La 'fontanera' i la pintura negra de Goya

MadridL’agenda política continua marcada per actuacions de jutges, policies i fiscals en un totum revolutum que fa difícil distingir culpes i responsabilitats. Sobretot quan el PP i el PSOE rivalitzen a l'hora d'assenyalar-se mútuament mentre no donen explicacions sobre els casos que els afecten. En tot cas, hi ha escenes, vídeos i gravacions que componen un quadre d'actualitat insòlit, de pur surrealisme. Les reunions d’una militant socialista com Leire Díez Castro amb empresaris afectats per investigacions sobre delictes econòmics a la recerca de dades per desacreditar comandaments de la Guàrdia Civil té l’aire d’un guió cinematogràfic inversemblant. Però ha passat i ha deixat rastre. En aquest sentit, resulta molt curiós com és possible que intents de confabulació d'aquesta mena quedin registrats i circulin amb tanta facilitat. És simplista parlar immediatament de màfia, perquè les organitzacions d'aquesta mena solen treballar amb més eficàcia. Ara bé, l’episodi exigeix i mereix investigacions i aclariments.

Per força, el govern ha d'estar molt preocupat per fets d'aquesta naturalesa, sobretot –però no només– perquè una militant del PSOE i antiga treballadora d'empreses públiques participi en activitats de recerca de dades contra la Unió Central Operativa (UCO), dedicada a combatre els casos de corrupció. Que empresaris relacionats amb el frau d’hidrocarburs optin per aquesta via per defensar-se ja és prou greu. Però que a mitja festa aparegui una suposada espontània socialista donant garanties de poder influir la Fiscalia a canvi d'informació contra càrrecs concrets de l'esmentada unitat d'un cos que funciona com a policia judicial atorga a l'afer el perfil de les pintures negres de Goya. Va ser André Malraux qui, al seu assaig sobre el pintor aragonès, va considerar aquelles obres precursores del moviment surrealista desenvolupat cent anys més tard. Si visiteu el Museo del Prado no us atureu només davant del Dol a garrotades –potser l’escena més coneguda–, sinó també davant de la composició titulada Homes llegint, interpretada com un rèflex del període d'inestabilitat política que travessava el país en aquells anys –entre 1820 i 1823–, els del Trienni Liberal, després de sis pronunciaments, l’últim dels quals, el del coronel Rafael del Riego, va triomfar.

Ja voldria el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, poder inspirar-se en alguns passatges del discurs que Riego va fer a les seves tropes el gener del 1820, quan el 8 de juny vinent es dirigeixi als seus militants i partidaris, convocats ara a la sisena manifestació contra el president del govern, Pedro Sánchez, des que l'expresident de Galícia es va instal·lar a Madrid el 2022. "Espanya –va dir el coronel– està vivint sota un poder arbitrari i absolut, exercit sense cap respecte a les lleis fonamentals de la nació". Riego criticava amb aquestes paraules el rei Ferran VII, que no havia jurat la Constitució, descrita pel militar com un "pacte entre el monarca i el poble, fonament i encarnació de tota nació moderna". La política espanyola, no obstant això, no es fa ara amb grans paraules. Ho hem vist clarament aquests dies. El líder popular ha aportat a la història d’aquest període una altra mena de conceptes, entre els quals el qualificatiu de "capo" d’una organització mafiosa dedicat a Pedro Sánchez. "Això va de democràcia o màfia", va afegir. Sens dubte, el PSOE deu una explicació sobre les activitats de la seva militant, batejada per sempre més com la fontanera, un nou títol de participació política que encara no sabem si gaudirà de la condició de l’aforament.

Les paraules d'Aznar

Aquesta vegada m'ha semblat més encertat l'expresident del govern, José María Aznar, que en comptes de donar suport a Feijóo en les seves ganes de presentar una moció de censura, ha optat per una anàlisi més realista. Aznar ha dit que veu Sánchez en una situació "insuportable", però admet que poden quedar encara dos anys de legislatura efectiva i que la moció de censura ara és inviable. Probablement pensava en les reunions conspiratives de la fontanera quan va afegir que "cal anar amb compte quan els baixos fons de la societat pugen a llocs de responsabilitat, cal estar en estat de màxima preocupació i alerta", perquè "Espanya està en mans dels baixos fons". Però això ho va dir coincidint amb decisions judicials força perjudicials per al seu partit. D'una banda, l’ingrés a presó provisional de Francisco Martínez, exsecretari d'estat de Seguretat de l’època de Mariano Rajoy com a president, per la seva presumpta implicació en una trama de compravenda de dades robades i blanqueig. I la segona novetat, el processament d'Alberto González Amador –parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso– per delictes de frau fiscal i falsificació de documents.

Tot això, mentre el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, continua penjant d'un fil per un presumpte delicte de revelació de secrets en relació amb el suposat intent de pacte entre González Amador i la Fiscalia de Madrid perquè l'empresari reconegués el frau a Hisenda a canvi de no trepitjar ni el llindar de la presó. Una qüestió en la qual també ha estat interessant constatar les contradiccions entre el processat i el seu exadvocat, Carlos Neira. El primer diu que no el va autoritzar a negociar i el segon afirma que ho va consultar abans amb el client.

En paral·lel, a Extremadura el líder regional socialista i expresident de la Diputació de Badajoz, Miguel Ángel Gallardo, s'estrenava al Parlament autonòmic, amb la condició d'aforat adquirida recentment, com a diputat de la cambra, un cop la jutgessa l’havia enviat a judici per suposats delictes de tràfic d'influències i prevaricació per la suposada col·locació irregular del germà de Pedro Sánchez el 2016. Un moviment, aquest, el d'anar al Parlament extremeny després de l'oportuna renúncia d'una altra diputada, destinat a mirar de facilitar l'arxivament de la causa. I, al costat de tot això, un PSOE incapaç de donar una explicació raonable sobre la conducta de la seva militant i fontanera, a qui se li ha obert un expedient informatiu, no disciplinari, i sense suspensió de militància ni mesura cautelar. Vist el panorama, voleu més surrealisme i més pintura negra? I alguns es pregunten després per què pot pujar Vox.