Final de cicle, nova etapa
BarcelonaDesprés que el president Illa rebi el president Puigdemont a la delegació de la Generalitat a Brussel·les, el cicle obert el 2017 pel Procés i la dura resposta de l’estat espanyol estaran més a prop de tancar-se. És evident que la prolongació del cicle repressiu per la resistència del poder judicial a aplicar l’amnistia ha fet més llarg el camí i més costosa la normalització. Però, de mica en mica, el cicle es va tancant malgrat la permanència de les expressions d’indignació a un cantó i a l'altre.
La realitat s’acostuma a acabar imposant tant als intransigents com als irredempts. El president Puigdemont, acceptant desplaçar-se a un despatx oficial de la Generalitat a Brussel·les, confirma el reconeixement de l’actual president i alhora Illa reconeix la figura del president exiliat i la seva significació com a líder referencial del nacionalisme català. Ara ja només cal que per fi es completi el cicle de l’amnistia i que Puigdemont pugui tornar amb tots els honors, després de la pífia de la tocata y fuga que va deixar descol·locat tothom el 8 d’agost de l’any passat. I es tanqui així un episodi que s’arrossega des del 2017, el Procés, per obrir una nova etapa que passa, sens dubte, per la recomposició de la política catalana, sobretot en el cas de Junts, que necessita una profunda renovació ideològica, orgànica i política si vol continuar essent el referent de la dreta nacionalista.
Naturalment, aquesta trobada que obre la porta a una nova etapa compta amb la complicitat del president Pedro Sánchez i del govern espanyol. I, per molt que des de Junts se li vulgui treure importància, forma part dels passos necessaris perquè Puigdemont torni sense pensar a fugir i d’aquesta manera, després de rebre el reconeixement dels seus, pugui deixar via lliure per reformular el projecte polític, amb noves idees i lliure de les càrregues del passat. No serà automàtic. Hi haurà soroll i les dretes espanyoles posaran el crit al cel parlant d’impunitat i fent proclames d’indignació per haver entregat la pàtria als delinqüents. Però, agradi o no als protagonistes i als repressors, a víctimes i botxins, el cicle obert el 2017 està esgotat. I ara toca girar full i emprendre uns altres camins. I a Puigdemont i el seu entorn, contribuir-hi deixant pas a noves persones per renovar i rellançar la dreta nacionalista catalana atrapada entre una aventura frustrada i la colonització de part del seu espai per Aliança Catalana.
El retorn i reconeixement de Puigdemont, el situarien en un cert lloc a la història de Catalunya, però l’obliguen a deixar pas perquè es pugui reconstruir un espai ara mateix aturat en la memòria i el desconcert, que buscava en la imatge de president d’un exili sense èpica el referent per no prendre mal, malgrat estar aturats en la malenconia. Comença una nova etapa, des del coneixement del passat, i tot l’espai polític català s’ha de posar al dia. I l’estat espanyol ha d'assumir que aquell episodi ja és història. Adeu a la repressió i a la malenconia. Recuperem la paraula. I els que s'hi resisteixin, a un cantó i a l'altre, quedaran en evidència.