Els partits paguen en metàl·lic, més enllà del PSOE?

BarcelonaEls pagaments en metàl·lic són un maldecap per al PSOE. La justícia no els veu prou justificats i disposa d'indicis que l'han empès a investigar presumptes comissions il·legals en el marc del cas Koldo-Ábalos-Cerdán, però també les finances del partit. L'obertura dimecres passat d'una nova peça secreta per part del jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno per investigar la caixa financera dels socialistes ha estat només un pas més. Les explicacions del PSOE no convencen de moment la justícia, que examinarà tota la documentació de la formació sobre pagaments en efectiu a càrrecs, militants i simpatitzants entre el 2017 i el 2024. Però el PSOE manté que no hi ha cap irregularitat. El president espanyol, Pedro Sánchez, fins i tot ha reconegut haver rebut algun pagament en efectiu.

"No era habitual en mi, però segur que a vegades he tingut aquesta mena de liquidacions de despesa", va dir Sánchez en una entrevista a la SER, per afegir que "totes les despeses estan comptabilitzades, acreditades i auditades pel Tribunal de Comptes i auditoria externa". Sigui com sigui, aquest mètode va provocar que, entre els anys investigats, el PSOE retirés 940.000 euros en efectiu per liquidar pagaments. Vora 100.000 euros haurien estat pagats per l'exministre José Luis Ábalos Ábalos a través del seu exassessor Koldo García, segons la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Aquesta manera de fer, que la resta de partits han tendit a deixar enrere, ha aixecat les sospites dels investigadors. Però, és legal abonar liquidacions en efectiu? En què pot fixar-se la justícia?

Les claus del cas

El secretari general del sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha, José María Mollinedo, explica en conversa amb l'ARA que, en el cas de les empreses, les despeses dels treballadors no se solen pagar en metàl·lic. I tot i que no s'atreveix a aventurar si en els partits és més habitual –Hisenda no els fiscalitza–, deixa clar que aquesta pràctica, avui dia, és "antiga" més que no pas sospitosa.

Cal tenir en compte, remarca Mollinedo, que "sempre és legal" que els partits paguin en efectiu a treballadors o dirigents per despeses d'allotjament, manutenció o transport. El motiu, explica, és que "no són entitats empresarials" i, per tant, no estan sotmesos al topall dels mil euros per als pagaments en metàl·lic que imposa la llei antifrau. Les formacions, de fet, fins i tot podrien pagar els sous en efectiu, una pràctica avalada per l'Estatut dels Treballadors.

Ara bé, hi ha algun límit? D'una banda, cal justificar tots els pagaments, amb factures, tiquets i justificants de recepció dels diners. Documents que s'haurien d'adjuntar a la comptabilitat que audita el Tribunal de Comptes. D'altra banda, segons destaca Mollinedo, el que no podria fer un partit és pagar més de mil euros en efectiu a proveïdors, ja que aquí sí que hi hauria una empresa participant de la transacció. El secretari general de Gestha posa com a exemples els pagaments per fer obres en una seu, per organitzar actes de campanya o per imprimir propaganda electoral.

Mollinedo, amb tot, destaca que el que més interessa al jutge en el cas dels pagaments del PSOE és d'on han sortit aquests diners; és a dir, si la caixa del partit s'ha nodrit legalment o a partir de presumptes activitats il·lícites. En aquest sentit, recorda que els diners de la caixa de qualsevol partit només poden venir de fons propis, procedents de les quotes dels militants, les aportacions de càrrecs públics a compte del seu sou, les aportacions extraordinàries de la militància -degudament justificades- o de la venda de marxandatge. I remarca que la caixa mai pot ser negativa: "Si hi ha saldos negatius, voldria dir que tu has pagat despeses amb uns diners que no existeixen". Per això el jutge vol veure tot el que entra i tot el que surt.

Els partits

Els pagaments en efectiu han estat la rutina d'una manera de fer durant molt de temps, i hi ha certes inèrcies que fins fa poc es mantenien. De fet, ha estat arran de la investigació al PSOE que una institució en mans del PP com el Senat ha eliminat els diners en efectiu per liquidar les despeses dels seus membres per dietes o desplaçaments. Segons fonts consultades dels diferents partits, Junts, ERC, PP, Vox, Comuns i la CUP no fan mai liquidacions de despeses en efectiu i opten per la transferència bancària i la corresponent justificació, mentre que el PSC només en fa en determinades ocasions.

"Es fa tot amb un full de despeses que s'ha d'omplir amb les despeses i justificar-les amb una descripció i imatges de les factures. S'envia per correu i es liquida per transferència", sostenen des de Comuns. Des de Junts apunten al mateix asseverant que no han optat "mai" per pagar en efectiu, uns termes semblants als de la CUP i el PP. "Fa temps ja es va començar a eliminar i no es fa servir al partit", apunten des d'ERC, alhora que Vox també diu que "mai" ha liquidat res en efectiu i que tot funciona per transferència "després dels fulls de despeses amb tiquets i firmats pel superior".

Al PSC expliquen que la tendència és minimitzar els pagaments en metàl·lic per despeses al partit i que ara mateix se'n fan pocs. Les despeses s'acostumen a pagar, o bé per transferència després de la presentació dels tiquets, o amb targetes moneder que es donen a treballadors o col·laboradors i que es van recarregant periòdicament. I tot plegat queda justificat, remarquen. Les mateixes fonts, amb tot, atribueixen els pagaments en metàl·lic a un modus operandi del passat.

Altres fonts coneixedores de les finances dels partits, comenten que tot i que els pagaments en efectiu són "legals", "no són un mètode habitual". Però el problema és "l'origen", segons una altra veu autoritzada. Tanmateix, afegeix que és difícil escapolir-se dels controls actuals del Tribunal de Comptes. Les dues fonts no tenen clar per què el PSOE ha emprat el metàl·lic, si bé una d'elles sosté que "pot ser un senyal d'alerta per a la policia", ja que el seu origen és més difícil de determinar.