Generalitat i Estat formalitzen el nou finançament amb la vista posada en l'IRPF
La Comissió Bilateral es reuneix aquest dilluns a Barcelona encara sense xifres sobre la taula
BarcelonaDues setmanes més tard del que s'havia acordat, aquest dilluns es reunirà finalment la Comissió Bilateral Generalitat-Estat amb el nou model de finançament per Catalunya sobre la taula. La trobada ha de servir per formalitzar l'acord firmat entre el PSC i ERC per investir Salvador Illa, és a dir, el que era un pacte sobre finançament entre dos partits, ara l'assumirà l'Estat. Ara bé, serà sense concretar encara cap xifra sobre el que representaria el nou sistema per a Catalunya. En l'última Comissió Bilateral, celebrada el mes de febrer, no es va abordar res sobre finançament, sinó que Generalitat i Estat van acordar altres qüestions com fer créixer la plantilla de Mossos fins als 25.000 l'any 2030. Aquella reunió ja la va encapçalar el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, per part del govern espanyol, i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, per part de la Generalitat. En la Bilateral d'aquest dilluns, per part del Govern, també hi serà la consellera d'Economia, Alícia Romero.
Tots dos governs establiran les bases del nou model, que col·loca la solidaritat i l'ordinalitat com a pilars fonamentals, però no sortirà la concreció dels passos a seguir per materialitzar-lo. També s'especificarà que l'Agència Tributària de Catalunya ha de recaptar de forma progressiva els impostos, començant per l'IRPF, però tampoc es detallarà el com. És aquí on estan encallats el PSOE i ERC, que treballen de forma paral·lela en les reformes legals per fer-ho possible: negocien una proposició de llei al Congrés, que no anirà aquest dilluns a la Comissió Bilateral. Aquest dissabte, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, advertia que la Hisenda catalana no pot estar supeditada a l'estatal: "La Hisenda catalana s’ha de coordinar amb les altres agències, però ha de poder exercir en plenitud les seves competències i funcions i no pot quedar subordinada a l’agència estatal. A més, ho ha de fer en terminis de temps ben definits".
Ambdós dos partits s'han donat de marge aquest mes de juliol per arribar a un acord amb una norma que modificarà la Lofca (22/2009) –llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes–, la llei per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú, i la llei de cessió de tributs a Catalunya (16/2010). Si arriben a un pacte, llavors encara caldrà convèncer els socis parlamentaris del govern espanyol perquè l'avalin. Fins ara, alguns partits com Compromís s'han oposat a què Catalunya tingui un finançament singular.
La dificultat de recaptar els impostos
El Govern ja ha començat a dimensionar la Hisenda catalana per preparar-la per recaptar l'IRPF i ha tirat endavant una convocatòria de places noves per incrementar els seus efectius humans. Fa poc més d'un mes, l'executiu es va comprometre a crear 200 places estructurals al llarg d'aquest any, com un primer pas per preparar l'organisme de cara a la fita marcada en l'acord d'investidura: recaptar l'IRPF el 2026. Un objectiu que totes les fonts expertes consultades ja admeten que és impossible, ja que la preparació de l'ATC requerirà encara entre tres i cinc anys. La Hisenda catalana té actualment uns 850 funcionaris i, segons alguns càlculs, en caldrien encara entre 1.000 i 1.500 més. Uns treballadors que no són fàcils d'aconseguir –necessiten molta preparació– i per això caldria un període transitori, apunten fonts de la negociació, de col·laboració amb la Hisenda espanyola per començar a recaptar des de Catalunya. Una coordinació sobre la que ara mateix tampoc hi ha acord.
De moment, el Govern es va comprometre amb ERC a tenir elaborat abans del 31 de juliol un pla director per implantar de forma "progressiva" l'IRPF a l'ATC. És en aquest document on s'hauria de concretar com es materialitzarà la recaptació. Quan la consellera d'Economia, Alícia Romero, va explicar aquest acord –a canvi de l'aval dels republicans per al tercer suplement de crèdit– a finals del mes de maig, va intentar treure ferro al fet que se situés la paraula "progressiva" al pacte i es va refermar en el seu compromís de recaptar tot l'IRPF aquest 2026. "L'acord d'investidura diu que s'ha de recaptar al llarg del 2026, per això hem posat de forma progressiva. En tot cas, el 2026 s'ha de recaptar tot l'IRPF", es va comprometre, malgrat la manca de preparació de l'ATC. A banda de concretar el model de recaptació, pel compliment total de l'acord d'investidura, encara quedaria concretar com es calcularia la quota de solidaritat que Catalunya hauria d'aportar a la resta de l'Estat.
L'informe dels experts
La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, assegurava la setmana passada que el pacte que sortís d'aquesta Comissió Bilateral donaria "compliment" al pacte firmat amb ERC per la investidura de Salvador Illa. La també consellera de Territori, però, no va explicar per què el Govern no ha fet públic encara l'informe que ha elaborat el comitè d'experts sobre el finançament que va nomenar el mateix executiu i que liderava Martí Carnicer. L'informe havia de servir de base per dissenyar el nou model per a Catalunya. Amb tot, Paneque sí que va explicar que la proposta que surti de la Bilateral, "aprofitarà la feina" de la comissió d'experts i, en aquest sentit, va assegurar que explicarien "quins elements del comitè d'experts s'han incorporat i quins no".
Sigui com sigui, dels avenços en el finançament, en depèn la legislatura espanyola i la catalana. Esquerra ha supeditat el seu suport a qüestions com els pressupostos al fet que aquest nou sistema pugui començar a materialitzar-se. Ho deia el mateix Oriol Junqueras aquest dissabte en una roda de premsa prèvia a la Comissió Bilateral d'aquest dilluns: "No es pot aspirar a nous acords si no es compleixen els acords vigents". Els republicans, de fet, han retret als socialistes diverses vegades que no hagin prioritzat aquesta qüestió en els últims mesos i han acusat directament la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, de dilatar-la per no perjudicar la seva candidatura per a les pròximes eleccions andaluses. Precisament, en les últimes hores la també vicepresidenta primera del govern espanyol ha intentat tranquil·litzar els recels que venien des de dins del partit assegurant que el model singular per a Catalunya pot ser extrapolable a qualsevol altra comunitat que ho demani.