Espanya s'interessa per Sílvia Orriols

Barcelona"Sílvia Orriols: la xenófoba que odia a España y arrasa en las encuestas". Amb aquest suggeridor titular va anunciar La Sexta el reportatge que va emetre sobre la líder d'Aliança Catalana la setmana passada. No és la primera entrevista que concedeix a un mitjà de comunicació espanyol. Altres mitjans, alguns de caràcter espanyolista com OK Diario i Crónica Global, també l'han entrevistat en els últims mesos, amb ella responent sempre en català. L'interès, però, no ve d'ara.

El 26 de febrer del 2024, quan encara no s’havien convocat les eleccions del 12 de maig al Parlament, El Mundo va publicar a tota portada un reportatge sobre Orriols, que suposava la primera entrevista amb un mitjà espanyol. Una profusió mediàtica que ha fet que algunes veus considerin que el poder mediàtic espanyol promociona Aliança perquè la seva aparició i el seu ascens fan inviable recuperar la majoria independentista al Parlament i l'anhelada unitat del moviment.

El cap de premsa d'Aliança, Eduard Berraondo, va justificar la setmana passada que Orriols concedís entrevistes a mitjans espanyolistes davant del rebuig o incomoditat per part de la seva militància. Berraondo ho atribuïa al suposat boicot dels mitjans catalans, tot i que l'ARA, a tall d'exemple, ha demanat diversos cops, sense èxit, entrevistar la líder de la formació d'extrema dreta, i obviava que ja havia estat entrevistada a Catalunya Ràdio i a TVE de Catalunya.

"Molts seguidors heu preguntat –i alguns fins i tot qüestionat– que Aliança Catalana aparegui en mitjans de comunicació d’àmbit espanyol, sovint considerats antiindependentistes. Alguns ho han volgut vincular a obscurs interessos o a estratègies amagades. Tranquils: és molt més senzill. Si t’estrenyen amb un cordó, busques la manera de trencar-lo", va afirmar el responsable de comunicació del partit.

Sigui com sigui, Orriols desperta l'interès d'Espanya. Ho va confirmar fa uns mesos en una entrevista a La Vanguardia Luis Argüello, arquebisbe de Valladolid i actual president de la Conferència Episcopal Espanyola. "A mi em sorprèn veure com a Valladolid cada cop hi ha més gent que segueix els discursos subtitulats de Sílvia Orriols –va confessar–. Crec que no val a dir que és d'extrema dreta. Aquestes etiquetes ja no serveixen", va afegir el màxim responsable dels bisbes espanyols, que s'ha posicionat en contra del govern de Pedro Sánchez i s'ha alineat amb els postulats del PP i Vox reclamant, per exemple, eleccions.

De fet, influenciadors cabdals de l'extrema dreta espanyolista, com ara Wall Street Wolverine o Sr. Liberal, pròxims a Vox, han fet propaganda d'Orriols. El primer jove influent va justificar-ho per la "batalla cultural", atès que Vox no pot créixer a Catalunya en l'espectre nacionalista català. "Aliança aconseguirà coses que mai aconseguiran el PP i Vox a Catalunya", resumia en aquest vídeo.

L'admiració per la lluita contra l'esquerra –i sobretot contra la immigració i l'islam– ha estat una constant en aquests sectors, i només s'ha vist parcialment estroncada en afers puntuals que tenen a veure amb la independència o la llengua catalana. Fonts de Vox també comenten que el fet que Orriols creixi no els fa mal perquè permet situar el seu gran corpus ideològic com a eix principal i això els afavoreix.

Estratègia per captar vot no independentista

L'aparició d'Orriols en aquests mitjans obeeix, però, al seu objectiu d'aconseguir el vot no independentista o castellanoparlant per incorporar-lo a un projecte polític d'obediència catalana i contrari a la immigració massiva. Al penúltim ple del Parlament, Orriols parlava d'un sol poble incloent-hi, òbviament, només la immigració espanyola. "Quan érem jovenets ens barallàvem al carrer al crit de xarnegos i polacos, avui, aquells amb qui ens esbatussàvem ens voten", assegurava, sota la premissa que tothom busca "garantir un futur català, segur, pròsper i occidental" als seus fills.

I sentenciava que ja han "passat pantalla" per carregar contra els partits que han utilitzat l'origen com a arma electoral de divisió. "Durant anys, algunes formacions aquí presents i d'altres ja desaparegudes, han explotat la confrontació entre els catalans i la immigració espanyola per garantir-se escons en aquesta cambra; han viscut i crescut de mantenir viu el conflicte, de procurar la no integració d'aquella onada migratòria. Amb la nostra irrupció, amb persones de diferent origen, la guingueta se'ls ha acabat, i la indissoluble unitat d'Espanya, també", sentenciava.

El politòleg Andreu Paneque creu que a Orriols també li interessa sortir en aquests mitjans: "Si no és per l'eix nacionalista, arriba a un perfil de gent que pot estar molt d'acord amb la seva ideologia; al final, només els diferencia el seu nacionalisme". El consultor en comunicació, Xavier Tomàs, destaca que el discurs d'Orriols és atractiu "especialment per a mitjans amb una audiència relativament propera o que no rebutja l’extrema dreta".

"Pel mateix motiu que personatges com Trump generen tant d’interès mediàtic: generen espectacle i, en conseqüència, audiència. Es tracta d’un fenomen exòtic –vist des de fora de Catalunya–, i té una dosi d’espectacle i interès inevitable", afegeix. Més enllà d'aquest "clickbait de polarització", Paneque també apunta que pot haver-hi la voluntat de "sobredimensionar el que representa Aliança en l'independentisme, amb l'objectiu de vincular l'extrema dreta xenòfoba en el si del moviment".

Des de Madrid, el politòleg Pablo Simón no veu un "pla concertat" per fomentar la divisió de l'independentisme perquè el target d'Aliança és independentista. "La promoció de l'extrema dreta catalana preocupa als mitjans catalans, però afecta menys els espanyols, i aquests busquen fets noticiables", apunta. També remarca que Orriols es pot sentir més còmode en aquests mitjans perquè "no tenen context com els catalans" i l'extrema dreta és "atractiva pels mitjans de dretes i pels d'esquerres per mobilitzar els seus votants".