Política 30/04/2022

Pablo Lucas, el jutge més buscat pel CNI

El magistrat de la sala tercera és qui autoritza punxar els telèfons dels objectius dels serveis d'intel·ligència

2 min
El jutge del Suprem Pablo Lucas
Dossier Com espia Espanya Desplega
1.
Com espia Espanya
2.
Els altres espiats al món: amics, enemics i ciutadans
3.
Què pots fer per (intentar) evitar que t’espiïn el mòbil
4.
Les llacunes en el control judicial i parlamentari del CNI
5.
Pablo Lucas, el jutge més buscat pel CNI
6.
Víctimes ‘col·laterals’: l’espionatge més enllà de la primera línia política
7.
Què buscaven els atacs de Pegasus a mòbils d'independentistes?

A falta que ho certifiqui la directora del CNI davant la comissió de secrets oficials del Congrés, tot apunta que Pablo Lucas Murillo de la Cueva (Salamanca, 1954) va autoritzar punxar els telèfons de persones vinculades a l’independentisme. Els qui coneixen aquest magistrat de la sala tercera del Tribunal Suprem asseguren que és una persona “moderada i sòbria” sense tendència a “alçar la veu”, però el Catalangate li ha donat protagonisme. Les fonts consultades descarten una actuació inadequada en relació a aquest episodi, atès que coincideixen en enaltir la seva categoria com a jutge. “És un magnífic professional i un jurista competent”, anota en conversa amb l’ARA el catedràtic de dret constitucional per la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo.

Per llei, Lucas no pot revelar les seves actuacions com a jutge que autoritza les peticions del CNI per intervenir comunicacions i violacions de domicili. El que sí que va deixar escrit el 2019 en un article per a la revista Gladius et Scientia del Centre d’Estudis de Seguretat és que aquestes “facultats i mètodes d’acció extraordinaris” que impliquen vulnerar drets fonamentals “només s’han de produir quan no siguin suficients els mitjans ordinaris dels quals es val l’Estat”. “Els preceptes legals que identifiquen els seus objectius [del CNI], delimiten els seus àmbits d’acció i defineixen les seves funcions, han de ser interpretats de manera restrictiva”, afegia.

Entre 1996 i 2001 va ser cap de gabinet del president del Consell General del Poder Judicial, Javier Delgado, que havia estat magistrat del Constitucional a proposta del PP. Lucas, però, no està adscrit a cap associació de jutges, per bé que en les eleccions per ser escollit vocal de la sala de govern del Suprem sempre s’ha presentat en la llista alternativa a la que impulsa la conservadora APM. Fonts del Suprem veurien “forçat” situar-lo al bloc progressista i Pérez Royo creu que l’espectre polític que li escauria és el de la UCD si encara existís.

A diferència seva, el seu pare –que va ser un dels fundadors del Partit Socialista Popular (PSP) amb Enrique Tierno Galván–, Lucas “no té perfil polític”, resol l’exdiputat del PNB al Congrés Emilio Olabarria, que va coincidir amb ell al CGPJ. Membre del tribunal d’oposició que va donar plaça de professora de dret a Carmen Calvo a la Universitat de Còrdova, Lucas va autoritzar també l’exhumació de Francisco Franco que va preparar l’exvicepresidenta espanyola. El seu germà, Enrique, és vocal del CGPJ a proposta del PNB.

Dossier Com espia Espanya
Vés a l’ÍNDEX
stats