Europa torna a renyar Espanya per "politització" del Poder Judicial
El govern de l'Estat ignora les recomanacions de la Comissió de Venècia per canviar el model d'elecció del CGPJ
MadridLa Comissió de Venècia, l'òrgan consultiu del Consell d'Europa en matèria de dret constitucional, ha publicat aquest dilluns un informe en què renya Espanya pel model d'elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Ara mateix, considera que està exposat a una politització externa —pel pes que hi tenen les Corts espanyoles— i interna —pel paper que hi tenen les associacions judicials— que posa en risc la independència judicial.
Quin és el model actual?
Una preselecció i l'aval final del Congrés i el Senat
El que està en discussió és com s'escullen els 12 vocals del CGPJ de procedència judicial. Ara mateix, sis s'escullen al Congrés i sis al Senat, d'entre una preselecció de 36 candidats. Aquests s'han triat prèviament en una votació dels mateixos membres de la carrera judicial, i els aspirants han d'haver presentat l'aval de 30 companys o bé d'una associació judicial. A les cambres legislatives, surten escollits si aconsegueixen una majoria de tres cinquenes parts, és a dir, si es posen d'acord el PSOE i el PP. Des del 1985 està vigent aquest sistema.
Què en diu la Comissió de Venècia?
No compleix amb la norma d'elecció entre jutges
La Comissió de Venècia no avala aquest model. "La fase d'elecció posterior no pot ser una elecció política, ni tan sols amb majoria qualificada", adverteix en el seu informe, perquè no compleix amb la norma que demana la Comissió Europea que els vocals de procedència judicial siguin escollits pels mateixos jutges. Sobre aquest model, aquest òrgan del Consell d'Europa considera que la preselecció és "insuficient", que les Corts espanyoles tenen una "àmplia discrecionalitat" per escollir i que no té mecanismes per evitar el bloqueig —si un dels dos partits no s'avé a negociar, el CGPJ pot quedar en funcions eternament, tal com va passar amb l'anterior mandat.
El govern espanyol el defensa
Bolaños hi continua apostant perquè "garanteix la independència"
Tot i els avisos d'Europa, el ministeri de Justícia espanyol, que lidera Félix Bolaños, ha reiterat que aposta per aquest model. Segons ell, el sistema "ha assegurat la independència judicial i garantit que les decisions es prenen per majoria qualificada". El principal problema que hi veuen els organismes europeus, però, és que la cúpula judicial espanyola està polititzada i que això pot afectar tant la independència judicial com la imparcialitat.
El model que defensa la dreta
Una elecció exclusivament entre els mateixos jutges
El sistema alternatiu que defensen la dreta judicial i el PP és que desaparegui l'elecció final del Congrés i el Senat. Els aspirants han de reunir 25 avals o l'impuls d'una associació judicial i, després, es produeixen unes eleccions a la carrera judicial en què es pot votar més d'un candidat.
Què en diu la Comissió de Venècia?
Hi ha risc de politització pel pes de les associacions
La Comissió de Venècia sosté que aquest model compleix amb l'exigència que els vocals jutges siguin escollits pels mateixos jutges, però alerta del risc de politització interna a causa del pes que hi tenen les associacions judicials. A més, considera "restrictiu" que els candidats hagin de tenir 25 anys d'experiència, perquè això pot donar peu a "corporativisme" i "resistències a la reforma".
En el seu informe, els experts plantegen que les eleccions siguin obertes i que no calguin avals per presentar-s'hi, i que cada votant només pugui triar un candidat. Així es reforça la igualtat d'oportunitats entre els associats i els independents. També proposa que l'accés a la informació i el finançament sigui igualitari.