La Unió Europea torna a ajornar l'oficialitat del català
La Moncloa no aclareix si demanarà tornar a discutir l'oficialitat del català en el pròxim Consell d'Afers Generals de la UE
El secretari d'estat de la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha evitat aclarir si Espanya demanarà tornar a discutir l'oficialitat del català en el pròxim Consell d'Afers Generals de la UE del 24 de juny. Així doncs, s'ha limitat a remarcar que el govern espanyol "continuarà treballant" per canviar el posicionament de la desena de països que s'han mostrat reticents en la trobada ministerial d'aquest dimarts.
D'altra banda, davant dels dubtes jurídics mostrats per una bona part dels socis comunitaris, Sampedro ha assegurat que els serveis jurídics de diversos estats membres asseguren que no hi ha cap inconvenient legal per aprovar la iniciativa.
Rufián (ERC) critica la tasca diplomàtica del govern espanyol: "Quina influència té a Europa?"
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, s'ha preguntat "quina influència té Espanya a Europa", tenint en compte que després de mesos encara no ha aconseguit l'oficialitat del català a les institucions europees. En declaracions des dels passadissos del Congrés, ha qualificat de "trist" que el PP vagi "en contra de la cultura". "És allò de mori la intel·ligència", ha lamentat. Rufián, a més, ha responsabilitzat el PSOE i no Junts d'aquest fracàs momentani. "No ens ficarem amb Junts. Segurament ells ens dirien fracassats, però quan el PSOE no compleix és culpa del PSOE", ha afirmat.
Puigdemont critica Feijóo arran de les maniobres contra el català a Europa: "No sé si el PP fa apologia del delicte de traïció"
L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha reaccionat a l'ajornament de la decisió sobre l'oficialitat del català sense esmentar el govern espanyol i arremetent contra el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Li ha retret l'incompliment de l'Estatut de Catalunya, en què consta que la Generalitat i l'Estat "emprendranles accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea". Per això, ha recalcat que no sap "si el PP fa apologia de la desobediència, de la rebel·lió... o del delicte de traïció". Entre altres coses, ha apuntat que "conspirar amb tercers països per anar contra els interessos oficials del Regne d'Espanya deu ser de tot menys lleialtat".
També ha retret a Feijóo les preocupacions pel cost de 130 milions: "Ja poden descomptar la quantitat que vulguin del dèficit fiscal, que encara ens deuran 20.000 milions d'euros anuals". A les gestions del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, no hi ha dedicat cap paraula i, de fet, Junts ha anat aplaudint els esforços que s'han fet en aquest camp, que el PP ha intentat torpedinar.
Albares contactarà avui de nou amb els set països que tenen dubtes amb el català
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, es posarà en contacte aquesta tarda amb els seus homòlegs dels set països que tenen reticències sobre l'oficialitat de les llengües cooficials. Segons fonts diplomàtiques consultades per l'ARA, són Alemanya, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia, Finlàndia i Àustria. "Fa temps que treballem els dubtes financers i jurídics", ha afirmat en una entrevista a TV3. En aquest sentit, ha explicat que ja hi ha un informe de la Comissió Europea que estableix un cost de 130 milions d'euros que el govern espanyol s'ha ofert a sufragar, i també ha subratllat que hi ha un informe elaborat per Espanya sobre la compatibilitat amb la reglamentació de les institucions europees. "Qualsevol proposta que tinguin la podem treballar", ha assenyalat Albares, amb relació a possibles iniciatives d'aquests països que han demanat més temps. Això sí, ha destacat que aquest camí del reconeixement del català és "irreversible" i ha reclamat que el PP no remi en direcció contrària.
"No malbaratar les passes endavant", de Sebastià Alzamora
"És obvi que el sobtat interès de Sánchez i el PSOE pel català és fruit de l'aritmètica parlamentària i de la necessitat de suports: però és que així, justament, és com es fa política en democràcia", escriu Sebastià Alzamora a la seva columna, tot just acabada de sortir del forn, sobre l'oficialitat del català a Europa. Llegiu-la aquí.
ERC critica els "moviments" del PP contra el català a Europa però avisa el PSOE: "Ha de fer els deures"
El portaveu adjunt d'ERC al Parlament, Jordi Albert, ha reaccionat a l'ajornament de la decisió sobre l'oficialitat del català a Europa. "El català serà oficial tot i els moviments del PP", ha reblat. En aquest sentit, ha carregat contra la "catalanofòbia" dels populars amb les maniobres en contra de les llengües oficials: "El PP no vol res que pugui afavorir els interessos dels catalans", ha afirmat. Alhora, ha dit que "el PP ha de saber que els catalans som tossuts i persistirem", mentre també ha enviat un avís als socialistes: "El PSOE té la responsabilitat i ha d'assumir el que li pertoca d'allò que diu de paraula, que defensa el català, i ho ha de transmetre amb les seves gestions per aconseguir que el català sigui oficial a Europa". "Ha de fer els deures", ha rematat.
El PSC carrega contra Feijóo després que embarranqui l'oficialitat del català: "L'inhabilita per ser president"
La portaveu del PSC al Parlament, Elena Díaz, també ha reaccionat a l'ajornament de la decisió de la Unió Europea sobre el català. "Creiem que aquesta estratègia que ha encapçalat Feijóo no és més que lamentable, un senyor que ataca la pluralitat i diversitat del país l'inhabilita per ser president -ha etzibat en roda de premsa-. Ataca el català, l'euskera i la seva pròpia llengua, el gallec. El PP s'ha posat en contra de les llengües oficials d'un país que pretén governar", ha afegit.
En tot cas, ha agraït la feina del govern espanyol a favor de l'oficialitat: "Arribarà el moment en què es produirà, volem agrair la feina que està fent el govern d'Espanya".
La Moncloa creu que Junts és conscient que el govern espanyol ha "suat la samarreta"
La Moncloa creu que Junts no hauria d'estar "enfadat" amb el govern espanyol pel fet que l'oficialitat del català no s'hagi pogut votar avui al Consell de la Unió Europea. Fonts del govern espanyol traslladen que la formació de Carles Puigdemont és conscient que "s'ha suat la samarreta" a nivell diplomàtic. "No hi han ajudat les gestions del PP", subratllen des de la Moncloa, que avisa que mai havia donat per fet que tiraria endavant la decisió. "Érem moderadament optimistes i ho continuem sent. Avui s'ha complicat una mica, però continuarem treballant", anoten.
Salvador Illa acusa Feijóo "d'obstruccionisme" i diu que l'oficialitat és avui més a prop: "Ho aconseguirem"
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha acusat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de fer "obstruccionisme" i boicotejar l'oficialitat del català a la Unió Europea, al costat de la resta de llengües cooficials. "És inhabilitant per algú que vol governar Espanya", ha criticat en declaracions als mitjans des de Tòquio on ha lamentat, també, que Feijóo hagi maniobrat per evitar l'oficialitat de la seva pròpia llengua, el gallec. "Les coses serien més fàcils si hi hagués gent que construís", ha afegit.
Malgrat el fracàs dels plans del govern espanyol per a la votació d'aquest dimarts, el president s'ha mostrat optimista i ha destacat que l'oficialitat és avui "més a prop" que fa unes setmanes, gràcies als contactes diplomàtics del govern espanyol per convèncer els Estats, que hi han de donar un vistiplau unànime. "Ho aconseguirem", ha reivindicat. De fet, ha tret ferro al nou ajornament de la votació. "D'aquí deu anys el que recordarem és que gràcies a l'acció conjunta de diverses administracions, i en concret del govern d'Espanya, el català va ser oficial. No recordarem si va ser un mes abans o després", ha afirmat. També s'ha volgut dirigir als 27 països de la UE per recordar que Catalunya "és profundament europeista" i que el català "és patrimoni" de Catalunya, Espanya i Europa.
El BNG retreu a Feijóo que "treballi contra la llengua gallega"
El BNG ha retret a Alberto Núñez Feijóo que hagi "treballat en contra de la llengua gallega" i hagi "maniobrat perquè no pugui tenir aquest reconeixement de plena oficialitat" a la Unió Europea. La portaveu de la formació nacionalista gallega, Ana Pontón, ha lamentat que un expresident de Galícia posi "pedres en el camí" i ha assenyalat l'actual líder del PP com a "màxim responsable" de les maniobres per evitar-ho amb la complicitat d'Alfonso Rueda, el seu successor al capdavant de la Xunta.
El PNB confia que tard o d'hora s'aconseguirà l'oficialitat malgrat les "maniobres brutes del PP"
El PNB ha subratllat que l'ajornament de l'oficialitat de les llengües cooficials a la Unió Europea no és un punt final. "No perdem l'esperança. L'euskera tindrà el lloc que es mereix a Europa perquè som una nació", ha dit a X el president dels nacionalistes bascos, Aitor Esteban. "Ho aconseguirem resistint totes les maniobres brutes del PP", ha confiat.
El PSOE carrega contra el PP: "Ni entén ni li agrada ni estima Espanya"
El PSOE ha carregat contra el PP per la seva posició contrària a l'aprovació de l'oficialitat del català, el gallec i el basc a la Unió Europea. "L'única cosa que demostra el PP és que ni entén ni li agrada ni estima Espanya", ha afirmat el portaveu socialista al Congrés, Patxi López, que ha lamentat que els populars "han fet un munt de viatges a Brussel·les" per tractar que la UE "castigui Espanya".
El govern espanyol: "Continuarem dialogant i treballant per aconseguir el reconeixement del català"
La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha lamentat avui que una "minoria" d'estats membres de la Unió Europea hagin impedit l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec avui al Consell de la Unió Europea. "S'havien aconseguit grans avenços i hi havia un nombre ampli d’estats que hi estaven disposats", ha afirmat en la roda de premsa posterior al consell de ministres. N'hi ha d'altres que havien "demanat més informació" i Espanya ho ha acceptat. "L’interès per part del govern espanyol és que es reconegui i respecti la identitat plurilingüe i continuarem treballant i dialogant per aconseguir el reconeixement", ha afegit.
La Unió Europea torna a ajornar l'oficialitat del català
Nova pilotada cap endavant dels estats membres de la Unió Europea sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera. Malgrat la pressió de la Moncloa dels últims dies als socis comunitaris, la iniciativa no ha obtingut prou suports al Consell de la UE, segons informen fonts diplomàtiques a l'ARA. D'aquesta manera, Espanya haurà de tornar a posar la mesura sobre la taula en les pròximes trobades ministerials si vol que les tres llengües cooficials de l'Estat siguin reconegudes en el global de les institucions europees.
Diversos països han mostrat obertament les seves reticències i han demanat ajornar la votació. Alemanya, per exemple, ha amenaçat amb votar-hi en contra i Itàlia ha advocat per demanar un informe als serveis jurídics del Consell de la UE, segons informen fonts diplomàtiques a l’ARA presents a la sala.
La reunió d'Albares amb el seu homòleg alemany, sense fruits
El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, es va reunir ahir a Madrid amb el seu homòleg alemany, Johann David Wadephul, però la trobada no va acabar de donar fruits. La vigília de la votació sobre les llengües cooficials al Consell de la Unió Europea, Wadephul no avançava que el seu país vetaria la proposta. A més, el ministre alemany també es va desmarcar de la iniciativa d'Albares de decretar un embargament d'armes a Israel.
El PP català es fa un embolic amb les trucades contra el català a Europa
Si aquest dilluns era el secretari general del PP català, Santi Rodríguez, qui admetia les trucades del seu partit per fer descarrilar l'oficialitat del català a la Unió Europea, aquest dimarts el portaveu al Parlament, Juan Fernández, ha matisat i desmentit en un primer moment aquesta afirmació, per després retrocedir, en una intervenció embolicada. "No podem parlar de trucades perquè no hem trucat a ningú", ha dit primer. Quan ha estat preguntat per la confirmació i explicació clara de Rodríguez, ha fet marxa enrere: "No contradic res, simplement dic que nosaltres defensem el català. Si hi ha hagut trucades o no, jo li puc dir que jo no he trucat a ningú i el PP català no ha trucat a ningú".
"Jo no desmenteixo res. De trucades n'hi ha en tots els àmbits, amb el PSC o Vox ens truquem per parlar de lleis", ha afegit, per acabar de matisar que "el PP de Catalunya no ha trucat a ningú, el PP no ha trucat a ningú per dir-li el que ha de fer".
Alhora, ha denunciat "l'operació política" del president espanyol, Pedro Sánchez, per mantenir el suport de Junts i ha justificat que no participin d'aquesta iniciativa.
Feijóo argumenta que la prioritat és resoldre la "situació atípica que viuen el català i el castellà a Catalunya"
Alberto Núñez Feijóo ha assegurat que el PP "respecta i dona suport al català com a idioma d'Espanya", però ha defensat que no hagi tirat endavant la seva oficialitat a la Unió Europea. Segons ha esgrimit el president popular, el Consell de la UE podria incórrer en una "il·legalitat" perquè per donar-hi cabuda caldria modificar els tractats comunitaris. Feijóo també ha qüestionat el cost econòmic de la incorporació de les llengües cooficials de l'Estat. "Estem parlant d'entre 130 i 140 milions d'euros cada any. Aquest afer mereix una reflexió", ha dit en una intervenció aquest dimarts a la seu del PP a Madrid.
El president popular, a més, ha esgrimit que la prioritat ha de ser resoldre "la situació atípica que viuen el català i el castellà a Catalunya". Feijóo ha fet una crida a respectar les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que fixen un 25% de castellà a les escoles i ha assegurat que el seu model és el del "bilingüisme cordial" que, ha subratllat, practicava a Galícia quan era president autonòmic.
El Govern titlla d'"irresponsable" el PP per pressionar per impedir l'oficialitat del català
La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha carregat contra el PP per pressionar els estats per evitar que el català sigui oficial a les institucions europees. "El PP actua d’una manera incomprensible i irresponsable contra llengües oficials en l’àmbit espanyol quan la seva defensa hauria de ser d’obligat compliment -ha etzibat-. El PP actua contra els interessos del país que diu defensar", ha afegit sense amagar el seu enuig.
En qualsevol cas, Paneque ha subratllat que el govern espanyol s’ha implicat "com mai" en l’ús de les llengües oficials a les institucions europees, però ha volgut ser "prudent" davant la manca d'una resolució per part dels estats membres. Així, ha dit que continuaran treballant per promoure l’ús del català si s'ajorna la votació. “Esperem que pugui arribar a bon port, però si l'ajornament ajuda a aconseguir la unanimitat, esperarem", ha afegit.
Diversos estats membres demanen ajornar la votació sobre l'oficialitat del català a la UE
Almenys vuit estats membres de la Unió Europea, entre els quals hi ha Alemanya i Itàlia, han demanat ajornar la votació sobre l'oficialitat del català. "Les primeres intervencions al Consell van totes en la mateixa direcció: demanar a Espanya que retiri el punt per a l'adopció i que continuï el debat. Seria prematur prendre una decisió avui, ja que encara no s'han resolt diverses qüestions jurídiques, financeres i tècniques", apunten fonts diplomàtiques a l'ARA.
Joan Garriga (Vox) espera la "fallida" de l'oficialitat del català: "Els catalans ja podem utilitzar una llengua pròpia, l'espanyola"
El portaveu de Vox al Parlament, Joan Garriga, ha assegurat en roda de premsa que espera "la fallida" de l'oficialitat del català i ha justificat per què: "A la Unió Europea els catalans ja podem utilitzar una llengua oficial i pròpia, l'espanyol". A més, ha dit que "el cost no compensa" i que "és contradictori que la Generalitat vulgui permetre el plurilingüisme i sigui incapaç" de "respectar" el castellà. S'ha limitat a dir que "no és una carpeta transcendental" mentre que sí que ho és la immigració, a parer seu, i ha defensat el català com a "llengua espanyola que forma part del nostre patrimoni comú". Per això, ha justificat les maniobres del seu partit en contra.