Extremadura, la regió “oblidada” que no aconsegueix arrencar

Càceres"Tothom estarà pendent de mi el 21-D, perquè si traiem tretze diputats a Càceres guanyem les eleccions". L'alcalde socialista de Mata de Alcántara, Luis Galán, que va en aquesta posició a la llista del PSOE en els comicis extremenys, que aquest diumenge donen el tret de sortida a un nou cicle electoral, fa aquesta reflexió en una trobada de militants amb el candidat a la presidència de la regió, Miguel Ángel Gallardo. Una trentena de persones s'han reunit en un bar d'un altre poble, Malpartida de Cáceres, al final de l'onzena jornada de campanya en aquesta província. L'ambient és més optimista que les enquestes. La trobada coincideix amb l'últim dia en què els mitjans poden publicar-ne, i cap els dona la victòria a la qual fa una referència hipotètica Galán. Si els sondejos l'acaben encertant, serà només el segon cop en democràcia que el PSOE no és primera força en unes eleccions autonòmiques a Extremadura (només va passar el 2011, quan el popular José Antonio Monago va superar el socialista Guillermo Fernández Vara). En les deu restants la regió s'ha tenyit majoritàriament de vermell, també el 2023, encara que l'aliança dels populars amb Vox els impedís governar.

En l'anterior cita electoral, a Càceres el PP va obtenir tretze diputats i el PSOE dotze. A Badajoz, els socialistes van superar els de María Guardiola setze a quinze. Aquest resultat tan ajustat en ambdues províncies va acabar en un empat a 28 al conjunt de la regió, amb el PSOE lleugerament per sobre en nombre de vots. Dos anys més tard, als carrers d'Extremadura, que l'ARA ha recorregut durant tres dies, pràcticament tothom dona per fet el mateix que indiquen les enquestes. Que el PP guanyarà millorant resultats sense arribar a la majoria absoluta (que se situa en 33 escons), mentre que el PSOE recularà (alguns sondejos els enfonsen fins als 21 diputats). Ara bé, tot apunta que l'intent de l'actual presidenta autonòmica de desempallegar-se de Vox amb aquesta convocatòria anticipada d'eleccions –no tocaven fins al 2027– es veurà frustrat per l'ascens de l'extrema dreta, que podria doblar el nombre d'escons i passar de cinc a deu o més. Qui també podria aprofitar la debilitat del PSOE és Unides per Extremadura, la coalició d'esquerres liderada per Podem, que aspira a esgarrapar un parell de diputats més (en les anteriors en va obtenir quatre).

Així doncs, si aquest 21 de desembre es confirmen aquestes sensacions a les urnes, les mirades no estaran posades en l'alcalde de Mata de Alcántara, un municipi d'uns 300 habitants, sinó en el lideratge de Gallardo a Extremadura i també en el de Pedro Sánchez a l'Estat. "Entre lladres i puters, mira com estem. Amb tot el que està sortint, m'he passat a Vox", diu a aquest diari visiblement enfadada la Tina, una treballadora de la llar de mitjana edat mentre va cap a la feina pel centre històric de Càceres. S'aixeca una de les mànigues de la jaqueta per ensenyar una polsera de la formació de Santiago Abascal. Serà el primer cop que aposti per la papereta verda. Fins a aquest 2025 sempre havia dipositat la seva confiança en els socialistes, de qui diu sentir-se decebuda. Al llarg de la campanya extremenya, el degoteig de notícies sobre casos d'assetjament sexual i de corrupció vinculats al PSOE han estat una constant i poden haver influït en l'opinió pública. Durant la trobada de socialistes a Malpartida de Cáceres la televisió del bar mostra imatges sense so de la compareixença del president del govern espanyol de dilluns a la Moncloa, en la qual es va mostrar determinat a resistir malgrat els escàndols que l'acorralen.

En una conversa informal amb l'ARA en aquesta localitat de Càceres d'uns 4.000 habitants, Gallardo admet "preocupació" i que parteix d'unes "condicions adverses", però s'encomana a la mateixa capacitat de resistència a la qual al·ludeix Sánchez des de la pantalla del local. Ell mateix s'haurà d'asseure al banc dels acusats en el judici per la contractació del germà de Sánchez a la Diputació de Badajoz. El candidat socialista titlla de "falsedat" l'acusació de prevaricació i tràfic d'influències i diu que confia que el votant d'esquerres no hi doni credibilitat. Alguns dels militants que l'acompanyen subratllen que el veuen "fort" i desconfien de les enquestes pel fet que, a parer seu, no reflecteixen del tot la realitat del territori, amb pobles molt petits en els quals la implantació dels partits tradicionals és molt gran i en els quals Vox no s'ha desplegat, malgrat que Abascal hagi estat fent campanya incansablement per l'autonomia des de fa setmanes. Ara bé, altres veus del PSOE critiquen en privat que s'hagi situat una persona processada com a cap de llista i veuen Gallardo com un llast per a unes sigles tan consolidades a Extremadura.

"Hi ha més gats que persones"

A la província de Càceres gairebé la meitat dels municipis estan en risc de desaparició i només n'hi ha tres de més de 15.000 habitants. És una de les zones amb menys densitat de població d'Espanya, amb menys de vint persones per quilòmetre quadrat (la mitjana estatal és d'unes 96). "Hi ha més gats que persones", bromeja amb l'ARA la Mari Carmen, de 28 anys, sobre el seu poble, Pedroso de Acim, un municipi de menys de cent habitants (governat pel PSOE) a uns 50 quilòmetres al nord de la capital provincial. Va tornar a casa dels pares perquè no trobava feina a Càceres ciutat –a la província la taxa d'atur supera en cinc punts la mitjana espanyola– i s'ha convertit en una de les cinc persones de menys de 30 anys que viuen en aquesta població. Ara treballa, temporalment, d'auxiliar administrativa a l'Ajuntament amb la idea de tornar a marxar quan pugui. La resta de veïns són una immensa majoria de jubilats. Els carrers de Pedroso de Acim un dia d'hivern entre setmana estan buits de persones però, efectivament, plens de gats. Per poder parlar amb algú cal picar a la porta de les poques cases que, per detalls com la presència de plantes o decoració nadalenca a les portes, semblen habitades.

En una d'elles hi viu la María, de 80 anys, amb un dels seus fills. Relata a aquest diari que la seva és de les poques famílies que hi queden perquè molta gent va marxar a treballar fora. Ella té els seus germans i nebots a Bilbao. Per festes o a l'estiu, quan els emigrants tornen i apareixen turistes, la població es triplica. És un relat que en el recorregut per pobles de Càceres que fa l'ARA es va repetint. "Extremadura ha quedat com queden els països subdesenvolupats", reflexiona en una conversa amb aquest diari el doctor en sociologia i catedràtic jubilat de la Universitat d'Extremadura José Antonio Pérez Rubio, que conclou: "Tot ho exportem, però el valor afegit no es queda aquí". Diu que se n'han beneficiat comunitats com el País Basc, Catalunya i Madrid. "Alguna cosa falla quan veus que els joves no es queden", sosté, i posa els seus fills d'exemple. Tres de quatre, amb estudis superiors, han marxat o a l'estranger o a ciutats de l'Estat com Barcelona. Pérez Rubio afegeix que mentre que als anys 60 del segle passat Extremadura exportava "mà d'obra", ara ho fa de "capital intel·lectual". Una de les vies per retenir-ne una part és a través dels empleats públics. "Som la regió amb més funcionaris per mil habitants de tot el país, és una càrrega financera enorme".

"Com si fos el Congo"

Recórrer en cotxe aquesta àrea –el transport públic és gairebé inexistent– vol dir trobar-se amb poques persones i grans extensions d'una terra "oblidada" amb una riquesa natural "desconeguda" que ara està començant a obtenir fins i tot l'atenció de la Comissió Europea (CE) pel fet que és rica en minerals. "Han aparegut de cop desenes de projectes de mines com si això fos una reserva a l'estil del Congo", diu el mateix catedràtic extremeny. A principis d'aquest any, la CE va declarar estratègics tres projectes miners a Extremadura, i un d'ells és a tocar de Pedroso de Acim. Es tracta de la mina de liti –material que s'usa a les bateries dels cotxes elèctrics– de Las Navas, que se situaria en uns terrenys municipals del municipi de Cañaveral. Si el plantejament de la companyia Lithium Iberia tira endavant, suposarà la desaparició de centenars d'hectàrees de devesa en un enclavament limítrof amb la reserva de la biosfera de Monfragüe, que té una alta densitat d'aus en perill d'extinció. "Ecològicament és una aberració muntar això aquí", denuncia el César, veí de la zona, mentre passeja amb l'ARA entre alzines centenàries en una àrea –la que quedaria afectada– en la qual ara pasturen vedelles.

Tant el César com el Julio, activista d'Ecologistes en Acció, formen part d'una plataforma que lluita per la conservació d'un hàbitat que, lamenten, molta gent de la zona no és conscient de l'alt valor que té. Es queixen de "l'opacitat" de les administracions implicades i de la connivència dels alcaldes de la comarca, que "s'han cregut" que pot ser una solució a la despoblació i l'atur. Denuncien, a més, que els promotors del projecte s'aprofiten del fet que la gent "més preparada" i que podria oposar resistència ha marxat i "la immensa majoria de la població és gent gran, sense estudis, que necessiten feina" i viuen en pobles petits "allunyats entre si". "Suposarà fotre-ho tot per quatre llocs de treball de merda que no solucionaran res i no seran per a mà d'obra qualificada. Pa per avui i fam per demà", avisa el César, que té un negoci de turisme rural que quedaria tocat de mort pel fet que està situat a menys d'un quilòmetre de "l'enorme forat" a l'aire lliure de la mina. Unides per Extremadura és l'única formació que s'oposa clarament a aquests projectes, com també és l'única que defensa el tancament de la central nuclear d'Almaraz, previst a partir del novembre del 2027.

Mentre que Cañaveral té una renda per càpita per llar de 24.339 euros, al municipi d'Almaraz s'enfila als 42.354 euros, la més alta d'Extremadura. Alcaldes i entitats de la zona també hi han format una plataforma, amb membres de signes polítics diferents, que advoca perquè la central continuï funcionant, i a la qual, en aquest cas, no estan adherides les organitzacions ecologistes. "És la indústria més gran d'Extremadura, que dona llocs de treball d'alta qualificació. Som 4.000 famílies les que depenem de la central i estem en una situació d'incertesa perquè probablement ens veuríem obligades a emigrar. Extremadura no és una regió en la qual les oportunitats industrials abundin", relata a aquest diari la Patricia, una enginyera que treballa a la nuclear des de 2014. En el seu cas la central li ha permès tornar al seu lloc d'origen després d'haver estudiat a Madrid. "No hi ha cap raó tècnica per tancar una instal·lació que aporta el 7% de l'energia que consumim a Espanya", afegeix.

Què passa amb Vox?

Abascal és el líder estatal que més quilòmetres d'Extremadura ha recorregut en campanya. Aquest dilluns era justament a Almaraz proclamant, davant de la preocupació pel futur de la zona, que tant Guardiola com el PSOE comparteixen "les polítiques del fanatisme verd" que posen en perill la central. Un altre dels arguments de l'extrema dreta és que el bipartidisme "arruïna el camp". El sector primari té un pes en el PIB d'Extremadura del 7%, quan la mitjana a l'Estat és del 2,5%. "Molta gent en aquest poble viu de l'agricultura i de la PAC [Política Agrària Comuna]", confirma Álvaro Arias, alcalde popular de Valdefuentes, un municipi de 1.100 habitants a 34 quilòmetres al sud de Càceres, que qüestiona els plantejaments de Vox. "Com hem d'anar en contra d'Europa? No se'ls pot votar de cap manera pel missatge que tenen i perquè no ens convé a una comunitat que depenem molt de les ajudes d'Europa. Si no fos per Europa nosaltres seríem tercermundistes", argumenta Arias. Aquest càrrec del PP es dedica a demanar als seus veïns que "votin amb el cap". A parer seu, l'última setmana de campanya l'extrema dreta s'estava "desinflant" perquè han actuat amb "falta d'humilitat". Ara bé, es resigna quan esmenta els electors de menys edat. "Els joves estan amb Vox", constata.

Hores després d'aquesta conversa amb l'ARA al despatx d'Arias, Abascal té un míting a Mèrida. Aquest diari comprova que entre els assistents hi ha una part rellevant de joves i n'interroga una desena. Tots ells són menors d'edat i encara no poden votar. També coincideixen que als seus respectius instituts la simpatia cap a Vox és la tendència majoritària. Un grup de nois d'entre setze i disset anys que s'han assabentat de la convocatòria per Instagram citen entre els motius de la seva simpatia la "transparència" d'Abascal, així com "el tema de l'habitatge" i la "immigració" –"N'hi ha massa", diuen–. Segons el cens de població, el nombre d'estrangers residents a Extremadura va créixer un 7,15% durant el 2024. Ara bé, la població estrangera suposa únicament el 4,4% del total de la població, molt per sota del que representa al conjunt de l'Estat, que és un 14%. "El problema és que Vox aprofita el cabreig que tenim tots els joves i s'endú els temes al seu terreny", reflexiona la Vanesa, una estudiant de primer de dret i criminologia a la Universitat d'Extremadura.

Aquesta resposta no la fa a l'acte d'Abascal, de qui es distancia, sinó acompanyada de tres noies més, a qui Vox tampoc ha aconseguit convèncer, de camí a una classe de dret romà al centre històric de Càceres. "És gent que no té prou coneixement per opinar de política, i aquest home fa discursos populistes que si no tens idea de què parlen, com que ho diu tan segur i amb tanta fermesa, t'ho acabes creient", lamenten totes elles, que malgrat distanciar-se de l'extrema dreta diuen "no refiar-se" de cap altre partit. "Baixarà la participació", vaticina Arias, que creu que, més enllà del desencís, el fet que per primer cop les autonòmiques no coincideixin amb les locals, que generen més interès, farà que hi hagi gent que tingui menys al·licients per anar als col·legis electorals. "Jo no votaré. I serà dels pocs cops que no ho faci, i és perquè no sé a qui votar. Tinc dos fills, de 24 i 25 anys, que s'inclinen per Vox. No comparteixo les seves idees, però a vegades els entenc", explica María Guadalupe, treballadora d'una residència d'avis a Torrequemada.

Segons explica Pérez Rubio, el catedràtic de sociologia jubilat, aquest poble que ara té 560 habitants va perdre la meitat de la població a mitjans del segle XX per una emigració massiva a un mateix poble d'Alemanya per fugir de la misèria. María Guadalupe, de fet, és nascuda allà i entre els usuaris de l'equipament de titularitat pública, però gestionat per una empresa privada, hi ha persones que van tornar d'Alemanya per jubilar-se al seu lloc d'origen. "Molta gent hi anava sense documentació", i alguns ni tan sols van aprendre alemany, recorda aquesta treballadora. Alhora, es queixa dels immigrants que ara arriben sense papers a Extremadura: "I no s'adapten als nostres costums", afegeix.

El culte a l'ibèric

Una de les tradicions extremenyes té a veure amb el pernil ibèric. Si bé els ramats ovins són els que tenen més caps, amb gairebé 3,5 milions, els segueixen els porcs amb gairebé 1,5 milions –n'hi ha més que persones, ja que la població no arriba al milió cent mil, segons l'INE–. En els 40.000 quilòmetres quadrats que té Extremadura, una extensió equivalent a la de Suïssa, més d'un milió d'hectàrees són devesa. Els porcs que s'hi crien, sota la denominació d'origen Dehesa de Extremadura, estan en explotacions extensives a l'aire lliure, un desafiament en cas que hi arribés la pesta porcina. De moment l'associació de ramaders Aeceriber, que s'han unit "en la defensa de la raça porcina ibèrica", recomana extremar les condicions de bioseguretat i limitar l'accés a les finques encara que la malaltia estigui només concentrada ara per ara a Barcelona. Si arribés a Extremadura seria "un problema gran" i "molt difícil d'aturar". "Aquí hi ha molt de porc senglar", adverteix el Pedro, que té una petita empresa de producció d'ibèrics a Montánchez, un municipi d'uns 1.500 habitants que s'ha convertit en un reclam turístic relacionat amb el pernil –la indústria turística està en auge–. Sobrepassat d'encàrrecs de cara a Nadal, confirma a l'ARA que els preus i la demanda dels productes ibèrics no s'han vist alterats. Amb una mirada posada a la seva llibreta i una altra a les eleccions, indignat per la "paràlisi" que ha implicat l'avançament electoral, avisa que Guardiola "ha fet el burro" i hauria "d'anar-se'n a casa" si es confirma que el que aconsegueix no és trencar la dependència amb Vox, sinó inflar-lo més.