L'11 de setembre del 1714, la Guerra dels segadors o l'Armada Invencible: el regnat dels anteriors Felips espanyols

BARCELONAP { margin-bottom: 0.21cm; }

Felip I de Castella, el bell

Conegut com “el Bell”, Felip I ha omplert pàgines de llibres d'història i de literatura, sempre envoltat per certa llegenda sobre la seva vida privada. Va regnar només durant dos anys a terres castellanes (1504-1506), suficient per passar a ser un dels reis més recordats. Es va unir en matrimoni amb la filla dels Reis Catòlics, Joana I de Castella i Lleó.

Felip "el Bell" va néixer a Bruges, Flandes, el 1478. Va ser el seu pare, l'emperador Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, qui va pactar el seu matrimoni amb Joana I de Castella, filla dels Reis Catòlics. És a dir, aquest matrimoni va obrir les portes de la dinastia Habsburg als territoris hispànics. El matrimoni, fet el 1496 a Lieja, va ser part d’una sèrie d’aliances entre els Habsburg i els Trastàmares, destinades a enfortir-se contra el creixent poder de França. Felip I doncs, va ser el darrer Trastàmara castellà i d'alguna forma el primer Habsburg.

Considerat un Monarca prou competent, Felip no es va portar gaire bé amb el seu sogre, el Rei de Catalunya i Aragó Ferran el Catòlic. Ferran s'havia quedat vidu després de la mort de la seva dona, la Reina castellana Isabel La Catòlica, i els nobles van pactar un govern conjunt entre la seva filla, Joana, el seu marit Felip i el pare, Ferran. Les relaciones entre Ferran i Felip però, mai van ser bones, així que Ferran va renunciar al tron de Castella per evitar un enfrontament armat. Per la Concòrdia de Villafàfila de 1506 Ferran es va retirar a la Corona d'Aragó i Felip el Bell fou nomenat rei de Castella.

A mig camí entre la llegenda i la història, s'explica que les infidelitats d'en Felip van fer parar boja la seva dona, Joana. S'explica que Felip va morir a Burgos de forma sobtada, quan després de jugar bitlles, va beure aigua freda, partint unes febres. Altres van parlar d'enverinament orquestrat per Ferran el Catòlic o de que fou víctima de la pesta. La seva mort va acabar de destrossar la vida de la seva dona, Joana, immortalitzada, amb un punt d'imaginació, en el famós quadre de Francisco Pradilla. Ferran el Catòlic va fer de regent del regne de Castella fins que el fill gran del matrimoni, Carles d'Hagsburg, no va ser major d'edat. Amb ell va començar la Casa d'Àustria.

Felip II, el prudent

El segon monarca amb el nom de Felip va ser el nét del primer: Felip II de Castella, conegut com el Prudent, monarca des de 1556 fins a 1598. Felip II, que va contraure matrimoni en quatre ocasions, va controlar el regne més poderós de la seva època, format Castella, la corona d’Aragó, els Països Baixos, part d’Itàlia, territoris de l’Europa central, l’imperi americà i possessions al nord de l’Àfrica. Amb ell, es funda Manila a les Filipines i s'arriba a Florida. Felip II però, va renunciar als territoris austríacs per culpa del testament del seu pare. Ara, va incorporar Portugal.

Com a bon rei absolutista, Felip II va voler manar de forma decidida, interessant-se per totes les esferes del poder i lluitant contra el deute, que no parava de créixer, en haver de controlar tantes terres. Les crisis econòmiques van ser quotidianes durant el seu regnat. Felip II es va voler rodejar d'experts, als que exigia estudis, per controlar l'Imperi, on tenia escampats Virreis per manar. Territoris on va tenir un munt de problemes, ja fos lluny o al costat de casa, com les famosos revoltes dels moriscs a terres granadines o els problemes interns provocats per les guerres religioses franceses. Va viure les revoltes dels Països Baixos, que van donar pas a la guerra dels 80 anys, guerres amb França i Anglaterra. De fet, va ser un rei tant catòlic, que va iniciar diferents conflictes contra terres controlades per protestants. I contra els turcs, que van ser derrotats a la famosa batalla de Lepant.

A Catalunya, Felip II no va respectar les lleis catalanes, fent detenir els diputats de la Diputació del General el 1569 per haver-se negat a pagar un impost amb el qual buscava obtenir recursos econòmics per finançar la seva malmesa política imperial.

El seguit de guerres viscudes durant el seu regnat de Felip II van tenir un cost elevat per a la Monarquia Hispànica que el regne més d'un cop no va poder pagar els sous. A més, va patir una de les desfetes militars més recordades, quan “l'Armada Invencible”...va resultat no ser-ho quan els anglesos la van fer miques.

Felip III el pietós

Felip III el Pietós va ser el tercer monarca de la Dinastia dels Àustries, fill del quart matrimoni del seu pare. Va ser un rei incapaç, que va delegar el poder al duc de Lerma. L'Imperi s'havia convertit en l'objecte de desig dels altres territoris europeus i amb tants fronts oberts, el regnat es va caracteritzar per intentar mantenir la pau, signant un acord de pau amb els anglesos el 1604, la treva dels dotze anys als Països Baixos i certa estabilitat amb els francesos. L'altre objectiu va ser deixar de perdre diners: va ser el regnat de l'expulsió dels Moriscs, confiscant les seves possessions, la reforma de les institucions per lluitar contra la corrupció i finalment, la destitució del Duc de Lerman, el 1618. Madrid s'havia convertit en una cort incapaç en decadència.

Felip III va morir de forma prematura, per unes febres que va agafar durant un viatge a Portugal. Va ser succeït pel seu fill Felip IV.

Felip IV, el Gran

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran, va intentar aixecar el cap d'un Regne en crisi, en part gràcies a la feina de Gaspar de Guzmán, el conegut comte-duc d'Olivares. Però es va trobar amb un munt de guerres i revoltes, com aquella catalana. Va ser el monarca de la Guerra dels Segadors a Catalunya, el rei que va perdre Portugal i va ser derrotat a Flandes. Conegut com el “Gran”, no ho va ser tant.

Al Comte Duc d'Olivares li va encarregar reformar l'estat per deixar de perdre diners, creant nous impostos. El projecte, resumit en el “Gran Memorial”, pretenia modernitzar la cort i l'estat, però va fracassar per culpa de les guerres, revoltes i la pèrdua constant de recursos. L'or americà s'esgotava o era robat per corsaris, els nobles s'oposaven als nous impostos i mica en mica es van viure revoltes, com la de Biscaia, les de Flandes i la Guerra dels Segadors. Les Corts Catalanes es van negar a col·laborar el 1626 amb la Unió d'Armes que el Comte-Duc proposava per lluitar contra França, fet que va provocar actes vandàlics de les tropes castellanes i italianes que van entrar al territori català per atacar els francesos, actuant com a tropes d'ocupació. El 7 de juny de 1640 es va viure una revolta popular, liderada per un grup de segadors que van matar el virrei a Barcelona, en l'anomenat Corpus de Sang. Com a resultat, la Generalitat, farta dels abusos, va proclamar la República Catalana. Finalment, Pau Claris donà el comtat de Barcelona al rei Lluís XIII de França per tenir un aliat i protecció abans de la guerra contra l'Imperi castellà, donant pas a la Guerra dels Segadors.

Felip IV, que també va perdre els regne de Portugal després de revoltes internes, va acabar destituint el Comte Duc d'Olivares, apostant com nou vàlid Luis Méndez de Haro. Amb ell es va ocupar Barcelona, però les derrotes a Flandes, contra exèrcits francesos i anglesos, van enfonsar el regnat. Finalment, es va signar l’anomenat Tractat dels Pirineus. La Monarquia Hispànica cedia a França els territoris catalans situats al nord dels Pirineus, a més de territoris del nord. El 3 de gener de 1653, Felip IV va atorgar el perdó als catalans, permetent que Catalunya mantingués l’estructura política anterior a la revolta a 1640, malgrat que la Monarquia va introduir alguns canvis per assegurar-se una mica més de control.

Felip IV va ser un home de gran cultura i mecenes de les arts. Va crear el Museu del Prado i amb ell es va viure el segle d'or de la cultura castellana. Va morir el 17 de setembre de 1665, deixant una monarquia en crisis.

Felip V, l'animós

I arribem al darrer Felip. Fins ara. Felip V d'Espanya, dit l'Animós, rei d'Espanya des de 1700 a 1746, amb una breu interrupció el 1724, en què va regnar el seu fill Lluís. Criat a Versalles, va ser un home malalt, conegut pel seu desig sexual i una dèria per manar de forma absolutista que va marcar per sempre més la història catalana. Va ser designat rei d'Espanya en el testament de l'últim Habsburg hispànic, Carles II.

L'inici del seu regnat, el primer Borbó, es va veure marcat per la Guerra de Successió Espanyola, que a més d'un enfrontament entre ell i el pretendent austríac l'arxiduc Carles, va convertir-se en una guerra internacional i en una guerra civil, amb la Corona d'Aragó apostant per Carles, i la castellana per ell. Felip V va acabar de perdre tots els territoris europeus de fora la Península, però un cop va ocupar Barcelona l'11 de setembre del 1714, va imposar els decrets de Nova Planta, en que suprimia les institucions i lleis catalanes, per imposar les castellanes.

Felip V admirava l'estil absolutista francès, intentant imitar l'estil de Versalles. El 1724 va abdicar en el seu fill Lluís, que seria rei poc més de set mesos a causa de la seva mort prematura per verola. Felip V, doncs, va tornar a ocupar el tron. El segon regnat estaria marcat pels pactes de família amb la branca francesa dels Borbons, la voluntat de reconciliació amb el Sacre Imperi i els Habsburg i una seguit de conflictes bèl·lics a nivell europeu.

Amb Felip V, que patia malalties que van afectar el seu dia a dia, hisenda va recuperar la capacitat de guanyar diners, es va lluitar contra la corrupció i es van anul·lar les llibertats de gairebé tots els territoris. Coses de la vida, el rei absolutista va manar poc per culpa de les malalties degeneratives, fet que va donar poder a ministres i familiars propers, com Isabel de Farnesi o el primer ministre Giulio Alberoni.