SANTIAGO DE COMPOSTEL·LADissabte ja no en va quedar cap dubte. El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, va evitar la foto amb Mariano Rajoy, tot i ser un dels barons del PP que li són més fidels. Mentre l'inquilí de la Moncloa feia un míting a Ourense, el president gallec preferia presentar els seus candidats per la Corunya. Perfil baix davant prime time .
Des que va decidir fixar les eleccions al 21 d'octubre, el màxim avançament de la història democràtica gallega, Feijóo fuig de Rajoy com de la pesta. Sabent que els seus plans per als pròxims mesos inclouen noves retallades i, segurament, un rescat de la UE que certificarà el fracàs de la seva política anticrisi, el candidat a la reelecció vol evitar que la campanya sigui un plebiscit sobre els ajustos de Madrid. Prefereix que el debat se centri en Galícia i, sobretot, en el record dels pitjors moments del bipartit PSOE-BNG, que va governar-la entre el 2005 i el 2009.
Del bipartit a un possible tripartit
Feijóo és conscient que la seva gestió, més enllà del factor austeritat, és molt limitada i per això dirigeix tot l'esforç de campanya a desacreditar un govern alternatiu que, necessàriament, passa per una aliança PSOE-BNG en què, segons les enquestes, potser caldria encabir-hi també Esquerda Unida, la marca gallega d'IU, a la qual s'ha sumat un sector del nacionalisme. Un "embolic" a tres bandes, asseguren els conservadors sempre que poden.
L'home que va anticipar les retallades que després aplicaria Rajoy és el mateix que mesos abans de l'esclat de la crisi justificava gastar-se gairebé 500 milions d'euros en la Cidade da Cultura -una obra gegantina concebuda per Manuel Fraga per seguir l'estela del Guggenheim de Bilbao i la Ciutat de les Arts de València-, que només s'ha completat parcialment, que ben just rep visitants i que ja és una icona del malbaratament gallec.
Qui va guanyar el 2009 prometent creixement governa avui un país en recessió (una caiguda de l'1% de PIB) i amb més atur que mai. L'evolució negativa de l'economia, sotmesa a l'efecte combinat de l'austeritat i la crisi, ha fet desaparèixer l'avantatge comparatiu que tenia Galícia en termes d'atur en el conjunt de l'Estat: la taxa va augmentar a Galícia un 67%, pràcticament el doble que a Espanya (35%).
El balanç econòmic és dolent i s'hi suma l'incompliment de la promesa d'abaixar impostos, a més del deteriorament de la sanitat i l'educació per les retallades. Feijóo té dificultats perquè se'l creguin quan sosté que, si guanya el 21-O, ara sí, crearà ocupació. Tothom té present que va apostar per fusionar les caixes en una de sola. Un procés ple d'ombres que ha acabat per contaminar d'actius tòxics el sistema financer gallec. Nova Caixa Galicia, que el president venia com un èxit personal, ara està nacionalitzada.
Amb tot, el PP se sap hegemònic. Sempre guanya i només perd el govern si no aconsegueix majoria absoluta. Feijóo és conscient que l'únic que pot negar-li un segon mandat és que una petita part dels seus votants es quedin a casa. És la raó per la qual vol evitar que el 21-O sigui un plebiscit sobre Rajoy i agita el fantasma d'una Xunta ingovernable amb el tripartit gallec.
I és també el motiu pel qual, al PP, han saltat les alarmes amb la irrupció de l'experiment polític de Mario Conde. L'empresari i comentarista d'Intereconomía, condemnat per apropiació indeguda i estafa, es presenta amb Societat Civil i Democràcia (SCD) i, encara que és dubtós que entri al Parlament, pot restar al PP part del vots que necessita imperiosament per seguir al poder.
El factor Mario Conde
La candidatura de Conde no és l'única novetat. Per l'esquerra, el BNG s'enfronta a la primera prova de foc després de patir l'escissió d'una part dels seus dirigents, el més notable dels quals és Xosé Manuel Beiras, la cara visible entre el 1987 i el 2003. La majoria de dissidents van deixar el Bloc al gener després de perdre l'assemblea nacional en una votació que va confirmar Guillerme Vázquez com a líder i Francisco Jorquera, el portaveu al Congrés, com a candidat a la Xunta. Sotmesos a la urgència de presentar-se a les eleccions, els seguidors de Beiras, que sempre havien rebutjat aliances amb forces estatals, van subscriure un acord in extremis amb IU. La Syriza gallega, rebatejada com a Alternativa Gallega d'Esquerres (AGE), ha cedit el número u per la Corunya a Beiras en un intent de sumar vot nacionalista al bon resultat que les enquestes ja els auguraven gràcies a la inèrcia d'IU al conjunt de l'Estat.
La rendibilitat d'aquesta estratègia s'ha de veure, perquè algunes enquestes suggereixen que la fortalesa del vot nacionalista permetrà al BNG sortir-ne sense danys greus. Altres enquestes, però, com les recents de La Voz de Galícia , que dóna suport explícit a Feijóo, situen la Syriza gallegaen l'entorn dels tres escons. Globalment no milloraria la influència de l'esquerra ni del nacionalisme, perquè aquest resultat es produiria a costa del BNG, que passaria de 12 a 9 diputats.
La tercera clau és el PSdG. La federació gallega del PSOE presenta Pachi Vázquez, un exconseller del bipartit forjat en la lluita política d'Ourense, una província dominada pel caciquisme des que es té memòria. Vázquez ha de lluitar no només contra Feijóo, sinó contra un partit dividit (els enfrontaments amb l'exministre José Blanco i amb l'alcalde més poderós de Galícia, Abel Caballero, l'han condicionat) i, sobretot, contra l'herència de Zapatero i la presència incòmoda d'Alfredo Pérez Rubalcaba, que és lluny de despertar entusiasme entre els votants.
Els socialistes tenen 25 escons en un Parlament de 75. El millor escenari és resistir (o perdre un diputat) i que la suma d'AGE i BNG aporti la resta dels vots que necessiten per governar (13 o 14 escons més).
Està en joc no només el govern de Galícia sinó la política de retallades de Rajoy. La solució, a les urnes gallegues el 21 d'octubre.