La falsa pau imposada per Feijóo al PP de Barcelona no apaga el malestar

BarcelonaLa guerra al PP de Barcelona, el principal conflicte dels populars catalans, té novetats. Malgrat les croades de múltiples quadres i militants en contra del líder a la ciutat, Daniel Sirera, i "el sentiment negatiu generalitzat" en contra d'ell en amplis sectors del partit –a més del xoc amb la direcció provincial–, hi ha hagut una ordre de la direcció estatal del carrer Génova per imposar la pau de Sirera i aplacar qualsevol dissensió, segons ha pogut saber l'ARA.

El secretari general del partit i persona molt pròxima a Sirera, Miguel Tellado, ha demanat que es deixin enrere les crítiques davant l'allau de queixes, segons diverses fonts consultades. La directriu de la pax popular és "no ficar-se amb ell", "no criticar res" i "no donar l'opinió" si xoca amb la línia de Sirera, segons múltiples fonts. Per tant, no posar traves al seu tarannà propi –els crítics veuen que "no consulta res"– ni tampoc comentar enquestes decebedores ni manifestar la indignació pels canals interns. Això ha arribat als districtes i arreu del partit perquè s'eviti la contestació interna. És a dir, els moviments en contra que anaven "a més", amb dirigents descontents que lamentaven múltiples accions de Sirera i que pressionaven la direcció estatal perquè el destituís –qüestionant l'actuació "de cara a la galeria només basada en vídeos", la imposició del seu cognom a les sigles del PP– queden aturats amb el lliurament de carta blanca. Ara bé, no sense malestar. I això ja s'ha vist aquest divendres amb l'anunci de constitució d'una inèdita junta local a la ciutat investint-se el mateix Sirera com a "president" en un càrrec que no havia existit mai i que els estatuts no reconeixen perquè Barcelona funcionava amb districtes. Tot per "reforçar" la seva figura.

"Sirera s'ha bellugat per aturar qualsevol crítica i per fer tot el que vol, i Tellado no vol ni que es doni l'opinió; doncs que faci el que vulgui", sintetitza un quadre. Alguns fins i tot parlen d'una mena de règim "del terror". Una altra veu popular comenta que ara, "tot i que la gent diu l'opinió, hi ha por de contradir una instrucció de Génova, que dona suport a Sirera" amb el temor a "qualsevol controvèrsia" en un partit que accepta que no canviarà "res". Només hi ha l'esperança de diversos quadres que "Génova acabi veient que un partit no es fa així": "incorporant persones a cop de talonari" com l'equip de Sirera, molts dels quals venen de fora del PP. Altres fonts relaten que a hores d'ara "el partit funciona" amb la comesa de "remar tots" en la mateixa direcció, intentant trampejar la delicada situació de Sirera, de la qual són molt conscients.

Però la llista de greuges no para de créixer, des del darrer fitxatge com a conseller d'Horta d'un desconegut, Gerard Frías, fins a les baixes del grup municipal, amb dues fugues cabdals com la també diputada Àngels Esteller i el flamant senador Juan Milián, tots dos després d'haver patit la guerra interna, segons ha pogut contrastar aquest diari. Ara, però, ha entrat com a regidor Antonio Verdera, popular pragmàtic de llarga militància que "no es complicarà la vida", segons fonts consultades. Tot i no tenir el tarannà de Sirera i formar part de la direcció provincial, ha fet mostres que s'inhibirà de la pugna.

Un fitxatge assenyalat

Davant de tota aquesta situació, encara hi apareix un altre xoc: "Sirera, com Alejandro Fernández [líder català], prioritza que entrin persones que venen de S'ha Acabat", que diversos quadres veuen com "una extensió de Vox". Sirera va fitxar com a número 19 per a les eleccions municipals la seva líder, Andrea Llopart, que recentment ha protagonitzat dures crítiques a Feijóo pel seu posicionament favorable a l'avortament. Els seus tuits han corregut com la pólvora i múltiples veus demanen que se li obri un expedient i se l'expulsi del partit, segons ha sabut l'ARA. Amb tot, també hi ha veus del partit que no volen encetar aquest meló, que suposaria enfrontar-se amb una associació espanyolista. "Un catòlic no pot votar aquest partit i punt", va dir Llopart en resposta a Feijóo, en un tuit que després va despublicar i un dirigent ho valora "positivament", tot i que va deixar un rastre llarg contra Feijóo.

Sí que va mantenir-ne un altre en què deia que el PP utilitza "el discurs woke de l'esquerra" i que "no s'assabenten de res". També va republicar –sense esborrar– força tuits com ara de mossèn Juan Manuel Góngora, en què es reblava que "la candidatura del PP" és "inacceptable per al vot de fidels catòlics". Llopart al·lega a aquest diari que és la seva "opinió personal" com a "catòlica" i "militant", que "si el partit va cap aquesta línia avortista" marxarà, però que fins ara no ho és. El primer tuit el va esborrar quan es feia "viral" per evitar "fer mal a l'organització", però pensa igual i lamenta els múltiples expedients que diu que se li han anat obrint perquè "molta gent" la vol "fora del partit" pels seus "contactes i projecció"