Ernest Maragall rebutja declarar a la "comissió de la veritat" d'ERC

BarcelonaUna de les promeses que Oriol Junqueras va fer durant la campanya per presidir ERC va ser la de constituir l'anomenada "comissió de la veritat" per dirimir les responsabilitats sobre l'escàndol dels cartells contra els Maragall i l'estructura B destapada per l'ARA. Un òrgan creat ad hoc per aquesta qüestió, que actuarà en paral·lel a la comissió de garanties i que haurà de redactar un informe i presentar-lo en la segona part del congrés prevista pel 15 i 16 de març. El consell nacional de l'11 de gener va aprovar-ne la composició, amb l'exportaveu al Congrés Joan Tardà com a president, a qui acompanyen Marta Bolinches, Xavier Faura, Miquel Pueyo, Carme Bertral i Mireia Ingla. Pocs dies després que quedés validat, l'òrgan ja ha començat a fer els primers passos i, segons ha pogut saber l'ARA, ha citat diverses persones, entre les quals, Ernest Maragall. L'exregidor estava cridat a declarar davant d'aquesta comissió el 22 de gener –va ser citat cinc dies abans–, però, segons diverses fonts coneixedores, va rebutjar participar-hi fent servir els arguments que ja havia expressat en les últimes setmanes.

Maragall ha estat molt crític amb aquest organisme des que Junqueras el va presentar i en diverses entrevistes a mitjans de comunicació ja n'havia mostrat el rebuig. "La millor 'comissió de la veritat' és que la comissió de garanties acabi la seva feina i ja es prendran mesures", deia en declaracions a TV3 el 20 de novembre. Maragall defensava que fos la comissió de garanties la que arribés fins al final d'aquest cas –va explicar que havia enviat un escrit perquè acceleressin els treballs– i va acusar els junqueristes d'haver fet servir aquest escàndol per guanyar el congrés. "L'horror dels cartells ha estat utilitzat per passar comptes a Esquerra", va dir en una entrevista a El País el 12 de desembre, dos dies abans que Junqueras es proclamés president del partit un altre cop. Maragall no només havia estat crític amb aquesta comissió, sinó que també havia negat que el partit hagués tingut una estructura B, tal com va dir el dia que va anunciar que s'havia donat de baixa del partit. Davant la negativa de Maragall a declarar, la secretària general dels republicans, Elisenda Alamany, ha evitat valorar aquest dilluns la seva decisió: "No valoro qui hi va o qui no hi va a la comissió de la veritat, tampoc ho sé, però la militància ha expressat que vol saber la veritat i a mi em sembla bé que se sàpiga", ha subratllar la número 2 de la formació.

L'objectiu de la "comissió de la veritat" és emetre un informe més aviat "polític", segons fonts de la direcció, i presentar-lo davant la militància. La investigació interna que va pilotar Xavier Mombiela va expedientar quatre persones pel cas dels cartells: el militant de l'Anoia que va encarregar els cartells; el llavors director de comunicació, Tolo Moya; l'exvicesecretari de Comunicació, Marc Colomer, i l'exviceconseller d'Estratègia i Comunicació, Sergi Sabrià. Aquest últim, segons diverses fonts, també hauria deixat de militar al partit, tot i que ell no ho confirma. La comissió de garanties no pot sancionar les persones que no militen a l'organització. En tot cas, qui decidirà les sancions serà la mateixa comissió de garanties i no pas la que pilota Tardà.

Canvi de nom de la comissió

Ernest Maragall va donar suport a la candidatura alternativa a Junqueras, Nova Esquerra Nacional, capitanejada per Xavier Godàs i Alba Camps, que també va ser molt crítica amb la creació de la "comissió de la veritat". De fet, van declinar formar-ne part quan Junqueras els hi va oferir. Al conèixer la proposta, van carregar contra el nom perquè consideraven que evocava les comissions que s'havien creat en alguns països per investigar vulneracions de drets després de dictadures. La direcció n'ha acabat canviant el nom i ara s'anomena comissió sobre les suposades estructures paral·leles als òrgans de govern.

Més enllà del nom, Godàs i Camps també recriminaven als junqueristes que apostessin per crear un òrgan que no està regulat als estatuts del partit per dirimir aquesta qüestió i no focalitzar la investigació en els òrgans interns de la formació. En aquest sentit, defensaven que fos el responsable de compliment i la comissió de garanties els que arribessin fins al final del cas, fet que succeirà, tot i que no amb qui era fins al desembre el responsable de la investigació. Precisament, la destitució de Xavier Mombiela va ser criticada per Nova Esquerra Nacional, perquè ho van veure com l'inici d'una "purga", mentre que la direcció defensava que Mombiela no havia actuat amb imparcialitat. L'escàndol dels cartells i l'estructura B ha servit com a arma llancívola entre els dos bàndols al llarg de tota la campanya i la negativa de Maragall a participar en aquesta "comissió de la veritat" evidencia que la pugna continua oberta.