Ernesto Ekaizer: “Trapero ha de poder ser absolt: el tribunal no pot ser la Inquisició”

MadridDe la rebel·lió a la sedició. I de la rebel·lió a la desobediència o fins i tot l’absolució. El periodista i escriptor Ernesto Ekaizer (Buenos Aires, 1949) es va avançar al resultat de la sentència del judici al Procés al Tribunal Suprem a La novel·la de la rebel·lió (ARA, juny del 2019) i la va encertar. Ara, i abans que l’Audiència Nacional dicti sentència sobre la cúpula dels Mossos i d’Interior, acaba de publicar Cap de turc (ARA, juliol del 2020), un al·legat a la innocència del major Josep Lluís Trapero. Aventura que el condemnaran per desobediència, que no suposa pena de presó. Segons el seu parer, els fiscals no han presentat aquest delicte com una alternativa “a una sedició imaginària ja perduda en el judici, sinó a l’absolució dels acusats”.

El llibre comença amb una àmplia primera part titulada “La revenja”. Per què la justícia espanyola posa la lupa en Trapero?

Per entendre el judici a l’Audiència Nacional és vital conèixer les relacions personals entre els diferents actors al voltant de la causa. Trapero és el primer “pura sang” dels Mossos, que arriba a ser comandant en cap sense haver trepitjat ni la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional. Un home que no es casa amb ningú als cercles que contactava a Madrid. I això té un cost. Em fa l’efecte que tota la història de considerar-lo independentista és una ficció que es construeix per destruir-lo. El carisma que mostra en la gestió del 17-A els ho posa en safata.

Sense el seu paper en els atemptats del 17-A, ¿avui el major no estaria pendent d’una sentència?

És la tesi del secretari d’estat de Seguretat el 2017, José Antonio Nieto, amb qui parlo llargament al llibre. Ell sosté que hi ha un Trapero anterior i posterior al 17-A. Tinc la sensació que Trapero és un personatge molt poc entès per dir les coses molt a la cara. És molt català. Però Nieto aporta un testimoni molt valuós: en cap moment ataca la veracitat del pla dels Mossos per detenir el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com sí que fa la Fiscalia. Tampoc parla d’una persona independentista. “Trapero és un paio molt llest”, conclou. I aquí s’acaba el capítol.

Però acaba convertit en el centre de totes les causes. Per què és un cap de turc?

És el Dreyfus del segle XXI. Som davant una causa que es planteja com un deshonor. Si al segle XIX la prova que van trobar contra el capità de l’exèrcit francès per espionatge no l’implicava directament de cap manera en l’afer, el mateix passa amb Trapero i l’Enfocats i l’agenda Moleskine. Però el tinent coronel Daniel Baena, que a efectes pràctics és l’arquitecte de tota la causa, qui fa d’instructor al jutge Pablo Llarena, converteix un apunt per als Mossos en una causa per insurrecció d’un cos armat. El que clama més el cel és que després Llarena el deixa fora de la causa.

Tot i la sentència del Suprem, la Fiscalia no va rebaixar l’acusació per rebel·lió. Per què?

El judici a l’Audiència Nacional comença amb una irregularitat flagrant: Trapero no sap de què l’acusen. Se suposa que abandonaran la rebel·lió però no ho volen dir i s’emparen en estratagemes sense sentit. Però el fiscal Pedro Rubira, que mai ha estat d’acord amb la rebel·lió, ja deixa caure l’opció de la desobediència. És l’única manera d’evitar l’absolució. Però l’absolució hi és, en el sistema. Si no hi ha sedició i les proves no donen prou, cal absoldre Trapero. Què és això? Un tribunal de la Inquisició? Ells reflecteixen la necessitat del poder polític que almenys es digui que el que van fer no es va fer bé.

Quan preveu que hi hagi sentència i per quin delicte?

El coronavirus ha comportat que la feina s’amuntegui al tribunal de l’Audiència Nacional que el va jutjar i primer han de passar els casos de presos. Veurem. Però podem trobar-nos sorpreses: el magistrat ponent, Ramón Sáez, no comprarà la desobediència. Pot ser que es canviï la ponència i la facin els altres dos magistrats per ser dos contra un. És un tema important perquè després s’anirà al TC i a Estrasburg. I una sentència amb un vot particular molt fort, hi ha la possibilitat de tombar-la. Els tres magistrats han treballat com si fossin potencials ponents.