Junts proposa excloure els ocupes de l'empadronament

BarcelonaQueden dos anys per a les eleccions municipals i els partits ja s'estan activant per resoldre els seus forats negres electorals i mantenir els seus bastions. És el cas de Junts, que aquest dissabte ha celebrat una convenció municipalista a Vic, un dels seus feus, on ha abordat un document sobre l'enduriment del padró que, tal com va avançar l'ARA, han treballat un lobi d'alcaldes i que ara el partit es fa seu. Pretenen reformar la llei perquè, per exemple, s'excloguin les ocupacions il·legals del registre o també aquelles que no tinguin un "títol habilitant o una verificació de residència", cosa que exclouria també del padró les persones que notifiquen que viuen en equipaments municipals. La cimera també ha estat marcada per la renúncia a tots els càrrecs de partit per part de David Saldoni, responsable de política municipal i adjunt a la secretaria general, després d'una trajectòria política a l'espai de Junts i CiU des del 1999.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ja va defensar públicament que era contrari que es pugui empadronar "tothom on sigui" i en la cimera hi ha insistit: "Els que produeixin situacions d'un acte il·legal no poden tenir com a premi el padró", ha asseverat. També ha detallat que cal deixar d'empadronar "al riu" "per dignitat" i que la Generalitat ha d'atendre els vulnerables. En l'escrit que es discuteix aquest dissabte, al qual ha tingut accés aquest diari i que ha avançat El Periódico, Junts posa d'exemple les pràctiques que estan fent a Sant Vicenç de Castellet, on han aprovat una ordenança sobre això; a Martorell, on estan en litigi als tribunals per negar-se a empadronar ocupes, o a Figueres, on, tal com va publicar aquest diari, han donat de baixa del padró fins a 800 persones.

En aquest sentit, proposen fer un registre diferent del padró actual per als casos que volen excloure del padró –una mena de segona categoria– i que aquest nou registre no sigui responsabilitat dels ajuntaments: volen que sigui la Generalitat qui assumeixi els "casos no empadronables" amb mecanismes com el padró social o registres alternatius. També proposen un recull de bones pràctiques en la gestió del padró i establir una Carta de Drets i Deures de la Ciutadania. Amb aquesta proposta, els alcaldes de Junts pretenen afrontar el rumb cap a les eleccions municipals, en què tenen bàsicament dos reptes: el primer, resoldre el forat que des de fa anys tenen a l'àrea metropolitana de Barcelona, i el segon, afrontar l'aparició d'un nou competidor a la Catalunya interior, Aliança Catalana, on Junts sempre ha estat un partit fort.

El problema metropolità de Junts és clar, ja que no té regidors a les grans ciutats: són un desert juntaire Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cervelló, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma de Cervelló, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca i Viladecans. Els seus representants en aquesta àrea són les alcaldies com Sant Cugat del Vallès, Sant Climent de Llobregat o Martorell, en què governen de manera còmoda. També van guanyar les últimes eleccions a Barcelona amb Xavier Trias, però sense aconseguir l'alcaldia. Fonts de la direcció de Junts admeten el problema i el "forat negre" que tenen en aquesta zona, però remarquen que és "una prioritat" per al partit. Per aquest motiu, hi ha un pla específic comandat pel responsable metropolità del partit i alcalde de Sant Climent de Llobregat, Isidre Sierra.

Segons explica Sierra a aquest diari, l'estratègia metropolitana es basa en temàtiques clau com la seguretat i convivència, la mobilitat, la cultura i llengua, el progrés econòmic i l'habitatge. Això els fa tenir contundència contra la delinqüència i l'ocupació il·legal, però també en la recerca de solucions en habitatge, com ara la iniciativa de Sant Cugat en què demanen a la Generalitat que es requereixi un mínim de deu anys d'empadronament per accedir a pisos de protecció oficial.

Fonts del partit admeten que "hi ha gent que ni pensa en Junts" a l'àrea metropolitana i que "veuen el partit com una cosa del Parlament o de la Catalunya interior". L'objectiu és revertir el transvasament de vot a la resta de partits a les municipals. En les passades municipals, empesos pel triomf a Barcelona, va haver-hi una millora a l'àrea metropolitana –es va passar de prop del 8% el 2019 al 15% el 2023–, però no prou: només onze regidors més.

Quan comença el forat de Junts a l'àrea metropolitana? "El 2011 és el millor moment en presència en aquestes ciutats [amb CiU], el 2015 no va bé i el 2019 estem desapareguts excepte a Badalona, que també s'ha perdut [el 2023]", anoten des de Junts, per afegir que "no s'ha identificat com a projecte útil municipal", diuen des de Junts. També admeten que va afectar-hi el Procés i que la clau en els municipis on han mantingut la representació ha estat el "projecte municipalista". És paradigmàtic el cas de Martorell, on Xavier Fonollosa governa per majoria absoluta; Sant Cugat, que Junts va recuperar en les anteriors eleccions, o Sant Climent de Llobregat, on Sierra governa des del 2011. Les victòries de Sierra no es poden entendre sense l'aportació de vots socialistes o d'ERC.

El combat amb Sílvia Orriols

Sobre l'extrema dreta d'Aliança Catalana, fonts de Junts recalquen que la tenen "present" i que els "preocupa" que generi "odi". Pretenen "treballar perquè no qualli", amb una estratègia de "confrontació" del seu discurs i "posar sobre la taula solucions als problemes". Les propostes com la reforma del padró, la seguretat, l'ocupació il·legal o la gestió de la immigració amb l'anunciada delegació de competències van en la línia de combatre l'auge de l'extrema dreta, malgrat que, segons les enquestes, la principal fuga de Junts és ara mateix el partit de Sílvia Orriols.

Pel que fa a la política de pactes, oficialment Junts rebutja pactar amb l'extrema dreta també de cara a les pròximes eleccions municipals, però també diu que fins ara el cordó sanitari no s'ha mostrat efectiu per frenar el creixement ni d'Aliança ni de Vox.