Felipe González i Moreno Bonilla eviten posar-se en un jardí

MadridAndalusia és la comunitat autònoma més poblada; l'autonomia que reparteix més escons a les eleccions espanyoles i també la regió que acull la federació socialista més nombrosa. És el feu històric del PSOE, que va governar la comunitat ininterrompudament fins el 2019 quan el PP de Juanma Moreno Bonilla va conquerir el palau de San Telmo. Dues legislatures més tard, la perspectiva del PSOE a les eleccions ja convocades pel 17 de maig no és recuperar el govern, al contrari: les enquestes donen per segura la victòria de Juanma Moreno Bonilla i sembla que el dubte està en si manté la majoria absoluta o si depèn de Vox. És en aquest context que la ministra i vicepresidenta primera, María Jesús Montero, fa el salt com a candidata socialista, amb unes perspectives a la baixa, a mínims històrics. I és amb aquest horitzó que aquest dijous l'expresident Felipe González ha compartit escenari a Andalusia amb Juanma Moreno Bonilla, en una conversa moderada per la periodista Susana Griso i organitzada per la fundació Cajasol amb el títol: "Cayetana de Alba, una duquessa política".

Es tractava d'un acte cultural, ja anunciat abans de les eleccions del 17 de maig, però que a ningú se li escapava el seu simbolisme: que ja en precampanya González es presti a compartir escenari amb el gran rival de Montero a les eleccions no és innocu. I més quan en la seva darrera aparició pública a Madrid va assegurar que no votaria el PSOE de Sánchez perquè ja no s'hi sent representat, sinó que ho faria en blanc.

Ha sigut simptomàtica la presentació que ha fet de l'esdeveniment Cayetano Martínez de Irijo, fill de la duquessa, que s'ha mostrat orgullós de reunir dues personalitats així. "Per mi Felipe González és el millor president de la democràcia espanyola i Moreno Bonilla el millor president que ha tingut la Junta", ha començat, aventurant-se fins i tot a dir que "Moreno Bonilla serà el Felipe González dels nostres temps".

Contenció

La unió dels dos personatges a l'escenari ja és un titular i, per aquest motiu, s'han estalviat posar-se en qualsevol "jardí" que els compliqués la vida. Griso n'era conscient i ha admès en diversos moments que intentarien "sortejar la conjuntura política". Potser per això, més enllà de la duquessa i la política internacional, han sortit a parlar de Catalunya, que acostuma a unir un socialista i un popular andalús. Ha aparegut en dues ocasions: per parlar del Procés, sobre el qual han dit que va ser "dolorós" per la duquessa de Alba perquè podria representar l'"inici de la fi d'Espanya", en paraules de Moreno Bonilla; i de trens.

Les infraestructures han sobrevolat la conversa per assenyalar que no funcionen bé —un dard a Óscar Puente?—, però Moreno Bonilla ha volgut agrair expressament a González la seva aposta per l'AVE Madrid-Sevilla malgrat la pressió de CiU de començar per Barcelona. "Va ser sentit d'estat", ha asseverat. "Vaig començar per aquí perquè sinó no arribava aquí", ha contestat l'expresident espanyol, que llavors ha sorprès amb una referència a Rodalies: "Són un desastre. Tenen tota la raó de queixar-se". "Ara els traspassaran un embolic", ha augurat sobre l'empresa mixta de la Generalitat amb Renfe.

El "vot ocult"

Des del PSOE rebaixen la importància de l'acte, i afegeixen que no comenten l'agenda d'expresidents. Dirigents consultats afegeixen que el que faci González no té efecte electoral a les seves bases perquè ja es dona per descomptat. És més, auguren una remuntada de Montero, ja que consideren que ara hi pot haver "vot ocult" a favor dels socialistes.

Ara bé, cal mirar amb perspectiva la història del PSOE per copsar què implica això tenint en compte el que va ser González pel partit i per la federació andalusa. El clan d'Andalusia —més conegut com el "clan de la tortilla"— va dominar el PSOE a partir de la Transició i el va portar a ocupar el poder polític a Espanya. Eren González, Alfonso Guerra, Luis Yañez, Manuel Chaves (...). Només hi ha hagut un moment que González s'ha referit a aquella època: "El maig del 82 vam arrasar a Andalusia i a l'octubre vam guanyar a Espanya. No sé quan tornarà a passar...".