Guerra bruta
Política18/12/2023

Fins on està disposat a arribar el PSOE per aclarir l'espionatge a l'independentisme?

Les comissions de l'operació Catalunya i de Pegasus toparan amb múltiples obstacles

MadridLes comissions d’investigació de Pegasus i de l’operació Catalunya començaran a caminar al Congrés –el ple hi va donar llum verda dimarts– i s’obre un dilema per al PSOE. Fins on està disposat a arribar perquè s’aclareixi l’espionatge del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), de la Guàrdia Civil i dels tribunals a l’independentisme? D’una banda, els treballs poden agreujar el xoc institucional entre el govern espanyol i els jutges, i de l’altra, es vol posar llum a operacions que s’han dut a terme mentre el PSOE ha ocupat la Moncloa. Probablement, per no entorpir la nova fase de negociació de Junts i ERC amb Sánchez, les formacions sobiranistes es veuran obligades a fer renúncies.

Compareixences

El CGPJ estudiarà si els jutges tenen l’obligació d’acudir-hi

Segons l’acord entre Junts i el PSOE, aquestes comissions d’investigació responen a una voluntat de determinar si ha existit lawfare contra el Procés, cosa que ha posat en peu de guerra l’estament judicial. De fet, dijous el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) estudiarà en un ple la legalitat d’aquests grups de treball i també el deure dels jutges a acudir-hi en cas que eventualment siguin cridats a comparèixer. Fonts de la dreta judicial no tenen cap dubte que s’hi poden negar. Un dels citats podria ser el jutge Pablo Lucas, president de la sala tercera del Tribunal Suprem i encarregat del control judicial del CNI, i, per tant, qui va autoritzar les escoltes amb Pegasus. “És una possibilitat”, es limiten a dir des d’ERC, que no volen avançar si promouran la compareixença de jutges. El portaveu del PSOE en aquestes comissions, David Serrada, apunta que “encara no és el moment” de plantejar-se aquest escenari.

Cargando
No hay anuncios

Des de Junts, la diputada Pilar Calvo subratlla que si hi ha hagut un acord per crear aquests espais d’investigació, “s’entén que hi haurà voluntat de no vetar i que hi hagi transparència” per part del PSOE. Ara bé, ¿estarà disposat a acceptar que comparegui, per exemple, la ministra de Defensa, Margarita Robles? Com a superior orgànica del CNI, i tenint en compte que els serveis secrets reten comptes al govern espanyol, podria contribuir a l’aclariment dels fets que expliqués si coneixia l’espionatge. Quan l’exdirectora del CNI Paz Esteban va comparèixer a la comissió de despeses reservades del Congrés, el maig del 2022, l’executiu de l’Estat va assegurar que no sabia que s’havia punxat el telèfon, entre d'altres, de Pere Aragonès. “Haurien de ser els més interessats a explicar-se”, diuen els republicans, amb relació a una possible compareixença de membres del govern espanyol, tot i que no aclareixen si la sol·licitaran.

És més probable que compareguin protagonistes de l’operació Catalunya, com Jorge Fernández Díaz o Alícia Sánchez-Camacho. Amb tot, l’obligatorietat d’acudir no impedeix, com ha passat els últims anys amb altres comissions, que no vulguin respondre escudant-se en processos judicials oberts.

Cargando
No hay anuncios

Desclassificació

La competència és exclusiva del govern espanyol

Més enllà dels testimonis presencials, l’accés a documentació marcarà si aquestes comissions acaben sent útils o no. Per solucionar la crisi de Pegasus, el govern espanyol i ERC van pactar l’any passat una sèrie de mesures, però no totes s’han complert. Esteban va ser destituïda, però no s’ha mogut fitxa en les reformes legals que va prometre Pedro Sánchez: reformar la llei de secrets oficials –el consell de ministres va aprovar un avantprojecte poc ambiciós per a les forces sobiranistes, que va decaure amb l’avançament electoral– i modificar també la del control judicial del CNI. Un dels principals problemes d’aquesta norma és que el jutge Pablo Lucas podia autoritzar escoltes, però s'escapava del seu control l'ús que en fessin els agents d’intel·ligència.

Cargando
No hay anuncios

La llei de secrets fa que calgui la desclassificació de documents per part del consell de ministres perquè tota aquesta informació sobre el Catalangate es pugui aportar a la comissió, així com la que el CNI guardi vinculada als atemptats del 17-A, que també s’investigaran a la cambra baixa. Fonts de la Moncloa consultades per l’ARA admeten que és competència exclusiva del govern espanyol desclassificar documentació i no descarten fer-ho, però avisen que encara és aviat per mullar-se. Amb tot, la pilota és a la seva teulada ja amb relació a la causa judicial sobre Pegasus que s’investiga a Barcelona, en la qual Aragonès va declarar aquesta setmana passada. El Tribunal Suprem no ha traslladat els expedients al jutjat perquè encara no té l’aval de l’executiu.

Més enllà de la qüestió jurídica, el portaveu de Sumar en aquesta qüestió, Gerardo Pisarello, reflexiona a l’ARA que el PSOE té el repte de bastir un relat polític sobre l’espionatge a l’independentisme sota el mandat de Sánchez –les escoltes van ser els anys 2019 i 2020–. La directiva d’intel·ligència, que marca quines són les amenaces per a l’Estat i guia els objectius del CNI, situava l’independentisme català en una categoria similar al terrorisme gihadista. ¿Desclassificarà el govern espanyol aquesta directiva, ara que ja no és vigent? Arran del pacte PSOE-Junts, el govern espanyol n’hauria fet una de nova.

Cargando
No hay anuncios

Tsunami Democràtic

Es van coordinar la Guàrdia Civil i el CNI?

Quan Paz Esteban va comparèixer a la comissió de despeses reservades l’any passat va mostrar les autoritzacions judicials i va reconèixer 18 noms espiats. Però n’hi havia d’altres ratllats que, es dedueix, no van acabar sent perseguits. S’explicarà qui eren? ¿Coincideixen amb la seixantena que va detectar Citizen Lab? Aquesta setmana s’ha conegut que, paral·lelament, una quarantena de persones a qui l’Audiència Nacional vinculava amb Tsunami Democràtic van ser espiades per la Guàrdia Civil. Hi va haver coordinació amb el CNI? Les incògnites encara són moltes i els obstacles per aclarir-les també.