Espanya reconeix per primer cop la "injustícia" del passat colonial i Mèxic ho valora com un "primer pas"

BarcelonaPrimer moviment destacat d'Espanya pel que fa al relat que mantenia fins ara sobre el seu passat colonial. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha reconegut aquest divendres els "clarobscurs" en la història, i ha admès que "hi ha hagut dolor i injustícia cap als pobles originaris". Ho ha expressat a Madrid durant la inauguració d'una exposició titulada La dona al Mèxic indígena, fet que permet llegir aquestes paraules com un intent d'acostament a la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, que des de l'inici del seu mandat ha insistit en diverses ocasions que Espanya ha de demanar perdó pels excessos comesos durant la colonització. La mateixa Sheinbaum ha respost el ministre assegurant que la declaració d'avui és "molt important" i l'ha qualificat de "primer pas".

Tot i que les peticions de disculpes han estat constants durant el darrer any amb l'arribada de Sheinbaum a la presidència mexicana, és des de fa més temps que Mèxic demana una disculpa formal a Espanya. Ho va sol·licitar l'any 2019 Andrés Manuel López Obrador en una carta al rei Felip VI. En l'escrit, l'aleshores president mexicà proposava a l'Estat treballar en un full de ruta per dur a terme una cerimònia conjunta en motiu dels 200 anys de la independència de Mèxic en què Espanya expressés "de manera pública i oficial el reconeixement dels greuges causats". També instava a "acordar i redactar un relat compartit" de la història en comú que respongués als "principis que orienten en l'actualitat" ambdós estats.

Malgrat que López Obrador considerava "de fonamental importància" per a Mèxic la "reconciliació" amb el passat, la carta no va rebre resposta per part del monarca. A més, l'executiu espanyol, amb Pedro Sánchez al capdavant, va rebutjar "amb tota fermesa" el seu contingut. Finalment, l'estat mexicà va celebrar en solitari una cerimònia en què va demanar disculpes als pobles originaris per haver perpetuat "l'agressió, la discriminació i l'espoli" contra les seves comunitats un cop assolida la independència.

Més tard, l'any 2022, el president mexicà va anunciar una "pausa diplomàtica" en les relacions amb Espanya. Va ser la darrera fricció destacada amb l'estat espanyol pel passat colonial. Llavors, el xoc entre els dos estats per aquesta qüestió va quedar en un segon pla fins que fa poc més d'un any, el setembre del 2024, l'actual presidenta llatinoamericana, Claudia Sheinbaum, va decidir no convidar Felip VI a la seva presa de possessió com a protesta per no haver respost la carta de López Obrador. Sánchez va considerar aquest moviment "inexplicable" i, tot i que ell sí que hi estava convidat, va decidir no assistir-hi.

Senyals d'acostament

És en aquest context que les paraules d'aquest divendres d'Albares suposen un moviment important. Tot i que no ha explicitat una disculpa, el ministre ha instat a no "oblidar" el passat: "Hi va haver injustícia, just és reconèixer-ho i lamentar-ho. Aquesta és part de la nostra història compartida, no podem negar-la ni oblidar-la", ha expressat el titular d'Exteriors. En resposta a aquestes declaracions, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha girat l'esquena a la petició de Mèxic: "Jo no m'avergonyiré de la història del meu país", ha asseverat en un missatge a X.

Per a Sheinbaum, les paraules d'Albares suposen un "primer pas" que qualifica de "molt important". "És la primera vegada que una autoritat del govern espanyol parla de lamentar la injustícia", ha dit la presidenta mexicana, que ha apuntat que aquest gest parla de la "importància" del perdó que defensa. Una disculpa que per a la successora de López Obrador al capdavant de Mèxic "no és humiliant, al contrari".

En els darrers mesos, l'estat espanyol ha fet alguns moviments a través de la cultura que també es poden interpretar com a senyals d'acostament. Sense anar més lluny, la mostra que ha inaugurat avui Albares ha estat organitzada entre l'executiu espanyol i el mexicà, i tracta justament sobre la realitat de les dones dels pobles originaris mexicans.

A més, fa una setmana, el Museu Nacional d'Antropologia de Mèxic i la fotògrafa mexicana Graciela Iturbide van rebre dos premis Princesa d'Astúries. Al mes de juny, quan es va donar a conèixer la decisió de guardonar el museu, Sheinbaum ho va llegir com un "primer passet" i un "gest per part de la Corona espanyola". "Espero que continuïn en aquest procés de reconeixement ple", va dir aleshores la presidenta mexicana. Les paraules d'avui, per a Sheinbaum, ja no són un "passet", sinó un "primer pas" que és "molt important".