pardo de Vera –expresidenta d’Adif, que està investigada a l’Audiència Nacional– o l’exgerent del PSOE.