La Generalitat i el govern espanyol signen la pau al Tribunal Constitucional
Només hi ha un plet pendent sobre la llei d'habitatge estatal, que va impugnar el govern d'Aragonès per invasió de competències
BarcelonaHi havia un temps en què la relació entre la Generalitat i el govern espanyol estava gairebé monopolitzada pel Tribunal Constitucional (TC). La conflictivitat entre les dues administracions va arribar a màxims històrics durant el Procés, en què el govern de l'Estat no només impugnava lleis sectorials –en què el conflicte ha estat habitual– sinó també declaracions polítiques del Parlament i fins i tot impedia que s'hi celebressin determinats debats. També el govern català, al seu torn, batallava a l'alt tribunal les lleis d'àmbit estatal que, considerava, envaïen els poders de la Generalitat. Ara aquests temps semblen superats si s'observen les xifres de conflictivitat constitucional que publicita la mateixa Generalitat. En els últims anys, ja durant el mandat del president Pere Aragonès, els litigis van caure sota mínims i ara, amb Salvador Illa al capdavant del govern català, només en queden dos: el recurs d'inconstitucionalitat que va interposar l'executiu d'Aragonès contra la llei d'habitatge estatal per invasió de competències, i un altre conflicte de competència interposat per la Generalitat per un decret estatal sobre formació professional. Res més, ja que des de fa mesos s'ha practicat una política d'acords extrajudicials.
Aquesta dinàmica no s'inicia ara, sinó que tot prové de l'anterior mandat, quan encara hi havia la coalició entre Esquerra i Junts. Després de la reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat del 2 d'agost del 2021, en què es va acordar "reduir" la conflictivitat institucional, els serveis jurídics d'una banda i l'altra van rebre la directriu d'explorar els acords abans de presentar un plet. És a dir, esquivar el TC. Això es va reflectir en una reactivació de la subcomissió de seguiment normatiu, prevenció i solució de conflictes, seguint el procediment que preveu l'article 33.2 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional.
Des de l'any 2011 hi ha hagut 130 plets entre la Generalitat i l'Estat per discussions competencials al Tribunal Constitucional. Es tracta del 21% de tots els litigis des del 1980, en què, tal com va publicar l'ARA el 2021, arriben a 603. És a dir, la conflictivitat constitucional no és nova, Catalunya n'és capdavantera seguida del País Basc des de l'inici de la democràcia, però les dades mostren que durant el Procés hi va haver un augment significatiu de la batalla entre la Generalitat i l'Estat i una disminució dels acords extrajudicials.
D'acord amb les dades publicades a la web de la Generalitat, en la legislatura que s'inicia el 2010 amb Artur Mas de president hi ha quinze recursos d'inconstitucionalitat (tant del govern català com de l'espanyol) en només dos anys. I cap acord extrajudicial. A la següent, en què es fa la consulta del 9-N del 2014, la quantitat de plets arriba a 62, amb només un acord extrajudicial "parcial" en una llei sectorial de simplificació de l'activitat administrativa.
La mateixa dinàmica segueix en la legislatura de la presidència de Carles Puigdemont, amb el referèndum de l'1-O del 2017: en només dos anys també hi ha 34 conflictes de competència. Tot plegat durant la presidència de Mariano Rajoy i la majoria absoluta del PP. D'aquests 34 plets, només se'n derivarà un acord extrajudicial que arribarà més endavant amb noves cares a banda i banda de la taula: el 23 d'octubre del 2018 amb Quim Torra al Palau de la Generalitat i Pedro Sánchez a la Moncloa, sobre la llei d'universalització de l'assistència sanitària.
És precisament en la legislatura de Torra i Sánchez, entre el 2018 i el 2021, que la conflictivitat institucional comença a baixar, ja que els recursos es redueixen a la meitat (15) i s'arriba a acords en tres procediments diferents. Així, es va salvar bona part de la llei d'acompanyament dels pressupostos del 2020 que preveia diversos impostos ambientals, la llei d'ordenació del litoral i una part de la llei de promoció d'habitatge protegit. Ara bé, els articles que sí que van arribar al Constitucional van acabar tombats, com l'augment del mínim exempt de l'IRPF per beneficiar les classes més populars, perquè la majoria del TC ho va tombar considerant que s'envaïen competències estatals. Sigui com sigui, la conflictivitat comença a reduir-se al mínim a partir d'aquell moment: amb la presidència d'Aragonès els conflictes ja se situen només a quatre plets, un dels quals va acabar en acord.
El govern de Pedro Sánchez, doncs, va optar per anar abandonant la via del TC. Sí que va impugnar, però, una mesura clau: la llei d'habitatge catalana que obligava els grans propietaris a oferir un lloguer social abans de posar una demanda de desnonament. Es va arribar a un acord parcial per salvar la norma, però igualment va quedar anul·lada al Constitucional per un recurs del PP. Més endavant va ser la Generalitat la que va interposar un recurs contra la llei estatal d'habitatge per invasió de competències, encara pendent de resoldre. L'últim que també va impugnar el govern de Pedro Sánchez va ser l'acord de la mesa del Parlament per tramitar la ILP que reclamava la DUI. Una decisió que ja ha quedat anul·lada per l'alt tribunal.
Els altres recursos pendents
Que els plets entre l'Estat i la Generalitat s'hagin reduït al mínim no vol dir que no hi hagi recursos pendents. N'hi ha: els que no ha interposat ni l'Estat ni la Generalitat. Per començar, la llei d'amnistia, que han portat tant el PP com Vox, així com la qüestió d'inconstitucionalitat que va plantejar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en contra del decret i de la nova llei per mantenir la immersió lingüística. També els populars han impugnat el decret de la Generalitat sobre mesures urgents dels habitatges d'ús turístic, que obliga aquest tipus de negocis a tenir una llicència municipal als llocs més tensionats.