La fortalesa de Vox amenaça els 'barons' del PP

MadridUn dels titulars que van deixar les eleccions de diumenge passat a Extremadura va ser la contundent millora de Vox: la formació de Santiago Abascal va duplicar els escons i el percentatge de vot, va aconseguir 40.000 paperetes més que fa dos anys i mig i va ser la segona força a la ciutat de Càceres. “Té una pujada notable que respectem”, apuntaven dilluns fonts de Gènova. Aquesta contundent progressió de l’extrema dreta ha fet descarrilar un dels objectius que s’havia marcat María Guardiola, que aspirava a dependre’n menys després que Vox fes embarrancar la legislatura amb la negativa a aprovar-li els pressupostos. I no només això, sinó que la fortalesa de Vox pot tenir ressonàncies en els comicis autonòmics previstos pel primer trimestre del 2026 a l’Aragó, a Castella i Lleó i a Andalusia.

Un dels punts calents seran les eleccions andaluses. El 2022, Juanma Moreno Bonilla va aconseguir una majoria absoluta inèdita i impensable que ha servit al PP i a Alberto Núñez Feijóo per treure pit de la capacitat de gestió dels populars. Ara l’examen serà reeditar-la, una meta que no serà fàcil: “Quan Vox està per sobre del 17%, és molt difícil tenir majoria absoluta en qualsevol territori”, va admetre dilluns el president andalús, que va expressar que confia tenir una “majoria suficient i d’estabilitat” per governar, sense verbalitzar obertament que l’horitzó és la majoria absoluta. L’últim baròmetre del Centre d’Estudis Andalusos –l’equivalent al CEO–, precisament, situava Vox en un 17,5% dels vots i deixava el PP fent funambulisme al voltant de la majoria absoluta. Més tard, el president de l’Aragó, Jorge Azcón, va sumar-se a la mateixa tesi en una entrevista a esRadio: “És aritmètica. Si la tercera formació té tant percentatge de vots, les majories absolutes es dificulten de manera extraordinària”.

A Andalusia, el PP assumeix amb resignació que Vox estigui catapultat. Juanma Moreno Bonilla creu que el partit d’extrema dreta “continuarà pujant” mentre Sánchez estigui a la Moncloa i admet “preocupació” veient que la “tendència al creixement” dels d’Abascal serà “generalitzada”. En canvi, Jorge Azcón sosté que Vox “continua sent un partit minoritari”, es queixa que estigui “capitalitzant el cabreig” contra Sánchez estant “còmode a l’oposició” i convida Abascal a decidir si “segueix bloquejant o ajuda els governs del PP”.

Ara mateix al parlament aragonès Vox té 7 escons de 67 (28 dels populars); mentre que a Andalusia l'extrema dreta en té 14 de 109, davant els 58 del PP, que governa còmodament amb majoria absoluta. Pel que fa a Castella i Lleó, el PP també depèn de Vox, ja que té 31 escons de 81 i necessita els 13 de l'extrema dreta per governar.

De portes enfora, la direcció del PP tampoc tem la progressió ascendent de Vox. La portaveu al Congrés, Ester Muñoz, subratllava dimarts que els pactes dels populars amb l’extrema dreta no són “els que fan por” i recalcava que, malgrat la “retòrica” que ha alimentat el PSOE els últims mesos, les dues formacions van aconseguir millorar els resultats a Extremadura: “Qui hauria de témer l'auge de Vox és el PSOE. El PP no s’està veient delmat per aquesta qüestió. Per tant, no tenim cap por”, va reblar.

El president andalús augura que Vox només començarà a baixar quan “entri als governs, assumeixi responsabilitats i comenci a desgastar-se i a demostrar que les seves polítiques no són viables en moltes ocasions”. Però el partit de Santiago Abascal ja va passar per aquesta etapa i –en part, seguint l’experiència i aprenentatge de Podem– va acabar girant full per desmarcar-se del PP i poder tenir perfil propi: el juliol del 2024, va trencar totes les aliances autonòmiques amb el PP després que els populars pactessin amb el govern espanyol el repartiment voluntari de 350 menors estrangers. Què farà ara? Ester Muñoz creu que no voldrà entrar als governs: “No els veig amb gaires ganes. Van decidir sortir-ne, perquè no els agradava la gestió”.

La mirada posada en l’Aragó

Abans que Andalusia i Castella i Lleó, la pròxima parada de “l’efecte dòmino” o el “tsunami” –tal com ho han batejat a Gènova– serà l’Aragó. Fonts de l’entorn de Jorge Azcón consultades per l’ARA creuen que les eleccions a Extremadura no hi tindran incidència i sostenen que –simplement– són el “vaticini” de la derrota del PSOE de Pilar Alegría. “No creiem que calgui mirar a cap altre lloc”, apunten. Sobre les perspectives electorals de Vox, eviten fer “futurologia” al mateix temps que neguen cap temor a l’ascens de la ultradreta i recalquen que s’esforçaran al màxim per explicar que “cal un govern fort” del PP. Tampoc estan preocupats per les enquestes adduint que el “més significatiu” és la “desfeta” dels socialistes.

En paral·lel, fonts pròximes a Feijóo esgrimeixen que el fet que Vox faci exigències que “no són racionals” en la negociació a Extremadura pot tenir “incidència” en altres eleccions: “Veurem quina repercussió té percebre’l com un partit que ho complica tot”. Sobre el nou horitzó electoral, retreuen al PSOE que la seva “única alegria” sigui que la “ultradreta que diuen combatre” tingui la clau dels futurs governs del PP.

Una de les conclusions que també deixa la nit electoral d'Extremadura és en clau demoscòpica: les enquestes van ser incapaces de predir la forta pujada de Vox. Les setmanes prèvies, tots els sondejos reflectien que el partit ultra milloraria els resultats, però gairebé cap va saber pronosticar que arribarien als onze escons i al 17% dels vots. De les tretze enquestes que hi va haver entre la convocatòria electoral i el 21-D, només tres situaven Vox per sobre dels deu escons i només quatre auguraven que rebria més del 14% dels vots. La mitjana era de nou escons i d’un 13,75% dels sufragis. Aquest vot indetectable és el que també podria irrompre en futures eleccions i fer tremolar l’estratègia del PP.

Regalar o prestar un cotxe

Des de diumenge a la nit, el relat insistent del PP és que “s’ha reduït el bloqueig” perquè María Guardiola en té prou amb l’abstenció de Vox i no necessita un vot afirmatiu: “No és el mateix que et manllevi el teu cotxe que me’l regalis”, argumenten metafòricament veus pròximes a la cúpula del PP. Mentre que Guardiola, en una entrevista a la Cope, demanava “posar a la balança el resultat electoral en conjunt”.

Ara bé, Vox s’ha afanyat a rebaixar l’eufòria popular. El líder territorial de Vox, Óscar Fernández, deixava clar que utilitzaran la “força” que tenen després d’haver rebut el suport del “doble” d’extremenys i recorria a la ironia en ser preguntat a Canal Extremadura Radio per l’esperança de Guardiola que s’abstinguin: “Jo aspiro a ser davanter centre del Reial Madrid, però no em donen les cames”. El partit d’extrema dreta posarà a sobre de la taula el mateix que fa dos mesos i que el PP va rebutjar. El secretari general de la formació, Ignacio Garriga, afegia a Telecinco que el tauler en el qual s’han de produir les converses és “molt diferent” al del 2023. És a dir, l'extrema dreta està conjurada a fer patir el PP.