L'Ajuntament de Martorell, als tribunals per "obstaculitzar" els empadronaments

BarcelonaUn jutjat ha admès a tràmit un recurs en què sis veïns de Martorell reclamen al consistori que tramiti el seu padró després de mesos de silenci administratiu. Una inactivitat que, denuncien, els priva dels seus drets com a veïns. Tots ells ja havien demanat l'empadronament per la via administrativa sense haver rebut resposta del govern municipal. "La llei del padró diu que després de tres mesos el silenci administratiu és positiu, però si l'Ajuntament no fa els tràmits, a la pràctica, no poden exercir els seus drets", explica l'advocada que representa els afectats, Esther Sancho, en conversa amb l'ARA sobre aquest cas que ha avançat Nació Digital. Els afectats es troben en uns "llimbs jurídics", tal com exposa el recurs judicial que ha consultat l'ARA.

Entre els denunciants hi ha persones de diferents perfils, afegeix Sancho. Persones amb fills i sense, de nacionalitat estrangera o espanyola, i alguns amb una persona amb discapacitat a la família. Un dels afectats és K.O. Fa més de dos anys que va presentar la sol·licitud per empadronar-se i encara no l'ha aconseguit. Explica que amb aquest procediment judicial pretenen que el consistori compleixi la legislació i afirma que, malgrat que han intentat parlar-hi, sempre han trobat "la porta tancada".

De fet, K.O. retreu que l'alcalde, Xavier Fonollosa, ha afirmat sovint que el seu ajuntament no donarà el padró a "okupes", que equipara amb "delinqüents". Els afectats denuncien que la negativa a empadronar empeny a "anar a les màfies", perquè se'ls aboca a buscar alternatives per estar registrats com a veïns. Per exemple, pagar el llogater perquè li permeti empadronar-los en el cas dels rellogats o pagar només per empadronar-se en un habitatge on no viuen.

A més dels sis afectats, el procediment judicial l'han impulsat també la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) del Baix Llobregat i la plataforma Papers per a Tothom. Per part d'aquesta entitat, Enrique Mosquera explica a l'ARA que la falta d'accés al padró a causa del silenci administratiu és un problema estès a Martorell, més enllà dels sis afectats que han acudit a la via judicial.

"Hem presentat diferents instàncies col·lectives i hem arribat a tenir unes 200 sol·licituds en total", explica Mosquera, que incideix en les traves que es poden trobar els afectats per tirar endavant el procediment i la persistència que ha calgut entre els que l'han activat. "Hi ha una persona que porta tres o quatre anys amb aquest tema, no tothom arriba fins al final", afegeix, i recorda que molts dels afectats viuen rellogats en habitacions. Mosquera critica que el consistori tampoc respongués a les peticions d'empadronament després de la queixa del Síndic de Greuges.

Accedir a drets fonamentals

Sancho va presentar el recurs que ara s'ha admès en un jutjat de Barcelona al gener. D'aquesta manera, s'obre un procediment per a la protecció dels drets fonamentals perquè l'empadronament, que dona la condició de veí, és essencial per accedir a drets com ara votar o ser candidat en unes eleccions municipals, a l'educació, a la sanitat pública i als serveis socials. "Obstaculitzar l'empadronament de veïns i veïnes del municipi és inhibir-los d'assumir les seves obligacions i drets respecte a l'administració local. Els obstrueix l'accés a drets universals fonamentals, com la salut i l'educació, i els exposa a situacions d'alta vulnerabilitat", alerta Sancho a l'escrit que ha presentat al jutjat.

A partir de l'admissió, el jutjat ha reclamat a l'Ajuntament que li lliuri l'expedient administratiu sobre el cas. Segons apunten fonts municipals, el consistori ja ha aportat aquests documents. El procediment continuarà amb la presentació de la demanda dels afectats, que el consistori podrà respondre. Per a Sancho, que ja ha defensat casos semblants a Pineda de Mar i a Lleida, "el tret diferencial aquesta vegada és que són els afectats els que reclamen contra la negativa a empadronar-los". Fins ara, recorda, sempre s'havien impugnat instruccions o decisions del consistori que limitaven l'accés al padró, però no eren reclamacions directes dels afectats. Si el cas prospera, afegeix, podria ser un precedent no només per als veïns de Martorell, sinó també per a molts altres municipis.