Sergi Moyano: "Amb ETA politicomilitar va haver-hi una amnistia encoberta"

ValènciaEl periodista valencià Sergi Moyano (Carcaixent, 2000) publica Operació Apolo. El segrest de Luis Suñer a mans d’ETA politicomilitar de la mà de la Unió de Periodistes Valencians i la Institució Alfons el Magnànim. L'obra reconstrueix el rapte de l'empresari alzireny el 13 de gener del 1981 i en revela detalls fins ara desconeguts, com la participació de ciutadans valencians en l'operació.

Com arrenca la investigació?

— Una amiga em va confessar que havia sigut molt amiga d'un xic que li havia dit que era un dels segrestadors. Ella no em va voler dir qui era, però jo vaig començar a lligar caps i vaig arribar fins a ell, i ell va acceptar parlar per primera vegada. Va ser el primer i únic segrest d'ETA al País Valencià, i va commocionar la societat no només d'Alzira sinó de tot el País Valencià.

Ha tingut accés al sumari però només ha conversat amb un dels quatre membres del comando, tot i que el delicte ha prescrit.

— La majoria acostumen a no voler contar la seua participació, sobretot en casos com aquest, que són molt delicats perquè mai no han sigut detinguts ni identificats. Va haver-hi una espècie d'amnistia encoberta amb els polimilis [arran d'un atemptat que va causar dotze morts a Madrid el 1974, es va produir l’escissió entre ETA militar i ETA politicomilitar]. Als que tenien causes obertes se'ls va absoldre per suposadament falta de proves, i altres foren indultats.

Revela que l'amagatall on van tenir Suñer era en un municipi de la comarca de la Safor.

— Sabien que al País Valencià havien de diluir-se al màxim entre la societat. Van aprofitar que Xavi i Nel·lo [noms ficticis de dos dels quatre membres del comando] pretenien obrir un negoci en una casa antiga del poble. Feren el zulo en el corral i en el dia a dia ells atenien el negoci.

Explica episodis curiosos, com els retrets de l'empresari a la família per intentar rebaixar el rescat.

— La família va rebre una carta de Suñer, que des del zulo insultava tots els seus familiars perquè les negociacions estaven anant malament. En la carta li deia a la filla: "¿Qué quieres heredar ya? ¿Qué quieres? ¿Qué me maten?" Inicialment, ETA politicomilitar demanava 1.500 milions de pessetes, però finalment en va acceptar 325.

Era empresari de pollastres congelats, gelats i cartonatges. El 1978 va declarar 2.095 milions de pessetes de patrimoni net, el més alt de l'Estat. Era algú molt important per a una ciutat d'aleshores 37.000 habitants.

— Era el Juan Roig [propietari de Mercadona] dels 80.

Relata que també era capaç de telefonar a la Guàrdia Civil perquè apallissessin uns treballadors.

— No tolerava el sindicalisme de classe. Vivia amb incomprensió que li feren vagues. Tenia un sentit molt paternalista. Va construir les cases on vivien els empleats, els finançava el cotxe i els descomptava l'import de la nòmina. Era el president de la falla, de la confraria, del club de futbol...

Què queda de l'empori de Suñer?

— Res. Ha desaparegut o la família l'ha malbaratat. En els últims anys ell mateix va fer unes inversions ruïnoses. Avidesa, la fàbrica de gelats, ara pertany a una companyia que fa marques blanques.

El 23-F va fer perillar el segrest i va jugar un paper important en el futur d'ETA politicomilitar.

— Va ser l'element que va fer que s'adonaren que la seua activitat posava en risc la democràcia i les institucions que estaven començant a consolidar-se.

Amb la dissolució d'ETA politicomilitar, una part dels diners del rescat es destinaren a finançar projectes com la pel·lícula 'La fuga de Segovia'. ¿N'hi ha d'altres?

— Hi ha diaris [Egin], revistes [Ere i Euskadi Sioux], algun llibre... També van donar diners a les guerrilles llatinoamericanes, a un partit de l'esquerra andalusista... Els polimilis saben que l'última batalla d'un conflicte sempre és la del relat.

I a projectes dels Països Catalans?

— Ells tenien relació especialment amb el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). De fet, conjuntament van fer un assalt frustrat a la caserna militar de Berga. Van oferir a la parella de valencians donar part dels diners [el 10%] per a crear un partit nacionalista valencià, però no van trobar interlocutor.

¿El llibre li ha canviat l'opinió sobre la lluita armada?

— Quan obres un diari de qualsevol dia de l'any 80 trobes assassinats, segrestos, extorsions... M'ha canviat bastant la visió de la Transició. Va ser una Transició construïda sobre els morts de tota la gent que va ser assassinada durant eixos anys.

Ha conversat amb els principals dirigents d'ETA politicomilitar. Quin balanç fan?

— Una bona part continuen justificant la seua existència. També és cert que estan orgullosos del camí que transitaren per a deixar les armes [el 1982]. I han viscut amb satisfacció la dissolució d'ETA l'any 2000, en el sentit de "ja ens vam avançar".